La ciutat llunyana

Com que ha passat cert temps i costaria deduir noms, explicar¨¦ el que em va passar fa gaireb¨¦ un parell d'anys a Lleida. Disculpeu l'impudor del jo a primera fila, per¨° ¨¦s que va passar perqu¨¨ vaig presentar el meu ¨²ltim llibre all¨¤. Hi ha articles que no es poden escriure de cap altra manera.

La cita va arribar despr¨¦s que el llibre hagu¨¦s fet parlar la premsa i de presentacions en altres ciutats. El periodista que va contactar amb mi va fer veure que li estranyava que a Lleida no s'hagu¨¦s fet res i jo vaig simular que a mi tamb¨¦, que la hipocresia m¨²tua ¨¦s el millor lubricant social i es tractava d'arribar a bon port sense fer descarrilar una cosa tan senzilla com la presentaci¨® d'un llibre, que si no s'havia presentat era per alguna cosa. El llibre s'havia escrit des de la ciutat i sobre aquesta i el seu entorn; el mateix Ajuntament de Lleida n¡¯havia finan?at una part i jo m'havia posat en contacte amb els gestors municipals sense ¨¨xit. Havia de ser una jornada llarga de mitjans, dinar, sobretaula i presentaci¨®.

Va arribar el dia i amb aquest dia les entrevistes i les trobades i els comentaris. I a poc a poc, a mesura que passaven les hores, la familiaritat i les confessions. Es tractava, a m¨¦s ¡ªla cita tenia un segon objectiu¡ª, de parlar de la ciutat, dels seus projectes o, m¨¦s ben dit, de l¡¯abs¨¨ncia d¡¯aquests projectes. Res millor que un bon dinar per sincerar-se i admetre que el llibre resultava inc¨°mode. Com tamb¨¦ ho eren els meus articles en aquest diari, res nou sota la boira. Per¨° el que m'escamava era la falta de subjecte: a qui li resultava inc¨°mode? ¡°A ell¡±, va dir un dels periodistes. ¡°A ?ngel Ros?¡±, vaig preguntar jo. I llavors, no tots, per¨° molts d¡¯ells, van canviar la cara. ¡°No diguem noms¡±, em van respondre. A partir d'aquest moment, la meva proposta d'anomenar-lo ¡°l'Innombrable¡± va prosperar.

La pregunta va ser directa, per¨° no per aix¨° inesperada: que com veia Lleida. Malament, la veia. La veia llavors malament i la veig pitjor avui. I no nom¨¦s jo, si ells em formulaven la pregunta suposo que era per contrastar o corroborar un sentiment que era compartit. No ¨¦s cap broma, enunciar aix¨° a Lleida t¨¦ el seu qu¨¨. El panorama medi¨¤tic lleidat¨¤ t¨¦ certes particularitats, monopol¨ªstic i dependent de la publicitat, com molts, s¨ª, per¨° a m¨¦s, com la mateixa ciutat, s'ha quedat sense contrast i sense compet¨¨ncia.

Lleida s'ha quedat sola. ?s una illa poblada al mig d'un mar de terra de baixa densitat que s'est¨¦n pels quatre punts cardinals, dels Pirineus al Maestrat i de la Segarra als Monegres. Avui s'assembla i es vol assemblar m¨¦s a Saragossa que a Barcelona. Els projectes culturals de finals dels noranta i principis d'aquest segle han desaparegut. La ind¨²stria agroaliment¨¤ria ¨¦s puixant, per¨° continua sent autoreferencial, no crea res m¨¦s que el que li serveix, super¨¤vit cultural zero. La universitat, ai... Heu sentit parlar mai de la Universitat de Lleida?

Les reflexions, amb matisos, ¨¦s clar, van ser compartides tant com les preocupacions. Els periodistes viuen de les not¨ªcies, de l'activitat. Els mitjans han de competir amb mitjans d'altres ciutats, aportar i discutir i res m¨¦s trist que tenir poques coses per explicar. La informaci¨®, com els relats, o els fas o te'ls fan, no hi ha terme mitj¨¤, i a Lleida qui escriu ¨¦s l'Ajuntament. Per al poder, estatal, nacional, local, el m¨¦s c¨°mode que apropiar-se'n per pur aband¨® dels altres. Dir que tot est¨¤ ja explicat i retenir el monopoli de la calma.

Avui m¨¦s que mai, Lleida ¨¦s una ciutat desconnectada de la resta del pa¨ªs, no tan sols perqu¨¨ passen menys coses que fa deu anys sin¨® perqu¨¨ s'evita que les coses passin. ¡°La capital del Segri¨¤, tornem a ser-ho¡±, va dir amb sorna un dels periodistes, que tamb¨¦ va predir el pacte del PSC amb Ciutadans, resultant dels interessos dels partits, per¨° tamb¨¦ de les forces estatals. La premonici¨® del pacte del PSOE amb el PP.

La Lleida d'avui seria la ciutat ideal per a qualsevol pol¨ªtic espanyol, quieta, tranquil¡¤la i conformada, amb ind¨²stria, diversos d¨¨ficits i el seu ¡®aqu¨ª no passa res¡¯, amb una oposici¨® feble i uns mitjans de comunicaci¨® mansos. Diria que representa aquella ciutat llunyana que un dia va voler deixar de ser. De fet, la pol¨ªtica lleidatana representa avui tot el que el pa¨ªs vol deixar de ser. Qui l'ha vist i qui la veu. Que lluny ¨¦s Lleida!

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.