El Sidecar homenatja el desaparegut activista musical Quim Blanco

La hist¨°ria s'escriu moltes vegades en min¨²scules, i aquest ¨¦s el tipus de lletra que millor resumeix la vida i aportaci¨® de Quim Blanco, el programador, activista, aficionat i ex empresari musical que, mort fa uns mesos, rep un homenatge a la sala Sidecar, la seva sala. Mai va apar¨¨ixer en primera fila enlloc, per¨° bandes com Sidonie, Love Of Lesbian o Delaf¨¦ es van veure recolzades per Quim quan amb prou feines aconseguien convocar una dotzena d'aficionats als seus concerts. En justa retribuci¨® als seus desvetllaments per la m¨²sica i els m¨²sics, Quim rebr¨¤ aquest dijous, divendres i dissabte un homenatge al Sidecar per on passaran, entre altres, Sidonie, Delaf¨¦, Brighton 64 i Le Petit Ram¨®n, aquest dijous; Macaco, Amparo S¨¢nchez (Amparanoia), Gal¨¤ctic Mariachi (La Troba Kung-F¨²) i Brazuca Matraca, divendres, i Sergio Makaroff, Aurelio i Los Vagabundos y Freddy Nois, dissabte. S¨®n nom¨¦s part dels molts amics que va deixar.

Malgrat la seva bona vista i intu?ci¨®, va ser qui va donar recer a Sidecar a Rachel Arieff i el seu Antikaraoke, els negocis no li van somriure. Roberto Tierz, fundador de Sidecar i company d'aventures de Quim, a m¨¦s d'amic que el va acompanyar per les consultes dels metges en els seus ¨²ltims anys de vida, recorda que ¡°tenia visi¨® i una idea molt clara de quin tipus de grups podien triomfar, per¨° era massa noble i a l'Espanya musical dels 80 i 90 no es podia ser tan cavaller¨®s i honrat¡±. Va programar una discoteca de Mallorca als 80, era per guiris per¨° hi va portar entre d'altres els Brighton 64. No va anar b¨¦. Tampoc la seva pr¨°pia ag¨¨ncia de management, Off Managers, per la qual van passar molts grups que es van quedar pel cam¨ª. Per¨° per fi, entre el 2000 i el 2009 va programar Sidecar i hi va acabar fent-se una reputaci¨® de persona recta i comprensiva entre grups que avui triomfen, donant l'alternativa a bandes que llavors no eren res, com els citats Sidonie, Love Of Lesbian o Lori Meyers, Vetusta Morla o Sr. Chinarro. I l'afecte que va despertar ¨¦s de tal magnitud que en un fet absolutament ins¨°lit, ning¨², ni m¨²sics, ni impremta, ni t¨¨cnics, ni cartelleria cobren res per sumar-se a l'homenatge que tamb¨¦ pret¨¦n recollir fons per a la seva fam¨ªlia.

El seu record tamb¨¦ quedar¨¤ a les moltes sales que va visitar per veure concerts, juntament amb el Bar?a, l'altra passi¨® de la seva vida. La tercera, potser fins i tot la primera, va ser viure, doncs desnonat poc despr¨¦s de ser-li detectat un c¨¤ncer, va aconseguir viure sis anys davant l'esbala?ment d'uns doctors que, coses de la falta de tacte, tal com recorda Roberto, ¡°li van arribar a dir en una consulta: 'caram... per¨° si creia que vost¨¨ ja estava mort!'¡±. Doncs no, no havia mort. Es va alimentar de m¨²sica, futbol i documentals musicals fins al final, i ja molt afeblit encara va poder veure el seu volgut Wilko Johnson al gener i els Hermanos Cubero al mar?. Al Primavera Sound, per al qual ja estava acreditat, no va arribar. La seva vida en min¨²scules trigar¨¤ a oblidar-se, d'igual manera que ser¨¤ dif¨ªcil no buscar-lo a les sales, sota la seva calba i el seu sempitern somriure d'home bo.