Els agricultors acudeixen a ?sia per esquivar el veto rus als seus productes

Quan, l¡¯agost del 2014, el Kremlin va tancar l¡¯aixeta a la importaci¨® d¡¯aliments europeus frescs, el m¨®n agroalimentari catal¨¤ es va posar les mans al cap. R¨²ssia s¡¯havia convertit en un mercat preferent per a l¡¯exportaci¨® de carn de porc i de fruites com el pr¨¦ssec. Encara que el pes del veto rus se segueix notant, m¨¦s de dos anys despr¨¦s i amb molts esfor?os, la ind¨²stria ha aconseguit que els mercats asi¨¤tics (la Xina, els Emirats ?rabs, Corea del Sud) absorbeixin la seva producci¨®.

El veto de R¨²ssia va arribar en resposta a les sancions comercials imposades per la Uni¨® Europea (UE) despr¨¦s del conflicte a Ucra?na. L¡¯afectaci¨® no va ser uniforme, ja que productes com l¡¯oli i el vi no van tenir restriccions. La Generalitat va calcular l¡¯impacte per l¡¯agroind¨²stria catalana en 110 milions d¡¯euros durant el primer any, m¨¦s d¡¯un ter? del total que es preveia per al conjunt espanyol. ¡°Va ser un gerro d¡¯aigua freda. R¨²ssia s¡¯havia convertit en El Dorado per al sector¡±, explica Josep Collado, secretari general de la Federaci¨® Catalana d¡¯Ind¨²stries de la Carn (FECIC), que agrupa 180 empreses.

Segons dades de l¡¯Ag¨¨ncia per la Competitivitat de l¡¯Empresa (ACCI?), el 2012 les exportacions c¨¤rnies al pa¨ªs dels tsars van arribar als 155 milions anuals. Un fet similar passava amb les fruites, en qu¨¨ aquest mateix any es van enviar productes per valor de 72,5 milions. Aquestes magnituds van descendir, en nom¨¦s un any, a zero. ¡°Ens havia costat deu anys aconseguir madurar el mercat rus¡±, recorda Manel Simon, director general de l¡¯Associaci¨® Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat).

Tant Collado com Simon reconeixen la celeritat amb qu¨¨ les administracions van intentar buscar solucions per mitigar els efectes del veto. Des d¡¯ACCI? consideren que la decisi¨® del Kremlin ¡°no ha tingut gaires efectes¡± , ja que es va aconseguir d¡¯una manera relativament r¨¤pida augmentar els enviaments a altres mercats que estaven en proc¨¦s de maduraci¨®. El mercat de creixement m¨¦s notori en la carn, segons l¡¯ag¨¨ncia, ¨¦s la Xina. El 2013, les exportacions cap al gegant asi¨¤tic van ascendir a 69,9 milions d¡¯euros anuals i, l¡¯any passat, van arribar a 158 milions, la qual cosa suposa un augment del 126%.

¡°No hi ha hagut una reculada en cap de les dues ind¨²stries¡±, defensen des d¡¯ACCI?. En el cas de Corea del Sud, per exemple, en els ¨²ltims tres anys els enviaments de carn s¡¯han triplicat fins a arribar als 80 milions el 2015. Al Jap¨®, per la seva banda, es va passar de 80 milions d¡¯euros el 2013 a 165 milions l¡¯any passat. En el cas de la fruita, principalment els Estats Units i els Emirats ?rabs han absorbit el volum de les exportacions, sobretot de pr¨¦ssecs, nectarines i fruites d¡¯os. L¡¯any passat, al pa¨ªs nord-americ¨¤ les vendes van arribar a 25 milions d¡¯euros, tres vegades m¨¦s que el 2013. A la naci¨® ¨¤rab es va passar de cinc milions a onze en el mateix per¨ªode de temps.

Fiasco a l¡¯?frica

¡°Un mercat no es busca i no es madura en dos anys, encara estem treballant en aix¨°¡±, alerta Simon. Un principi que tamb¨¦ aplica pels productes carnis. Collado explica com al principi es va intentar arribar a alguns pa?sos africans com Guinea o Angola, per¨° les seves estructures log¨ªstiques, per exemple les cadenes de fred, van fer molt dif¨ªcil consolidar una relaci¨®. Els ponts que s¡¯havien comen?at a bastir amb la Xina van acabar accelerant-se i ara s¡¯ha convertit en el mercat clau. ¡°Ha estat un boom¡±, accepta el directiu de FECIC.

Collado creu que el sector va sortir ¡°ben parat¡± malgrat el sot dels primers moments del veto. Tamb¨¦ els va ajudar la caiguda en els preus d¡¯elements clau en la producci¨®, com el pinso. ¡°Amb el veto, R¨²ssia est¨¤ desenvolupant una oferta interna, per la qual cosa ser¨¤ un mercat dif¨ªcil de recuperar¡±, explica. La Xina i els mercats del sud-est asi¨¤tic, no obstant aix¨°, han perm¨¨s donar sortida a productes com les v¨ªsceres o les orelles amb la qual cosa quan s¡¯obre un porc tot pot ser utilitzat. ¡°Es tracta de parts que ara has de tractar amb m¨¦s cura, aix¨° ha implicat canvis interiors a les empreses¡±, explica.

L¡¯11% de la producci¨® de pr¨¦ssecs i nectarines catalanes acabava a les taules russes. Com que ¨¦s un producte m¨¦s delicat, buscar mercats supletoris va necessitar m¨¦s feina. Per¨° l¡¯efecte del veto ¨¦s m¨¦s dur amb les peres i pomes del camp de Catalunya, productes que no s¡¯envien a R¨²ssia per¨° s¨ª a Europa, expliquen des d¡¯Afrucat. B¨¨lgica, per exemple, enviava el 39% de la seva producci¨® de peres a R¨²ssia, i el 51% es quedava a la UE. L¡¯any passat la UE se¡¯n va quedar el 88%. ¡°Hi ha massa saturaci¨® al mercat europeu¡±, alerta Simon.