La Hisenda catalana accelera el seu desplegament despr¨¦s de la deixadesa de l¡¯¨²ltima legislatura

El Govern catal¨¤ ha posat el peu sobre l¡¯accelerador per omplir de contingut l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya (ATC). Davant la deixadesa en la qual es trobava l¡¯organisme des del 2010, el Departament d¡¯Economia i Hisenda s¡¯ha donat nou mesos per duplicar la plantilla, obrir 14 oficines i assumir funcions que altres ag¨¨ncies auton¨°miques ja desenvolupen, com la liquidaci¨® de tributs o el cobrament de deutes. L¡¯ATC, a m¨¦s, vol passar de ser client de l¡¯Ag¨¨ncia Estatal de l¡¯Administraci¨® Tribut¨¤ria (AEAT), que ara li fa la recaptaci¨® executiva, a competir amb ella a partir del 2017 oferint aquest servei a diputacions i municipis.

L¡¯anomenada Hisenda pr¨°pia ¨¦s una de les tres estructures d¡¯Estat que Junts pel S¨ª i la CUP van acordar desenvolupar a la declaraci¨® independentista del 9-N. Per¨° obtenir la clau de la caixa no s¡¯antulla una tasca senzilla. No nom¨¦s perqu¨¨ la Generalitat necessita el control de les seves bases fiscals, dades de tots els contribuents o un banc central per ingressar aquests recursos. A m¨¦s de tot aix¨°, l¡¯equip del vicepresident Oriol Junqueras es va trobar amb un organisme amb falta de personal i que amb prou feines havia desenvolupat funcions noves des del 2010. La impossibilitat de constituir-se en consorci amb l¡¯AEAT, com preveu l¡¯Estatut d¡¯Autonomia; les restriccions pressupost¨¤ries, i els acords entre CiU i PP el 2011 van deixar en via morta el seu desenvolupament durant el mandat d¡¯Artur Mas.

Els acords amb ERC van portar a situar el projecte d¡¯Hisenda pr¨°pia al centre del debat. No obstant aix¨°, el seu disseny va quedar sota la tutela del Departament de Presid¨¨ncia, llavors dirigit per Francesc Homs, que es va dedicar a projectar l¡¯administraci¨® tribut¨¤ria d¡¯una Catalunya independent per¨° no a assumir les compet¨¨ncies que li permet l¡¯actual marc legal. ¡°L¡¯ag¨¨ncia murciana est¨¤ m¨¦s desenvolupada que la nostra¡±, va arribar a dir Junqueras. El secretari d¡¯Hisenda, Llu¨ªs Salvad¨®, es proposa esgotar tota aquesta via en gaireb¨¦ nou mesos, encara que des de la conselleria expliquen que treballen en el desplegament des de l¡¯1 de mar?. L¡¯oposici¨® no ¡°es creu¡± aquest calendari. ¡°Ens resulta impossible i dif¨ªcil¡±, va assegurar la diputada socialista, Al¨ªcia Romero en l¡¯¨²ltima comissi¨® parlament¨¤ria. Segons va explicar Salvad¨® aquest dia, el pla costar¨¤ 20 milions d¡¯euros, que pensen cobrir amb l¡¯estalvi que suposaran les rescissions dels convenis amb els registradors i l¡¯AEAT. Aquests s¨®n els principals punts cr¨ªtics que ha de superar el Departament fins al juliol.

La primera de les tasques de les quals l¡¯ag¨¨ncia vol ocupar-se ¨¦s la liquidaci¨® d¡¯impostos, que est¨¤ encomanada, almenys parcialment, als registradors, per¨° Hisenda ent¨¦n que sense controlar les liquidacions no pot anar m¨¦s enll¨¤. La Generalitat ha anunciat que denunciar¨¤ el conveni que mant¨¦ amb aquest cos de funcionaris per assumir les liquidacions que realitzen i la seva plantilla a partir de l¡¯any que ve. Ara l¡¯ATC gestiona 1.242 milions d¡¯euros dels ingressos tributaris propis i cedits, el 40% del total. Les oficines liquidadores dels registradors s¡¯encarreguen de 1.063 milions, mentre que l¡¯AEAT, s¡¯encarrega de 791 milions m¨¦s. L¡¯ATC, doncs, espera passar d¡¯administrar 1.242 milions a uns 2.300 l¡¯any que ve.

Abans de Catalunya, altres comunitats ja han assumit aquesta funci¨®. Segons l¡¯informe sobre la cessi¨® de tributs de les comunitats aut¨°nomes incl¨°s en els Pressupostos Generals de l¡¯Estat del 2015, ho han fet Ast¨²ries, Balears, Can¨¤ries i M¨²rcia, mentre que Gal¨ªcia ha seguit aquest cam¨ª de forma parcial. De fet, els responsables d¡¯Hisenda s¡¯han reunit amb els responsables de Balears per con¨¨ixer la seva experi¨¨ncia.

Cost de 100 milions

Els registradors, que dem¨¤ tornen a reunir-se amb la Generalitat, han advertit que si b¨¦ l¡¯Administraci¨® catalana s¡¯estalviar¨¤ els 27,5 milions dels seus honoraris, perdr¨¤ almenys 100 milions, que podrien arribar a 400 milions en cas que l¡¯Administraci¨® es col¡¤lapsi per no poder tramitar els m¨¦s de 200.000 expedients que tenen a les seves mans. A m¨¦s, afirmen que s¨®n m¨¦s eficients a l¡¯hora de recaptar i controlar els tributs.

Fonts de l¡¯Executiu catal¨¤ rebutgen tots dos arguments. Primer, afirmen que els registradors ja estan treballant dins del sistema inform¨¤tic p¨²blic ¡ªanomenat Gaud¨ª¡ª, per la qual cosa t¨¦ ¡°el control dels processos¡±, i afegeixen que des de l¡¯1 de mar? treballen per desplegar aquestes tasques. A m¨¦s, afegeixen que s¡¯ha desenvolupat una unitat de valoracions dels immobles, la qual cosa consideren un element ¡°clau¡± per tenir cedits o a les seves mans impostos vinculats al patrimoni, amb la qual cosa grava les compravendes d¡¯immobles i actes jur¨ªdics o el de successions i donacions.

La Generalitat tampoc opina que a les seves oficines hi hagi falta d¡¯efic¨¤cia. Segons les dades que manegen, els registradors gestionen 1.032 milions dels impostos de transmissions patrimonials i successions i donacions. D¡¯aquests, 61 procedeixen de revisions posteriors. L¡¯ATC, que gestiona 863 milions en aquests tributs, n¡¯aconsegueix 68 despr¨¦s d¡¯aquest filtre.

La segona gran pota del desplegament consisteix en la recaptaci¨® executiva, ¨¦s a dir, el cobrament de deutes, que ara est¨¤ subcontractat a l¡¯AEAT. Si b¨¦ durant el tripartit es van fer passos per assumir-la, no va ser fins a finals del passat mandat quan l¡¯exconseller Andreu Mas-Colell va indicar que calia desenvolupar-la. ¡°No fer-ho ¨¦s com tenir carreteres i per¨° no tenir policia per vigilar-les¡±, expliquen des de la Conselleria. De nou, altres comunitats com Andalusia ja ho fan, i l¡¯ATC ha comen?at a reclamar deutes d¡¯Administraci¨® catalana (en total, 60.000 a l¡¯any) i fins i tot a realitzar embargaments.

Els dubtes dels t¨¨cnics provenen de si l¡¯ag¨¨ncia podr¨¤ assumir el volum que es proposa administrar: 850.000 deutes del Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit i administracions locals i diputacions. La Generalitat vol passar de ser client de l¡¯AEAT a competir-hi en assumir el cobrament de deutes o multes que els ajuntaments o diputacions no poden reclamar en sobrepassar el seu ¨¤mbit territorial, per la qual cosa els ho demanaven a l¡¯AEAT.

Per a totes aquestes tasques, l¡¯ATC duplicar¨¤ la seva grand¨¤ria en tot just nou mesos per, fins a 800 treballadors. Ara est¨¤ molt per sota d¡¯altres comunitats. Segons l¡¯investigador de l¡¯Institut d¡¯Economia de Barcelona Alejandro Esteller-Mor¨¦, Catalunya t¨¦ 3,1 funcionaris cada 100.000 habitants i quatre inspectors per cada mili¨®, fet que la situa a la cua d¡¯Espanya.

Oficines noves

Aquest increment es realitzar¨¤, primer, amb la incorporaci¨® de personal inter¨ª. Posteriorment es convocaran unes 300 places de funcionaris. Fonts de la Generalitat expliquen que la dificultat de cobrir-les rau en el fet que fa temps que l¡¯Executiu catal¨¤ no convoca oposicions, per la qual cosa la gent no s¡¯ha anat preparant.

Des de la Generalitat es considera, no obstant aix¨°, que el punt m¨¦s cr¨ªtic ser¨¤ l¡¯ampliaci¨® d¡¯oficines, que esperen tancar el juliol del 2017. L¡¯ATC ja ha realitzat la licitaci¨® de 14 locals en diversos municipis. Alguns ajuntaments s¡¯han queixat perqu¨¨ deixaran de tenir oficina liquidadora. La Generalitat vol suplir, no obstant aix¨°, alguns buits amb punts d¡¯atenci¨® tribut¨¤ria compartits amb les diputacions, encara que recorda que el 44% de l¡¯impost de patrimoni ja es liquida per via telem¨¤tica.

L¡¯¨²ltim assumpte per resoldre ¨¦s el sistema inform¨¤tic. La Generalitat ha encarregat a IBM un nou entorn que podr¨¤ fer un seguiment de ¡°360 graus¡± als contribuents catalans, per¨° fins que es desenvolupi aquest sistema, l¡¯ag¨¨ncia ha de bregar encara amb el Gaud¨ª. El nou sistema, segons les previsions, no estar¨¤ plenament desenvolupat fins a m¨¦s enll¨¤ del 2018.