¡°Franco ha estat al carrer de forma impune¡±

L'historiador Manel Risques, comissari de l'exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤ que es pot veure des d'ahir dimarts al Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (BCCM), ¨¦s un expert en el tema de la Transici¨® i del r¨¨gim franquista. Sobre aquest tema versen tres exposicions que ell va comissariar ¡ªalgunes conjuntament amb Ricard Vinyes, actual comissionat de Mem¨°ria de l'Ajuntament de Barcelona¡ª el 1999 al Muhba, el 2003 al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya i el 2007 al CCCB. En cap d'elles va poder utilitzar la figura eq¨¹estre de Franco o La Vict¨°ria, les dues est¨¤tues que tanta pol¨¨mica han provocat en col¡¤locar-se a la pla?a que hi ha al davant del Born, perqu¨¨ totes dues seguien als seus pedestals: Franco, al Museu Militar de Montju?c, i La Vict¨°ria, als peus de l'obelisc a la Diagonal. ¡°?s clar que m'hauria agradat, per¨° ¨¦s que seguien al seu lloc original, sense que ning¨² digu¨¦s res. Durant anys hi hem conviscut a l'espai p¨²blic. Franco ha estat al carrer molt de temps de forma impune. I aix¨° ¨¦s, precisament, el que aborda i explica la mostra¡±.

Ho explica al recinte del Born, despr¨¦s de contemplar com cada dos per tres l'aspecte de la figura eq¨¹estre del dictador es va alterant: de vegades amb una pluja d'ous, d'altres amb pintura o amb la col¡¤locaci¨® d'objectes tan singulars com una nina inflable.

El Born va tenir ahir una aflu¨¨ncia de p¨²blic fora de l'habitual. Risques diu que esperava que la mostra despert¨¦s expectaci¨®, per¨° no tanta. I argumenta que aix¨° ha estat aix¨ª ¡°perqu¨¨ s'ha instrumentalitzat pol¨ªticament pels mateixos que, per cert, no van moure ni un dit per treure aquestes mateixes est¨¤tues del carrer durant anys¡±. Altres veus semblants ¡ªde l'arc independentista¡ª tamb¨¦ recriminen als organitzadors, comen?ant per la mateixa alcaldessa Ada Colau i acabant per Risques, que hagin col¡¤locat aquesta simbologia precisament al Born, que durant els seus dos primers anys de vida ha girat exclusivament entorn de la batalla del 1714 i les seves conseq¨¹¨¨ncies. ¡°La idea no va contra el Born ni res semblant. Si s'hagu¨¦s fet aquesta exposici¨® al Muhba o al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya, les figures haurien estat al carrer igualment. No en tinc cap dubte¡±.

El que s¨ª que comparteix Risques ¨¦s el sentiment de rebuig que inspiren les figures del carrer, especialment la de Franco: ¡°A mi tamb¨¦ em fa ang¨²nia i per aix¨° entenc la indignaci¨® dels qui han patit la dictadura en veure-les, per¨° no serveix de res quedar-se nom¨¦s amb la indignaci¨® i aquesta exposici¨® pret¨¦n anar m¨¦s enll¨¤ i convidar a pensar¡±. Aquesta reflexi¨® ¨¦s el que planteja el material de la sala, que gira entorn de les dues est¨¤tues del carrer juntament amb La Rep¨²blica i els seus autors, Frederic Mar¨¨s i Josep Viladomat.

I l'espai p¨²blic ¨¦s la columna vertebral perqu¨¨ totes tres, malgrat representar idees tan dispars com La Rep¨²blica i La Vict¨°ria, a m¨¦s de Franco, van arribar a conviure amb tota normalitat als carrers de Barcelona des del 1990. Aquest any, La Rep¨²blica, l'escultura de Viladomat que havia estat retirada de l'obelisc de la Diagonal per ser reempla?ada per La Vict¨°ria el 1939, va sortir del magatzem per anar a una pla?a de Nou Barris. ¡°A uns quil¨°metres Franco seguia al castell de Montju?c i La Vict¨°ria a la Diagonal. Tota una met¨¤fora del que ha passat durant anys, en qu¨¨ els pol¨ªtics, amb majories absolutes com les de Felipe Gonz¨¢lez al Govern espanyol o Jordi Pujol a Catalunya evitaven abordar els temes de la mem¨°ria¡±.

L'exposici¨® apunta alguns d'aquests silencis i, per contra, els primers anys de la Transici¨®, en els quals s¨ª que hi va haver una impugnaci¨® de la simbologia franquista, com les accions de protesta en les quals es va cobrir amb senyeres i es van tapar els ulls a La Vict¨°ria. Despr¨¦s s'hi va quedar tan tranquil¡¤la, fins al 2011.