¡°El mal a l¡¯escultura ¨¦s irreparable¡±

¡°L¡¯escultura de Franco estar¨¤ protegida com qualsevol altra obra d¡¯art p¨²blic; ¨¦s un b¨¦ patrimonial de la ciutat¡±. Ho va dir el 27 de setembre Ricard Vinyes, Comissionat de Mem¨°ria de Barcelona, que va afegir: ¡°Quan acabi l¡¯exposici¨® ingressar¨¤ als fons del Museu d¡¯Hist¨°ria, on se li aplicaran tots els processos de conservaci¨® de qualsevol pe?a¡±. Despr¨¦s de llan?ar-li tot tipus d¡¯objectes i fer-li pintades, a m¨¦s de col¡¤locar-li banderes i objectes inimaginables com una nina inflable, a ¨²ltima hora del dijous l¡¯escultura va ser tombada i va acabar partida en diversos trossos, per la qual cosa els objectius, en l¡¯¨¤mbit de conservaci¨®, manifestats per Vinyes estaven lluny de complir-se. Ara la destinaci¨® de l¡¯escultura, una obra realitzada per l¡¯escultor Josep Viladomat el 1963, ¨¦s incert. Una brigada municipal la va retirar a la una de la matinada del divendres i la va portar a un lloc lluny de la vista de tothom.

L¡¯escultura, com totes les que estan en els espais p¨²blics de Barcelona, pertany a l¡¯?rea d¡¯Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i totes, pel fet d¡¯estar inventariades, estan protegides per la Llei del Patrimoni Catal¨¤ del 1993. Per¨° en el cas de l¡¯escultura de Viladomat no se li ha reconegut cap categoria de protecci¨®. Per aix¨°, als qui han atemptat contra ella, nom¨¦s se¡¯ls pot acusar de danys a la propietat p¨²blica, com si s¡¯hagu¨¦s cremat un contenidor d¡¯escombraries o trencat un banc del carrer.

¡°Ens ha perdut que l¡¯escultura representa Franco i no el que ¨¦s, un b¨¦ patrimonial, i ens agradi o no, la funci¨® de l¡¯Ajuntament era conservar-la i evitar les agressions, com s¡¯ha de fer amb qualsevol altra obra que es mostri en una exposici¨®. S¡¯ha fet molt malament, o gens, la conservaci¨® preventiva que s¡¯ha de complir en qualsevol exposici¨®. Aix¨° no era un happening!¡±, assegura Pere Rovira, conservador restaurador de b¨¦ns culturals del Centre de Restauraci¨® de B¨¦ns Mobles de Catalunya, que no acaba d¡¯entendre com la pe?a s¡¯ha col¡¤locat de forma tan accessible a la gent. ¡°Sabent l¡¯animadversi¨® que provocaria, es va col¡¤locar en un carret¨® sobre uns rails, facilitant el que ha passat¡±, prossegueix Rovira, que es pregunta, a m¨¦s, pel mal que podria haver causat si alg¨² hagu¨¦s resultat ferit durant l¡¯enderrocament. ¡°S¡¯ha fet tot molt malament¡±, mant¨¦.

Quant a l¡¯escultura ¨¦s taxatiu: ¡°El mal que se li ha fet ¨¦s irreparable. L¡¯impacte del bronze ha estat tal que ser¨¤ impossible recuperar la seva forma i retornar-li el seu aspecte al 100%, l¡¯agressi¨® ser¨¤ visible per sempre, tret que es torni a fondre i aix¨° nom¨¦s ¨¦s possible si es conserva el motlle, i ja estar¨ªem parlant d¡¯una c¨°pia no de l¡¯original. La pe?a es va trencar en dos grans trossos perqu¨¨ es devia fondre aix¨ª, en dos trossos que van acabar soldats¡±, prossegueix l¡¯especialista que considera que l¡¯opci¨® de col¡¤locar la pe?a a fora no ha estat la id¨°nia. ¡°No s¨¦ qu¨¨ ¨¦s el que es pretenia. Tampoc poden dir que no esperaven el que ha passat; alg¨² hauria de donar explicacions de per qu¨¨ no s¡¯han pres les mesures de seguretat i conservaci¨® necess¨¤ries. Tots estem en contra del franquisme, per¨° jo no puc anar pel m¨®n carregant-me tot el que no em sembla b¨¦¡±, afirma.

Segons Jes¨²s de Andr¨¦s, que ha estudiat les est¨¤tues erigides en honor de Franco, la de Viladomat ¨¦s una de les millors estatues eq¨¹estres, per sobre de les de Val¨¨ncia i Santander i que es van inaugurar en un segon per¨ªode de la dictadura, en el qual es tractava de retre homenatge al salvador de la p¨¤tria. Cal no oblidar que Viladomat era un bon escultor que, entre altres m¨¨rits, s¡¯havia imposat a tots en el concurs per esculpir l¡¯escultura de la Rep¨²blica.