Cl¨¤ssic en vida

En un pa¨ªs que estima i respecta la seva cultura, el m¨¦s normal seria veure les primeres autoritats en l'estrena de l'¨²ltima obra del seu compositor m¨¦s rellevant. Per¨° cap autoritat va anar a l'estrena divendres al Palau de la M¨²sica, de Fiat Lux, enlluernador poema simf¨°nic de l'octogenari compositor catal¨¤ Joan Guinjoan (Riudoms, 1931), figura essencial de la creaci¨® musical espanyola. Tampoc hi? van assistir els dirigents del Gran Teatre del Liceu, i aix¨° que l'estrena va anar a c¨¤rrec de l'orquestra del coliseu barcelon¨ª sota la inspirada direcci¨® del seu titular, Josep Pons.

Malgrat el seu delicat estat de salut, que l'obliga a despla?ar-se en cadira de rodes, Joan Guinjoan va saludar el p¨²blic, des d'una llotja de platea propera a l'escenari, en resposta als entusiastes aplaudiments i davant la insist¨¨ncia de Pons, a qui est¨¤ dedicada la nova obra.

Va sorprendre, i no gratament -les cares de Mariona Carulla, presidenta del Palau, i Joan Oller, director general, eren un poema- l'abs¨¨ncia a la llotja central dels m¨¤xims dirigents de la Generalitat, la Diputaci¨® i l'Ajuntament de Barcelona; als respectius responsables de Cultura, tampoc se'ls va veure el p¨¨l. Encara m¨¦s inexplicable va resultar l'abs¨¨ncia dels responsables del Liceu en l'¨²nica actuaci¨® de la seva orquestra en la temporada estrella del Palau.

Inspirada en poemes d'Antoni Clap¨¦s que glossen les llums i colors del paisatge del seu Riudoms natal, Guinjoan es mostra a Fiat Lux amb la personalitat d'un cl¨¤ssic en vida que domina l'art d'expressar les seves emocions amb els m¨¦s refinats recursos orquestrals. L'escriptura, rica en matisos, reflecteix la seva admiraci¨® per la moderna escola francesa, amb exuberants colors i una captivadora energia r¨ªtmica.

Dedicada a Pons, la partitura ¨¦s molt exigent, en la l¨ªnia del Trencad¨ªs, de l'¨°pera Gaud¨ª, i les altres dues obres que completen la seva trilogia simf¨°nica dedicada a la ci¨¨ncia. Per¨°, al marge de les seves dificultats t¨¨cniques, el millor de la seva nova obra ¨¦s la riquesa d'idees, i l'alegria vital que transmet en la seva desbordant expressivitat. Van ser amb prou feines vint minuts, per¨° ¨¦s m¨²sica tan ben escrita que van passar volant

L'orquestra del Liceu, orgullosa davant el repte de tocar al Palau, va sonar amb empaquetatge: van brillar els metalls i es van apreciar renovades energies en fustes, entenimentades i percussi¨®. El projecte musical de Pons est¨¤ donant molt bons fruits, i va quedar ben pal¨¨s en la generosa raci¨® de Wagner que va obrir i va tancar el programa; Preludi i mort d'amor, de Trist¨¢n i Isolda i una selecci¨® de fragments d'El crepuscle dels d¨¦us que van sonar amb intensitat dram¨¤tica.

Potser va faltar temps d'assajos per llimar algunes asprors en la dif¨ªcil obra que va completar la vetllada, el Concert per a trompa n¨²m, 2, de Richard Strauss, obra d'encegador virtuosisme que Martin Owen, trompa solista de la Simf¨°nica de la BBC de Londres, va brodar amb perfecci¨® t¨¨cnica, control i musicalitat.