El decapitat

Som-hi, ja es pot visitar al Born l'exposici¨® de les punyetes que ha desencadenat una guerra de mem¨°ries. Guerra anticipada, que va esclatar aquest estiu com si fos una promoci¨® publicit¨¤ria, per¨° al rev¨¦s, una modalitat de la censura pr¨¨via. Vaig comptar dilluns les repetides (set vegades) i ecum¨¨niques paraules del primer tinent d'alcalde i m¨¤ dreta de l'alcaldessa, Gerardo Pisarello, que reconeixia la ¡°incomoditat¡± que ha desencadenat l'exposici¨® entre el que l'argot consensuat anomena ¡°diferents sensibilitats¡±. Cert, l'exposici¨® ¨¦s inc¨°moda. Molt: no s¡¯hi veu res.

Est¨¤ feta de retalls petits de fotoc¨°pies i de fotos de premsa, en plafons grisos metal¡¤litzats que t'enceguen els ulls, exigeix lupa i trencar-se el cap per fer-se una idea justa del que vol explicar i de com ho fa.

Segur que heu seguit pels mitjans el guirigall que es va desencadenar aquest dilluns durant tot el dia, sobretot a mitja tarda, durant la inauguraci¨®. Si aix¨° ¨¦s debat sobre la impunitat del franquisme en democr¨¤cia, endavant, nom¨¦s faltaria. Sens dubte, el que domina en l'exposici¨® ¨¦s el dictador. ?s aix¨° pol¨ªticament incorrecte?

Domina Franco a l'exterior, en l'escultura decapitada per la qual redoblen els tambors contraris a la seva pres¨¨ncia al carrer i sobretot davant del Born, aquest lloc de ru?nes i de consci¨¨ncies ara violentades per una pregunta: no pot ser lloc de trobada entre antifranquistes, siguin independentistes o no? Pel que sembla, no. Almenys de moment.

Tamb¨¦ domina el dictador dins, i no nom¨¦s pel tema. Com que l¡¯expo est¨¤ tan mal muntada, el que acabes veient, el que et queda, s¨®n les ¨²niques imatges que s'exposen: tres grans fotos de la mateixa est¨¤tua eq¨¹estre i, sobretot, el bust de silicona al final del recorregut, obra de l'artista Eugenio Merino. D'un hiperrealisme fort i aconseguit, ¨¦s el cap del dictador ja vell, com correspon a un artista nascut el 1975. Merino la va instal¡¤lar el 2012 dins d'una nevera en una fira d'art. Li va valer una den¨²ncia de la Fundaci¨® Francisco Franco. Always Franco era el t¨ªtol.

I aix¨ª estem, sempre Franco. Tamb¨¦ en el t¨ªtol d'una altra de les instal¡¤lacions de Merino amb el mateix cap i ulleres negr¨ªssimes de sol, sobre un pal d'entrenament de boxa: Punching Franco, de fa dos anys. Per¨° ara els cops de puny s¨®n f¨ªsics, com l'altre dia al carrer entre dos homes, una performance davant dels molts fot¨°grafs que esperaven entrar al Born. ?s curi¨®s: l'exposici¨® presenta l'escultura de Merino, aquest cap del dictador, com a al¡¤lusi¨® a la banalitzaci¨® del franquisme. No ho ¨¦s. La seva provocaci¨® no ¨¦s gens banal. Et sacseja.

Tal i com est¨¤ feta la micromostra i amb el redoblament de tambors, aquestes imatges del dictador ¨Cfora perqu¨¨ est¨¤ plantificada en el que per a molts ¨¦s la terra sagrada del Born, dins perqu¨¨ brilla m¨¦s que tota la resta junta¡ªpot ser que siguin l'¨²nic que es recordi d'una iniciativa que pret¨¦n ser pedag¨°gica. I que ho hauria de ser, la veritat. Es parla molt poc de la persist¨¨ncia del franquista en l'espai p¨²blic: el Memorial Democr¨¤tic va presentar el 2010 un cens de 7.700 s¨ªmbols a Catalunya, la majoria el jou i les fletxes de les plaques del ministeri de l'habitatge. Tampoc els escolars, ni fins i tot els universitaris, tenen nocions serioses sobre Franco ni encara menys de la llarga dictadura.

Aquest Franco decapitat i a cavall que ara et rep al Born ¨¦s una imatge impagable: un cap absent molt present. Alg¨² se¡¯l va emportar el 2013 dels magatzems municipals, sense que ning¨² s¨¤piga encara qui en va ser el lladre, si ho va fer sol ni on ha anat a parar el bot¨ª. Es calcula que el decapitador coneixia b¨¦ les depend¨¨ncies (era alg¨² de la casa o un dels prove?dors). La decapitaci¨® va ser neta, d'un tall molt professional en el bronze, per a la qual cosa cal ser destre. No sabem trobar-lo, ai, els mossos encara no han aconseguit saber qu¨¨ ha passat des que va desapar¨¨ixer.

Mireu, em sembla que s¨¦ on ¨¦s: disseminada per tot arreu. En el franquisme sociol¨°gic que ha llegat la corrupci¨® com a estrat¨¨gia de poder i tants vots ha donat als governs de tot signe dels ¨²ltims anys aqu¨ª i all¨¤. En el que no volem veure de la vida di¨¤ria. En les guerres culturals que ens entretenen i aconsegueixen que es faci malament el que ¨¦s necessari fer b¨¦: divulgar la impunitat del franquisme en aquesta democr¨¤cia.