Molt soroll per no res

La idea de comparar tres escultures p¨²bliques: l¡¯eq¨¹estre de Franco (de Josep Viladomat), la de La Vict¨°ria (de Frederic Mar¨¨s), i la de La Rep¨²blica (tamb¨¦ de Josep Viladomat) hauria estat, en si, una bona idea. Per qu¨¨ els artistes es passen de b¨¤ndol i exposen i cobren tant d¡¯un r¨¨gim d¡¯esquerres i democr¨¤tic com ho va ser el de la Rep¨²blica, com d¡¯una dictadura repressiva i sagnant com la franquista? Per qu¨¨ Frederic Mar¨¨s, que es va presentar per al concurs de l¡¯escultura a la Rep¨²blica, quan va arribar la dictadura va estar encantat d¡¯afegir unes p¨²diques vestidures perqu¨¨ pogu¨¦s ser un homenatge a la vict¨°ria del caudillo? Els artistes, que solen tenir una vida econ¨°micament molt dura, obliden de vegades els seus escr¨²pols i es venen al poder, sigui del signe que sigui. El nostre avantguardista ?ngel Ferrant, autor de preciosos m¨°bils, va arribar a fer un bust de Franco, i el nostre tan lloat Subirachs va treballar amb molt d¡¯¨¨xit en qualsevol r¨¨gim pol¨ªtic, tant durant el franquisme com en plena democr¨¤cia.

El resultat ¨¦s pobre: fotos min¨²scules i divagacions en temes com la tortura

Per¨° aquesta exposici¨®, que hauria pogut ser una excel¡¤lent petita exposici¨® tem¨¤tica, no nom¨¦s ¨¦s confusa en el seu argument, sin¨® sobretot museogr¨¤ficament. Perqu¨¨ una escultura p¨²blica (¨¦s a dir, en l¡¯espai urb¨¤) sempre serveix per lloar el representat o el t¨ªtol que ofereixi l¡¯obra (el poble, la Rep¨²blica, el soldat desconegut, etc.). Per aix¨°, quan s¡¯ha revisat cr¨ªticament el nazisme o el govern de P¨¦tain, no s¡¯han posat mai escultures de Hitler ni de P¨¦tain al carrer: s¡¯ha fet dins d¡¯un recinte cultural (per exemple al Museu d¡¯Art Modern de Par¨ªs, en la grandiosa exposici¨® En guerra, Fran?a, 1938-1947, 2012). Les tres escultures, col¡¤locades en canvi al recinte interior, haurien estat no nom¨¦s espectaculars per les seves dimensions, sin¨® ¡ªi aqu¨ª s¨ª¡ª objecte d¡¯una possible reflexi¨®.

A l¡¯exterior, no tan sols ¨¦s barroera la silueta retallada en fusta de l¡¯escultura de la Rep¨²blica (ara situada a la pla?a Llucmajor), sin¨® que ha estat interpretada com una provocaci¨® i una ofensa pels partits independentistes, per als quals el Born ¨¦s el temple del seu ideari. Criticar els comissaris de la mostra sota aquest concepte d¡¯¡°ultratge¡± a un lloc sagrat ¨¦s simplista, reductor i tamb¨¦ injust, perqu¨¨ l¡¯antifranquisme dels comissaris est¨¤ fora de tot dubte. Per¨° el resultat de la seva ¡°reflexi¨®¡± ¨¦s pobr¨ªssim: unes fotos diminutes extretes de diaris (de vegades m¨¦s petites que al diari), unes pantalles de mida homeop¨¤tica i divagacions cap a altres temes: la tortura, que es mereixeria una exposici¨® a part (com sembla que es pot veure uns metres m¨¦s enll¨¤, tot i que p¨¨ssimament senyalitzada), o la incursi¨® de l¡¯art contemporani amb el cap de Franco realitzada per l¡¯artista Eugenio Merino, el cos sencer del qual ja vam veure a la fira ARCO ficat dins d¡¯una nevera.

Una etapa com el franquisme hauria de ser objecte d¡¯una exposici¨® ben feta

Algunes idees, per acabar: per qu¨¨ no se¡¯ns mostren les altres sis escultures que van participar en el concurs de la Rep¨²blica de 1932? Per qu¨¨ no posar, ja que qualsevol exposici¨® ¨¦s un fet visual i no un llibre, l¨¤pides i s¨ªmbols franquistes dels quals els nostres magatzems han d¡¯estar plens? Per qu¨¨ no demanar aquest projecte a artistes que ja han fet d¡¯aquest tema el seu treball? Penso en Francesc Torres, que va superposar una fotografia d¡¯una fossa comuna de la Guerra Civil (amb els esquelets de 46 homes) a una imatge de la zona del F¨°rum de Barcelona en la seva exposici¨® a l¡¯ICP (International Center of Photography de Nova York) el 2008, o en Fernando S¨¢nchez Castillo, que va fer que a la Virreina (el 2006) els espectadors poguessin fer pujar o baixar una est¨¤tua eq¨¹estre de Franco (una met¨¤fora de la falsa democr¨¤cia) nom¨¦s utilitzant el m¨°bil.

Un tema com el franquisme, en fi, es mereix una exposici¨® ben feta, no aquest muntatge que sembla de col¡¤legi major. Si no hi ha diners, ¨¦s millor no fer-la, ja que la mostra no parla gaire b¨¦ del concepte que de la cultura t¨¦ el consistori, el programa del qual, m¨¦s aviat, sembla fet a base de gestos que d¡¯un projecte raonat. Esperem que serveixi per millorar en la propera ocasi¨®.