Les energies perdudes

Fa temps que el capital intel¡¤lectual de la Catalunya que no viu del mite sin¨® de les formes canviables de la realitat paga peatge per manca de debat p¨²blic raonable o acceptant el debat com una caricatura de la dial¨¨ctica, tot passat pel sed¨¤s sobiranista o constret per la pen¨²ria simb¨°lica del Museu del Born. On s¨®n els debats d¡¯antany? Per comen?ar, parlar de futur basant-se en una versi¨® transfigurada del passat ¡ªcas 1714¡ª indueix a la paranoia, legitima el fonamentalisme i converteix el debat en un intercanvi de bufetades entre putxinel¡¤lis. Per no parlar del gran debat, tan viu, de la societat francesa sobre si el moment ¨¦s de declivi o de perman¨¨ncia, tenim el cas de la pol¨¨mica brit¨¤nica dels anys seixanta sobre fins a quin punt el pa¨ªs podia entrar en fase de regressi¨®. A dreta i esquerra, hi havia la percepci¨® d¡¯una recaiguda nacional encara que els diagn¨°stics fossin antag¨°nics. A la dreta, The Spectator; a l¡¯esquerra, The New Left Review, on Perry Anderson havia publicat un assaig d¡¯impacte sobre els or¨ªgens de la crisi. Abans, Arthur Koestler va parlar del su?cidi d¡¯una naci¨®. La gesti¨® del b¨¦ p¨²blic, el mercat com¨², nova esquerra contra esquerra antiga, dreta de consens contra dreta de transformaci¨®: all¨° tenia subst¨¤ncia. Des de la dreta, la p¨¨rdua de l¡¯imperi tenia un significat que l¡¯esquerra desestimava. Fins i tot es va parlar de Weimar. Amb el Brexit, ara veiem encara m¨¦s clara la import¨¤ncia dels debats p¨²blics que s¨®n arguments de subst¨¤ncia i fair playen comptes de malversacions d¡¯energia col¡¤lectiva. Els arguments en pro i contra del Brexit tenien valor, per¨° el populisme del ¡°no¡± va fer demag¨°gia i va mentir, com reconegu¨¦ l¡¯endem¨¤ mateix del refer¨¨ndum.

En el cas de Catalunya, costa de creure que la bombolla secessionista aporti noves energies. Al contrari, les dispersa i contraposa. Tot aix¨° ja t¨¦ un alt cost econ¨°mic i social. ?Es tractava d¡¯un debat en fals, d¡¯una inducci¨® electoral o d¡¯una nova constataci¨® que l¡¯infern est¨¤ empedrat de bones intencions? Ja no s¡¯havia parlat a fons sobre si feia falta un segon Estatut. Qui sap per quines distorsions i miratges la idea que trencaves amb Espanya per¨° seguies a la Uni¨® Europea va ser hegem¨°nica fins al punt que dir el contrari era un argument oficialment sense sentit. Ara, ens endinsem en la gran confusi¨®. Qui sap com recuperar les energies perdudes justament quan la societat catalana necessita ser m¨¦s competitiva i cohesionada. Hi ha indicis d¡¯una reconsideraci¨® racional de tants dogmes anacr¨°nics, per¨° la veritat ¨¦s que sol ser m¨¦s f¨¤cil destruir que construir, fer demag¨°gia populista que tenir en compte la capacitat racional dels individus.