¡°L¡¯¨²nic tema de la poesia ¨¦s... la poesia¡±

L'experi¨¨ncia d'asseure's a parlar de poesia amb Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) no s'assembla a res i en aquest sentit ¨¦s com els seus llibres. Ara publica No en mis d¨ªas?(Vandalia-Fundaci¨®n Jos¨¦ Manuel Lara), un retorn al poemari en castell¨¤ despr¨¦s de diversos viatges en catal¨¤. Hi ha un m¨®n que comen?a i acaba en Gimferrer.

Pregunta. Bon dia, senyor Gimferrer.

Resposta. Aix¨° qu¨¨ ¨¦s, gravadora o m¨°bil i gravadora?

P. M¨°bil i gravadora.

R. Ja, ¨¦s que l'altre dia em va passar que va venir a entrevistar-me un periodista i el tenia en mode avi¨®. Feia interfer¨¨ncies estranyes. Aix¨° no far¨¤ interfer¨¨ncies, oi?

P. Espero que no. Vost¨¨ va escriure el seu anterior poemari, Marinejant, entre el gener i el febrer del 2015. Per¨° No en mis d¨ªas?t¨¦ poemes d'entre el 2012 i el 2016¡­

R. Est¨¤ escrit en molts anys i no de manera ininterrompuda, sin¨® a estones. I alguns poemes, represos for?a vegades.

P. Aix¨° vol dir que un poemari pot sortir aix¨ª, com un volc¨¤, i tamb¨¦ com fulles que van caient de l'arbre?

R. ?s que s¨®n dos plantejaments. Si un poema surt en poc temps i unitari, t¨¦ un ¨²nic tema. Aix¨° val per a La muerte en Beverly Hills, Rapsodia, Alma Venus?i?Marinejant. I, en canvi, hi ha els poemes escrits en diversos temps cronol¨°gics i agrupats despr¨¦s, per¨° no per cronologia. El cas m¨¦s t¨ªpic d'entre tot el que jo he escrit ¨¦s Arde el mar, que no est¨¤ escrit en l'ordre en qu¨¨ es va publicar, sin¨® en un ordre que em va suggerir Vicente Aleixandre. Escolta, t'agrada que parlem aix¨ª o m'assec al teu costat?

P. Mmmm... jo estic c¨°mode, per¨° i vost¨¨?

R. No gaire, per¨° haig de pensar per qu¨¨. Digues, digues.

P. No en mis d¨ªas?¨¦s el sis¨¨ poemari que publica des del 2011. Va dir en una entrevista fa anys que l'obsessionava no repetir-se, que procurava ser ¡°Pessoa per¨° sense els heter¨°nims¡±.

R. Aix¨° segueix sent veritat.

P. I amb sis poemaris en cinc anys, no hi ha aquesta por de repetir-se?

R. M¨¦s que por¡­ ara comen?o a pensar que en aquest moment i en aquest llibre en particular puc haver arribat a la proximitat del solipsisme. A veure, jo parteixo de la base que el lector no pot identificar ¨Cni ho ha de fer¨C cada refer¨¨ncia, mentre aix¨° l'atregui en algun sentit i aix¨° li inspiri respecte pel text i pel seu autor.

P. Es tracta d'alternar all¨° que en vost¨¨ t¨¦ vocaci¨® d'indesxifrable amb altres coses que¡­

R. La meva experi¨¨ncia personal amb lectors en els ¨²ltims temps ¨Cno t'exagero¨C ¨¦s que nou de cada deu entenen nom¨¦s una part del que escric i que, al rev¨¦s, pocs lectors entenen el nou per deu del que escric.

P. Qu¨¨ opina de qui diu ¡°No puc amb la poesia, no l'entenc¡±?

R. B¨¦, jo sobre aix¨° tinc unes tesis dif¨ªcilment apel¡¤lables. O t'agrada i entens la literatura o creus que t'agrada i que l'entens. La poesia t¨¦ de bo, i si vols de dolent, que no es pot confondre amb res m¨¦s que no sigui literatura, tot i que expliqui de vegades un argument, com l'expliquen les Soledades o, en un altre sentit,?Canto general. Hi pot haver confusi¨®, podem creure que la literatura consisteix a explicar-te alguna cosa¡­ quan, evidentment, no consisteix en aix¨°. Aquestes persones de qu¨¨ em parla em temo que no ¨¦s que no els agradi la poesia, ¨¦s que no saben el que ¨¦s la literatura. Ho dic sense cap to despectiu, ¨¦s una constataci¨®. L'¨²nic tema de la poesia ¨¦s... la poesia.

P. Quan vost¨¨ l'escriu¡­ utilitza el llenguatge ja existent o procura inventar-lo?

R. Miri, hi ha dos tipus de poetes, els que se serveixen de la poesia i els que serveixen a la poesia. Tots dos poden ser bons.

P. Podem dir que es combinen en la poesia causes terrenals i causes diguem-ne espirituals, o m¨¦s ben dit, no terrenals?

R. ?s dif¨ªcil separar-ho. Aquestes causes no semblen mai exemptes del tot, van embolcallades en una mena de cavalcada fantasmag¨°rica que ho engloba tot.

P. B¨¦, en aquest llibre hi ha molta causa terrenal amb noms i cognoms. El poema Parlamentarismo 2016 resulta inequ¨ªvoc¡­ ¡°La noche de los ¨¢ngeles sin voz¡±.

R. Ah, per¨° aqu¨ª no surten noms. I ¨¦s deliberat, perqu¨¨ la meva idea no ¨¦s fer una poesia hist¨°rica.

P. Un altre vers del llibre: ¡°La chucher¨ªa del pasado en pie¡±. Ironia contra la nost¨¤lgia? Contra l'¨²s i ab¨²s de la mem¨°ria?

R. La paraula chucher¨ªa?s¨ª que ¨¦s ironia. Perqu¨¨ l'estar dempeus ja no ¨¦s chucher¨ªa.

P. Quan vost¨¨ aborda el poema en estat embrionari, ve primer la m¨²sica, despr¨¦s el ritme,?i a aix¨° se li encadenen notes, despr¨¦s paraules? O ¨¦s a l'inrev¨¦s?

R. ?s aix¨ª exactament¡­ primer v¨¦nen uns sons, aquests sons configuren un ritme, el ritme va a la paraula, la paraula va a la imatge. Aix¨° no ¨¦s meu, ¨¦s de Maiakovski, per¨° ¨¦s veritat. La meva ¨²ltima preocupaci¨® quan he agafat so, ritme i imatge ¨¦s el sentit de la paraula. I s¨¦ que en tindr¨¤.

P. Est¨¤ segur que en tindr¨¤?

R.?N'estic, sense cap mena de dubte. Ho he apr¨¨s amb el temps.

P. Si vost¨¨ fos un poeta jove, aix¨° semblaria presumptu¨®s¡­

R. Un poeta jove? Alguns diuen que ho s¨®c.