Mor el poeta i catedr¨¤tic Luis Izquierdo

Unes rimes afilades contra Luis B¨¢rcenas o Juan Ignacio Wert, llavors ministre de Cultura, reunien, ¨²ltimament, les millors caracter¨ªstiques de Luis Izquierdo: passi¨® per la literatura i la poesia, comprom¨ªs c¨ªvic i social, ironia que podia modular des de la m¨¦s tendra de les bonhomies fins a la m¨¦s c¨¤ustica de les invectives i una cultura descomunal. Catedr¨¤tic, poeta, assagista, Izquierdo va tancar definitivament els ¡°petits ulls brillants¡± que va versificar el seu amic Joan Vinyoli, dimecres a Barcelona, als 80 anys.

Izquierdo confessava aquestes vel¡¤le?tats de joglar contemporani quan la festa sorpresa que la seva amiga l'agent Carmen Balcells va organitzar amb motiu de l'aparici¨® de La piel de los d¨ªas?(2013), el seu ¨²ltim poemari, ¡°un miracle¡±, com va arribar a dir ell mateix despr¨¦s d'haver sobreviscut al primer gran embat de la malaltia que finalment ha posat fi a la seva vida.

Potser el serrell ind¨°mit que va portar tota la seva vida funciona com a met¨¤fora d'un personatge inquiet i sempre amb un deix d¨ªscol, un punt individualista, nascut a Barcelona el 1936 i que va perdre molt r¨¤pid el seu pare, un buit que d'alguna manera va suplir Jordi Maragall (¡°el meu refugi mental¡±), el progenitor dels qui serien dos dels seus millors amics, els germans Pasqual i Ernest, cosa que explicaria tamb¨¦ una actitud progressista davant la vida, d'elevada consci¨¨ncia c¨ªvica i que es va traduir en una notable visibilitat com a company de viatge del socialisme catal¨¤.

Izquierdo, en aquest sentit, va ser sempre modern, ja des del 1970, quan va comen?ar una extensa traject¨°ria com a docent a la Universitat de Barcelona, on arribaria a catedr¨¤tic de Literatura i es jubilaria l'any 2000, fet que li va permetre formar part d'una generaci¨® d'ensenyants de les m¨¦s il¡¤lustres, que va compartir el pati de Lletres amb, entre d'altres, Mart¨ª de Riquer o Jos¨¦ Maria Valverde. A l'esperit tan dialogant com noblement fort el va ajudar el seu pas per les universitats de Tubinga, Harvard o Washington. En qualsevol cas, una tasca que es va traduir en una infinitat d'alumnes brillants (¡°va ser un privilegi: escoltar-los enriquia¡±, deia en una en¨¨sima demostraci¨® de la seva mod¨¨stia), com els avui editors Andreu Jaume o Carles ?lvarez.

Que era home que deixava empremta en d¨®na testimoni el m¨ªtic Carlos Barral, que en les seves mem¨°ries recorda com treballaven (i s'avorrien) junts a l'editorial Labor. Barral seria nom¨¦s un dels molts amics que va tenir a l'Escola de Barcelona, que va admirar i estudiar, i amb alguns dels quals fins i tot va arribar a travar una gran amistat, com Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater (¡°tus versos fueron citas a la espera / de otra aventura que acabara bien, / de otro final / y de otra patria imposible, / a tu manera¡±, li va dedicar el 2003).

En realitat, els seus poemes tampoc estaven tan lluny en el seu afany renovador dels de la famosa escola, la Generaci¨® dels 50, amb els quals tampoc es va acabar enquadrant, potser pel seu esperit lliure. Ho va demostrar ben aviat, amb el seu primer poemari, Supervivencias (1970), al qual trigaria a seguir-lo?Calendario del n¨®mada (1982): sempre molt espaiats en el temps, no van ser m¨¦s de sis llibres, tots menys l'¨²ltim recopilats a?Traves¨ªas del Ausente (2006). Segurament no en va poder fer m¨¦s perqu¨¨ el seu afany de saber el va portar a aprofundir en una infinitat d'autors i en les seves obres, m¨¦s enll¨¤ dels que va con¨¨ixer personalment, com Joan Oliver, sobre el qual, juntament amb Vinyoli i Barral, assegurava: ¡°De la vida liter¨¤ria m'enduc la trobada amb ells tres¡±.

Es considerava, perqu¨¨ ho era, expert en Kafka, per¨° tamb¨¦ coneixia molt a fons l'obra de Machado, Salinas (de qui deia que era deutor po¨¨tic) o Canetti. Potser no tothom ho sabia. ¡°M'he prestat poca atenci¨® a mi mateix¡±, admetia. Potser en aix¨° va ser una de les poques vegades que va ser injust en la vida.