Refer¨¨ndums aix¨ª, cap

Despr¨¦s de la q¨¹esti¨® de confian?a, el debat de pol¨ªtica general i l¡¯oferta del president Carles Puigdemont a Madrid, el proc¨¦s torna a la pantalla, dic casella, de sortida: el refer¨¨ndum.

Bravo per l¡¯assenyat driblatge de l¡¯estrat¨¨gia indepe. Inclou la (impl¨ªcita) anul¡¤laci¨® de la consulta fallida del 9-N del 2014, per inv¨¤lida i escassa. I suposa l'(impl¨ªcit) reconeixement que el secessionisme no ¨¦s majoritari. Ostenta nom¨¦s una (¨¤mplia) minoria. Per aix¨° necessita ampliar la seva base.

Contradiu aix¨ª, de facto, la resoluci¨® 1/XI del 9-N del 2015. Era enganyosa, en proclamar que una ¡°¨¤mplia majoria en vots¡± d¨®na suport a una sortida equivalent a la independ¨¨ncia, ¡°un proc¨¦s constituent no subordinat¡±. A veure si la portaveu sense idees deixa d¡¯enredar i explicita tot l¡¯impl¨ªcit.

Canvien aix¨ª el full de ruta i l¡¯escenari. Si a m¨¦s, (un altre bravo), Puigdemont es mostra disposat a negociar-ho gaireb¨¦ tot, ¨¦s que es pot i que ho ha de negociar tot. Tamb¨¦ si la votaci¨® ha de ser un refer¨¨ndum, de car¨¤cter binari i sobre la secessi¨®, en comptes de, per exemple, una esmena a la Constituci¨®, la seva reforma, o un nou pacte estatutari. Doncs, disposats i posats a negociar per qu¨¨ fer-ho amb les cartes marcades? O sota l¡¯amena?a d¡¯una consulta unilateral i il¡¤legal?

?s ll¨¤stima que la nova-vella idea referend¨¤ria no s¡¯hagi acompanyat d¡¯una reflexi¨® sobre el que succeeix al m¨®n. Sobre l¡¯il¡¤lustratiu ventall de refer¨¨ndums de l¡¯¨²ltim semestre: Holanda (6/4); el Regne Unit (23/6); Col¨°mbia i Hongria, 2/10), per no repetir el desastre democr¨¤tic que han suposat.

Desastre per tres raons:

1) La rid¨ªcula representativitat d¡¯aquesta forma de democr¨¤cia directa enfront de la pretensi¨® que forja contundents majories socials. En cap cas els vencedors van arribar al 40% del cens: 19,8% a Holanda; 30% a Col¨°mbia; 32% a Hongria; 37% al Regne Unit. En aquest ¨²ltim, on hi va haver m¨¦s participaci¨® (72%), els partidaris del Brexit van aconseguir el 51,9% del vot. Amb el requisit aplicat fins a Montenegro! ¨Cquota m¨ªnima del 55%¨C, el Regne Unit seguiria a la UE.

El democratisme del refer¨¨ndum es va revelar m¨¦s aviat un autocratisme de la minoria o el diktat d¡¯una majoria insuficient. A m¨¦s, el r¨¨gim jur¨ªdic aplicable al resultat ¨¦s fal¡¤la?. Encara que es convoqui com a ¡°consultiu¡±, acaba regint com a vinculant. Amb desvergonyiment, l¡¯hongar¨¨s Viktor Orb¨¢n va elevar la derrota de la seva xenof¨°bia a vict¨°ria. Amb cinisme, la brit¨¤nica Theresa May es nega a sotmetre al Parlament el format de la seva notificaci¨® de desenganxament d¡¯Europa segons l¡¯article 50 del Tractat.

I a m¨¦s, el clima d¡¯excepcionalitat pol¨ªtica va arrasar. El resultat es llegeix com a irreversible, enfront de la democr¨¤cia representativa, que permet, precisament, corregir errors i modificar rumbs.

2) Aquestes convocat¨°ries van aclarir poca cosa, perqu¨¨ va imperar la confusi¨®. O la demag¨°gia i el repartiment d¡¯informaci¨® falsa: les mentides de l¡¯UKIP, o l¡¯extremat sentimentalisme (xen¨°fob a Holanda, Hongria i el Regne Unit; vindicatiu contra la generositat democr¨¤tica a Col¨°mbia).

De manera que van complir la regla que el resultat no va respondre a la pregunta, sin¨® a un estat passional d¡¯indignaci¨®: carrega amb el cartell qui hagi estat culpabilitzat amb m¨¦s ferotgia (Europa, els immigrants). El mecanisme ¨¦s tan virtual que la poblaci¨® m¨¦s perjudicada per l¡¯assumpte a confirmar respon amb m¨¦s altura. Els treballadors brit¨¤nics a les zones d¡¯immigraci¨® van votar UE; els colombians a les ¨¤rees b¨¨l¡¤liques de la FARC van ratificar el gener¨®s acord.

Aix¨ª que les consultes bin¨¤ries (com la que es pret¨¦n per a Catalunya el 2017) afavoreixen les sortides beneites a problemes complexos (l¡¯acord UE-Ucra?na que es va sotmetre a les urnes a Holanda cont¨¦ 2.135 p¨¤gines). I aguditzen el perill de la demag¨°gia, n¡¯hi ha prou d¡¯imaginar una consulta sobre la pena de mort despr¨¦s d¡¯un brutal atemptat terrorista.

3) L¡¯opacitat de l¡¯objecte del vot. La proposta sotmesa a vot no era una veritable proposta: hi caben diferents Brexits en el Brexit, ning¨² sap quin es va triar ni les seves conseq¨¹¨¨ncies exactes (ni tan sols els seus promotors, que es barallen acarnissadament), ni qui ni com l¡¯acabar¨¤ gestionant.

O b¨¦ l¡¯alternativa no era tal. Ni hi havia disponible un acord diferent amb Ucra?na, ni la primacia del dret comunitari sobre el nacional pot trencar-se en cap estat membre de la UE, si s¡¯hi vol romandre. O no quedava clara, perqu¨¨ faltava el pla B: no hi ha opci¨® contra la pau a Col¨°mbia.

Refer¨¨ndums aix¨ª, cap.