L¡¯¡®infern¡¯ quotidi¨¤ de viure a la Rambla

¡°La Rambla ha deixat de ser Barcelona. Els que passegen no s¨®n de la ciutat i els propietaris dels comer?os, tampoc¡±, diu el dissenyador gr¨¤fic Llu¨ªs Wenceslau Aparicio. Viu amb la seva mare, Maria Lu?sa Paytub¨ª, en un pis de lloguer davant de la parr¨°quia de la Mare de D¨¦u de Betlem. ¡°D'aqu¨ª a set anys far¨¤ un segle que la meva fam¨ªlia es va instal¡¤lar aqu¨ª¡±, s'enorgulleix la catedr¨¤tica de dibuix, ara jubilada.

Des de la pla?a de Catalunya fins al monument a Colom, milers de rajoles amb forma d'ones dibuixen els 1,5 quil¨°metres d'una de les avingudes m¨¦s concorregudes del planeta: La Rambla. Llu¨ªs i Maria Llu?sa s¨®n dos dels 1.033 ve?ns ¡ªla majoria, a la vorera del Raval¡ª empadronats al carrer m¨¦s tur¨ªstic de Catalunya. Els ve?ns gaudeixen dels beneficis del passeig i sobreviuen als seus perjudicis.

Cent milions de persones la visiten cada any. Segons l'Ajuntament, en un dia laborable passegen pel carrer 287.500 persones. Hi ha m¨¦s de 700 empreses legals treballant en aquest quil¨°metre i mig. La majoria es dediquen a la venda de souvenirs, l'hostaleria i la restauraci¨®. L'economia submergida inclou els apartaments il¡¤legals i activitats relacionades amb el turisme.

La fotografia d'aquest escenari hist¨°ric ¨¦s la de turistes que es passegen amb la samarreta del Bar?a, pals de selfies i gots de fruites ex¨°tiques tallades. Enrere han quedat altres excessos, i ja no hi ha ni rastre del barret mexic¨¤ que es compraven els guiris que visitaven la ciutat.

A la part baixa de la Rambla, Santa M¨°nica, fa set anys que hi viu Eva Rexach, al pis del seu pare. ?s vocal i representant ve?nal de l'associaci¨® Amics de La Rambla. Rexach discrepa de Llu¨ªs: ¡°Barcelona ¨¦s La Rambla. La ciutat no es pot dissociar d'un lloc tan especial¡±. Per viure aqu¨ª, admet, ¡°has de ser molt fan, aqu¨ª ¨¦s on passa tot. Un carrer que no mor mai, sigui hivern o estiu¡±. Rexach reconeix que ¨¦s de les poques ve?nes associades. Els ve?ns, diu, es ¡°mobilitzen molt poc¡±.

¡°Tamb¨¦ hi ha inconvenients. Odio els comiats de solter, la prostituci¨®, la invasi¨® tur¨ªstica¡­ per¨° a les 9 del mat¨ª, quan pujo cap a la feina, ¨¦s una del¨ªcia¡±. Critica que els barcelonins s¨®n els primers que han donat l'esquena a La Rambla: ¡°Nom¨¦s v¨¦nen per Sant Jordi i la Merc¨¨¡±. El mercat de la Boqueria ¨¦s millorable, admet Eva: ¡°Hauria d'obrir, un dia a la setmana, nom¨¦s per als barcelonins¡±, somriu. Eva aclareix: ¡°Hi ha comerciants que ja han deixat de pensar en els ve?ns i hi ha fruiteries que nom¨¦s venen gots de pl¨¤stic amb fruita tallada¡±. Tot i aix¨°, la balan?a s'inclina cap al costat positiu: ¡°Viure a la Rambla ¨¦s especial, oblides el cotxe, vas a peu a qualsevol lloc, est¨¤s al centre¡­ ¨¦s una meravella¡±.

L'arquitecte C¨¦sar Garc¨ªa fa nom¨¦s dos mesos que viu a la zona de La Rambla de les Flors. ?s de Badajoz i comparteix pis amb quatre companys m¨¦s, entre ells Diego. ¡°Vam venir fa dos mesos, viv¨ªem en un pis del carrer Ample per¨°? vam haver de marxar per una plaga de xinxes¡±, somriu. C¨¦sar assegura que viure a la Rambla ¨¦s un privilegi per¨° ¡°quan surts a la porta de casa t'adones que res va amb tu¡±. ¡°M'han ofert 20.000 vegades xupitos en passar per davant del bar de la cantonada. M'han vist mil vegades, no s¨®c un turista, visc aqu¨ª¡±. Cessar conclou que el mercat, el centre sanitari i tot el que necessita est¨¤ a molt pocs metres del seu pis. ¡°Els habitatges tenen molta llum, no ¨¦s com a la resta de Ciutat Vella on tenen edificis davant. Si no hi hagu¨¦s tant turista seria un lloc espectacular¡±, afirma.

Lluis Wenceslau recorda quan ¡°abans del 1992 podies anar al perruquer a La Rambla. Era un petit poble¡±. Despr¨¦s de les Olimp¨ªades va venir la desgr¨¤cia per als ve?ns. ¡°Per dormir necessito posar-me taps. Hi ha coses positives per¨° moltes negatives. Els quioscs ja no venen premsa, ni llibres, els seus clients no s¨®n d'aqu¨ª. Mira, en aquesta farm¨¤cia els dependents tenen un cartell amb les lleg¨¹es que parlen. Cap t'at¨¦n en catal¨¤¡±, den¨²ncia.

Alguns ve?ns com la mare de Llu¨ªs es reuneixen peri¨°dicament en un altell del Caf¨¦ de la ?pera. L'enemic ¨¦s clar: ¡°El turisme i l'especulaci¨®¡±, sent¨¨ncia Maria Llu?sa. Els ve?ns reconeixen que ¡°La Rambla sempre va ser canalla, per¨° ara ¨¦s un territori comanxe¡±.