El Suprem anul¡¤la la tarifa social el¨¨ctrica per als m¨¦s desfavorits

El Tribunal Suprem ha anul¡¤lat l'anomenat bo social el¨¨ctric, la tarifa subvencionada que s'aplica als consumidors amb baixos ingressos, en entendre que va en contra de les normes comunit¨¤ries per al mercat interior de l'electricitat. La sent¨¨ncia considera que el cost d'aquest descompte es carrega de forma discriminat¨°ria a les companyies el¨¨ctriques que el financen i que l'Administraci¨® no ha justificat els criteris amb qu¨¨ distribueix el cost de la subvenci¨®.

En dues sent¨¨ncies, la Sala contenciosa administrativa declara inaplicable el r¨¨gim de finan?ament del bo social establert el 2013 i els principals articles de la reforma del 2014 que desenvolupaven la citada llei, estimant els recursos interposats per EON Espanya i Endesa.

L'Estat? haur¨¤ d'indemnitzar les el¨¨ctriques m¨¦s de 500 milions, segons el sector

Aix¨ª mateix, reconeix el dret de les el¨¨ctriques demandants a cobrar una indemnitzaci¨® per les quantitats abonades en concepte de bo social en aplicaci¨® del Reial decret 968/2014 impugnat fins a la data d'execuci¨® de la sent¨¨ncia, de manera que es retornin totes les quantitats que hagin abonat per aquest concepte, m¨¦s els interessos legals corresponents computats des de la data en qu¨¨ es va fer el pagament fins a la data del seu reintegrament. En el cas que l'Estat reintegri a totes les companyies que sufraguen el bo social -i no nom¨¦s a les demandants- les quantitats pagades des del 2014, la indemnitzaci¨® superaria els 500 milions d'euros, segons fonts del sector.

El bo social ¨¦s un descompte del 25% en la factura de la llum al que tenen dret alguns col¡¤lectius considerats vulnerables, que arriba a uns 2,4 milions de clients, i que suposa un cost d'uns 200 milions d'euros anuals, que paguen les companyies el¨¨ctriques. Aquestes han reclamat sempre que aquesta subvenci¨® ha d'assumir-la l'Administraci¨® i van portar l'assumpte als tribunals.

Pel Tribunal Suprem, el r¨¨gim de finan?ament del bo social incompleix l'exig¨¨ncia establerta en la Directiva del 2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol del 2009, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, que estableix que "les obligacions de servei p¨²blic hauran de definir-se clarament, ser transparents, no discriminat¨°ries i controlables, i garantir a les empreses el¨¨ctriques de la Comunitat l'acc¨¦s, en igualtat de condicions, als consumidors nacionals".

Tamb¨¦ considera que vulnera el principi de proporcionalitat, "en tant que fa recaure la c¨¤rrega de finan?ament sobre determinats agents del sistema el¨¨ctric, a exclusi¨® d'uns altres, de manera indefinida i sense cap tipus de mesura compensat¨°ria".

En definitiva, conclou la Sala, no ha quedat degudament justificat en les normes impugnades, i tampoc en les explicacions donades per l'Administraci¨® de l'Estat, que el finan?ament del bo social es faci recaure sobre determinats agents del sistema el¨¨ctric, alguns d'ells amb esc¨¤s pes espec¨ªfic en el conjunt del sector, eximint d'aquesta c¨¤rrega a altres entitats o grups empresarials que poden estar en millors condicions per assumir aquell cost, sigui pel seu volum de negocis, per la seva import¨¤ncia relativa en alguns dels sectors d'activitat o perqu¨¨ desenvolupen simult¨¤niament i de forma integrada dues d'aquelles activitats.

La Sala Tercera destaca que per resoldre aquesta q¨¹esti¨® ha estat determinant la jurisprud¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea (TSJUE), recollida en sent¨¨ncia de 7 de setembre del 2016 sobre normes comunes per al mercat interior del gas natural.

Afirma que, a causa de les coincid¨¨ncies del que es disposa en l'article 3.2 d'ambdues directives, les consideracions d'aquesta sent¨¨ncia del TSJUE en relaci¨® amb la intervenci¨® estatal en els preus del gas s¨®n traslladables al sector el¨¨ctric pel que fa a la necess¨¤ria observaci¨® del principi de proporcionalitat com les relatives a l'exig¨¨ncia que les obligacions de servei p¨²blic siguin clarament definides, transparents, no discriminat¨°ries i controlables.

Aquesta ¨¦s la segona vegada que el Suprem declara inaplicable el bo social, mesura que contempla que cinc empreses del sector han de finan?ar en un 99% aquesta ajuda. Al novembre del 2013 va anul¡¤lar el m¨¨tode de finan?ament aplicat des del 2009 fins a aquesta data i va demanar que s'indemnitz¨¦s a Iberdrola, Endesa, Gas Natural, EDP y E.On, les cinc companyies que ho financen. El Govern central va modificar la llei per adaptar-se a la sent¨¨ncia i l'Alt Tribunal l'ha tornat a anul¡¤lar.

El Ministeri d'Ind¨²stria va fixar el passat 10 de setembre al Butllet¨ª Oficial de l'Estat les aportacions que han de realitzar les empreses el¨¨ctriques per pagar el bo social el 2016, el total del qual ascendeix a 190 milions d'euros. La norma estableix aquest repartiment sobre la base del nombre de clients de les empreses comercialitzadores i el nombre de subministraments connectats a les xarxes de distribuci¨® de les empreses distribu?dores. D'acord amb aquest criteri, dels gaireb¨¦ 190 milions d'euros a pagar en 2016 pel bo, Endesa ha d'aportar 77 milions, Iberdrola 71 i Gas Natural gaireb¨¦ 28 milions.

Vot particular

Les dues sent¨¨ncies compten amb el vot particular d'un dels vuit magistrats que les subscriuen, Jos¨¦ Manuel Bandr¨¦s, que considera que la mesura adoptada pel legislador espanyol en el no s'oposa a la directiva comunit¨¤ria "quan respecta els requisits de certesa normativa, transpar¨¨ncia, no discriminaci¨® i ser controlable, i ¨¦s proporcionada per ra¨® de les circumst¨¤ncies exposades".