¡°?s molt bo que hi hagi una cultura de la desobedi¨¨ncia a Catalunya¡±

A m¨¦s de la meitat dels balcons de la pla?a de Sant Pere de Berga (Bergued¨¤) hi ha estelades penjades. Per¨° nom¨¦s una, la que penja del balc¨® de l'Ajuntament, ¨¦s la que els ¨²ltims dies ha aparellat el poble amb els conceptes de desobedi¨¨ncia i rebel¡¤li¨®. La bandera independentista va onejar durant les jornades electorals del 27-S i del 20-D, malgrat que la Junta Electoral havia demanat la seva retirada. L'alcaldessa, Montse Ventur¨®s (Berga, 1985), que gestiona la ciutat m¨¦s gran governada per la CUP (16.238 habitants), es va negar a treure l'estelada i, com a conseq¨¹¨¨ncia, el jutge la va citar per escoltar les seves explicacions. Ventur¨®s no ha anat a veure el jutge: ja l'ha plantat dues vegades, els passats 5 d'abril i 17 d'octubre. Tampoc t¨¦ previst respondre una carta de la Delegaci¨® del Govern on se li demana informaci¨® sobre l'obertura de l'Ajuntament el 12 d'octubre, dia de la Festa Nacional, i assegura que t¨¦ pensat treballar tamb¨¦ el dia de la Constituci¨®, el 6 de desembre.?

Pregunta. Aquests actes de desobedi¨¨ncia poden tenir conseq¨¹¨¨ncies greus, quines poden ser?

Resposta. Assumirem les conseq¨¹¨¨ncies. Si hi ha un tercer requeriment, pot ser que arribi una ordre de recerca i captura i una detenci¨® per fer-nos personar davant d'un jutge. Nosaltres entenem que, ja que ¨¦s un proc¨¦s pol¨ªtic, podria donar-se un altre cas. Vam decidir que no traur¨ªem l'estelada perqu¨¨ no enten¨ªem el fonament jur¨ªdic en qu¨¨ es basava la petici¨®, i perqu¨¨ tenim un acord plenari del 6 de desembre del 2012 segons el qual l'estelada ha d'estar penjada fins al dia de la independ¨¨ncia. I no m'he presentat davant del jutge en les dues ocasions perqu¨¨ estem en un proc¨¦s de ruptura amb l¡¯estat espanyol i el que no podem fer ¨¦s recon¨¨ixer aquests jutjats i tribunals que estan assetjant directament i criminalitzant amb f¨®rmules absolutament antidemocr¨¤tiques tot el que s¨®n les administracions p¨²bliques catalanes i el lliure albir i la voluntat de tot un poble.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯alcaldessa de Berga torna a plantar el jutge que la investiga per mantenir l¡¯estelada

L¡¯Ajuntament de Badalona desafia el jutge i obre les depend¨¨ncies als ciutadans

P. Li fa por qu¨¨ pot passar a partir d'ara?

R. S¨®n les primeres envestides que fa l¡¯Estat espanyol contra les administracions p¨²bliques catalanes, per¨° en vindran moltes altres, i hem d¡¯actuar amb fermesa i amb molta determinaci¨® per tirar endavant aquest proc¨¦s. Cal com m¨¦s unitat millor i treballar de forma conjunta davant d¡¯aquests fets antidemocr¨¤tics. Entenem que tot proc¨¦s de ruptura i tot moment hist¨°ric com el que estem vivint tindr¨¤ unes conseq¨¹¨¨ncies que o les assumim o no s¡¯arribar¨¤ a les aspiracions que tenim com a poble.

P. En alguna entrevista ha dit que la CUP obeeix nom¨¦s la voluntat popular. Per¨° quin poble ¨¦s el que els d¨®na suport tenint en compte que nom¨¦s tenen 58 vots m¨¦s que CiU, i que no comparteixen sempre els actes de desobedi¨¨ncia?

R. Per nosaltres la voluntat popular l¡¯entenem a partir d¡¯aquesta petici¨® que s¡¯havia formulat de no retirar l¡¯estelada del balc¨® fins al dia de la independ¨¨ncia. En el cas de Berga, la voluntat ¨¦s n¨ªtidament independentista: som 17 regidors, 15 dels quals som independentistes. ?s cert que es conceben diferents maneres d¡¯aplicar l¡¯enfrontament directe amb l¡¯estat espanyol i, en aquest sentit, segurament Converg¨¨ncia s¨ª que s¡¯hagu¨¦s personat davant del jutge. Tot i que l¡¯estelada la va posar CiU despr¨¦s del ple, a les eleccions de maig del 2015 l¡¯estelada es va retirar. Nosaltres enten¨ªem que hi hav¨ªem de fer front.

P. Amb Converg¨¨ncia i ERC, van junts en el cam¨ª de les desobedi¨¨ncies, o tenen por que els deixin sols? Quin ¨¦s el final d'aquest cam¨ª?

R. En aquest cas de l'estelada, el suport l'hem tingut tot, tant d'ERC com de CiU com dels companys d'ICV. Han donat suport a aquesta acci¨® de desobedi¨¨ncia encara que no la comparteixin. Per nosaltres, el final del cam¨ª ¨¦s la voluntat de dir que aquesta legalitat establerta a l'Estat espanyol no l'entenem com a leg¨ªtima: no aconseguirem la independ¨¨ncia si no desobe?m aquesta legalitat que ¨¦s la que no ens permet aconseguir la nostra realitat com a poble. Si l'objectiu com¨² ¨¦s aconseguir el dret a l'autodeterminaci¨®, aix¨° no es pot fer de manera pactada, perqu¨¨ s'ha intentat moltes vegades i no hi ha manera. L'Estat no d¨®na cap tipus de via per resoldre aquest conflicte. Per tant hi haurem de ser tots. Aquestes petites passes de desobedi¨¨ncia, que ara amb les banderes s¨®n purament simb¨°liques, haur¨¤ d'arribar un dia que hauran de ser fetes amb unitat i amb tota la fermesa del m¨®n per tirar endavant.?

P. Amb totes les accions de desobedi¨¨ncia que s'estan duent a terme, s'est¨¤ creant un clima o una cultura de la desobedi¨¨ncia? ?s bo que sigui aix¨ª?

R. ?s molt bo que sigui aix¨ª, perqu¨¨ entenem que tots els canvis pol¨ªtics neixen a partir de tot un seguit d¡¯accions que entenen la desobedi¨¨ncia com una eina pol¨ªtica. Est¨¤ demostrat que serveix per modificar legalitats establertes o per buscar espais diferents de treball. Evidentment sabem que la independ¨¨ncia dels Pa?sos Catalans no vindr¨¤ mai del compliment de la legalitat establerta, que est¨¤ feta per a mantenir un ordre preestablert, un ordre que beu directament d¡¯una her¨¨ncia franquista que nosaltres posem molt en dubte.

P. L'Ajuntament de Berga va ser un dels que van obrir el passat 12 d'octubre, i vost¨¨s han rebut una carta de la Delegaci¨® del Govern que demana explicacions sobre aquest fet. Qu¨¨ faran, la respondran?

R. En farem cas om¨ªs, perqu¨¨ no entenem la legitimitat del Tribunal Constitucional o de qualsevol altre tribunal que serveixi nom¨¦s per judicialitzar temes estrictament pol¨ªtics. En aquest cas ¨¦s una mostra m¨¦s de la persecuci¨® de c¨¤rrecs p¨²blics i Ajuntaments. El dia 12 van venir 25 persones a treballar, i intentarem fer el mateix el dia 6 de desembre, com a m¨ªnim els regidors i regidores.?

P. El dia que els regidors de Badalona van trencar una interlocut¨°ria del jutge, despr¨¦s va arribar una dona a trobar-los i com a resposta va trencar davant seu un document de l'Ajuntament. Quines poden ser els efectes de la desobedi¨¨ncia en temes simb¨°lics en els ciutadans?

R. All¨¤ on hi ha lleis injustes, la desobedi¨¨ncia ¨¦s una obligaci¨®, perqu¨¨ ¨¦s obedi¨¨ncia al mandat popular o just¨ªcia.?Nosaltres hem de treballar en pro que aquest discurs s¡¯estengui a altres espais, perqu¨¨ les altres persones arribin a la mateixa conclusi¨® a la qual ha arribat el poble durant tots aquests anys. ?s evident que hi haur¨¤ persones que no hi estaran d¡¯acord, per¨° entenem que no ¨¦s el mateix un impost o una multa que una mesura de persecuci¨® pol¨ªtica, que ¨¦s el que est¨¤ fent l¡¯Estat espanyol contra una voluntat d¡¯un poble. Hem d¡¯explicar b¨¦ d¡¯on surt tota aquesta r¨¤tzia de l¡¯Estat contra un poble.

P. Fa un any i mig que van entrar a l'Ajuntament i quan hi van arribar el deute era molt alt. Van prometre auditar-lo, veure si hi havia una part del deute que era il¡¤leg¨ªtim i, en cas que ho fos, proposaven desobeir el pagament. Qu¨¨ s'ha fet de tot aix¨°?

R. El deute que tenim ¨¦s molt alt, uns 18 milions i mig d¡¯euros. A m¨¦s hi ha hagut una manca de treball efica? a l¡¯Administraci¨® p¨²blica, i a banda tenim uns 44 contenciosos administratius oberts per diferents mancances de l¡¯Administraci¨®. Un dels plantejaments que ten¨ªem era fer una auditoria, que farem quan estabilitzem els comptes municipals. La part del deute que creiem que ¨¦s il¡¤leg¨ªtim s¨®n per exemple els cr¨¨dits ICO, que han traspassat quantitats a les Administracions locals per pagar els prove?dors. L¡¯estat ho traslladava a una entitat banc¨¤ria a l¡¯1 per cent, i l¡¯entitat ho traslladava als Ajuntaments al 4%: aquest ¨¦s el deute il¡¤leg¨ªtim, uns diners que est¨¤ pagant el poble directament a una entitat banc¨¤ria. Una de les voluntats per solucionar-ho, en el cas que l¡¯Auditoria conclogui que ¨¦s il¡¤leg¨ªtim, ¨¦s desobeir el pagament. Per¨° aquests actes de desobedi¨¨ncia que ja no s¨®n simb¨°lics, tenen unes conseq¨¹¨¨ncies molt clares: l¡¯Ajuntament de Berga no ho pot fer sol, ho ha de fer acompanyat d¡¯altres Ajuntaments que cre?n una estructura que camini cap a l'autogesti¨® pura.

P. Comparteix les paraules de l'exdiputat de la CUP Quim Arrufat, que va dir que els actes de desobedi¨¨ncia havien de servir per provocar la for?a bruta de l¡¯Estat?

R. La desobedi¨¨ncia no la fem ni per pressionar la Generalitat ni per provocar l'Estat espanyol: no cal provocar l¡¯Estat espanyol perqu¨¨ l¡¯Estat espanyol es provoca sol. La guerra bruta l¡¯ha fet tota la vida: amb els conflictes basc i catal¨¤, amb l¡¯habitatge, etc. La desobedi¨¨ncia no ¨¦s un fet per provocar, sin¨® que forma part de la nostra praxi?pol¨ªtica: quan est¨¤s revertint l¡¯ordre establert i fas treball en xarxa, crees estructures que van m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Administraci¨®, com ¨¦s el cas de la PAH, i aix¨° s¨®n accions de desobedi¨¨ncia.