C¡¯s, de frontissa a arribista

La p¨¨rdua de les majories absolutes del PP a les eleccions auton¨°miques de 2015 va obrir la pol¨ªtica de pactes als parlaments auton¨°mics. Ciutadans i Podem van aconseguir trencar el bipartidisme i situar-se com a peces clau per fer decantar majories parlament¨¤ries i acords d¡¯investidura. Va ser llavors quan el partit d¡¯Albert Rivera, situat ideol¨°gicament entre el PP i el PSOE, va comen?ar a materialitzar el somni de convertir-se en el gran partit frontissa d¡¯Espanya, ¨¦s a dir, en un partit situat al centre de la negociaci¨® pol¨ªtica, capa? de condicionar acords postelectorals i de participar en hipot¨¨tics governs de coalici¨®.

La t¨¤ctica de Ciutadans amb tots els acords d¡¯investidura auton¨°mics en qu¨¨ va participar va ser la de buscar amb cautela aliances simples i previsibles: optar nom¨¦s per acords bipartits, pactar sempre amb el partit m¨¦s votat i buscar com a principal aliat el PP, un partit impossibilitat per pactar amb d¡¯altres. Aquesta pol¨ªtica de pactes va enfortir-ne el rol de partit frontissa i el va situar en condicions ¨°ptimes per a la gran negociaci¨®: la investidura del president del Govern i l¡¯estabilitat governamental a Espanya. En canvi, gaireb¨¦ tots els pactes de Podem van servir per desbancar el partit m¨¦s votat, van unir m¨¦s de dos de partits i amb l¡¯¨²nica intenci¨® de consolidar governs d¡¯esquerres.

Despr¨¦s dels resultats de les eleccions generals del 20-D i del 26-J, Ciutadans va iniciar una traject¨°ria err¨¤tica de pactes a tort i a dret, va deixar en un segon pla la vocaci¨® de partit frontissa i va potenciar les habilitats de partit arribista, centrat a aconseguir el poder de manera r¨¤pida i amb poques objeccions ideol¨°giques. PP, PSOE o tots dos alhora, van constatar l¡¯ambici¨® d¡¯Albert Rivera, el qual, sense bons resultats, prescindint d¡¯aritm¨¨tiques parlament¨¤ries i amb l¡¯excusa de l¡¯estabilitat pol¨ªtica, es va dedicar en cos i ¨¤nima a intentar investir un president del Govern per fer-se valedor de la seva capacitat de negociaci¨® i influ¨¨ncia.

En sis mesos va passar de pactar amb un PSOE a la deriva i defensar la idone?tat de la candidatura de Pedro S¨¢nchez a pactar amb el PP m¨¦s acorralat per la corrupci¨® de la hist¨°ria i donar suport amb decisi¨® a la investidura de Mariano Rajoy. No en va molts l¡¯han acusat de ser un insaciable grimpador acabat d¡¯arribar en la pol¨ªtica espanyola.

?s greu evidenciar que, com a bon partit arribista, Ciutadans ha aconseguit fer servir l¡¯engany per satisfer l¡¯¨¤nsia de poder de la formaci¨® i l¡¯afany de protagonisme del seu l¨ªder. Durant la campanya electoral del 20-D Ciutadans va descartar pactar amb Rajoy i amb S¨¢nchez i tamb¨¦ es va comprometre a no pactar mai amb qui no guany¨¦s les eleccions (com en els acords auton¨°mics), per¨° despr¨¦s de les eleccions va fer just el contrari: primer va proposar un pacte de legislatura a PP i PSOE i, posteriorment, va acabar pactant amb el PSOE, segon partit m¨¦s votat. A la campanya per a les eleccions del 26-J Rivera va afirmar que ¡°si el PP vol pactar amb Ciutadans despr¨¦s de les eleccions haur¨¤ de prescindir de Rajoy¡± i un cop coneguts els resultats va insistir que ¡°no farem president a Rajoy amb els nostres 3,2 milions de vots¡±, per¨°, en contra del que van manifestar davant dels electors, va votar a favor de Rajoy en les dues votacions de la investidura frustrada i continua considerant que ¨¦s ¡°un mal menor per¨° necessari¡±.

En pocs anys, Albert Rivera ha abandonat el candor de la nuesa del primer cartell electoral i ha mostrat la disponibilitat d¡¯asseure¡¯s en qualsevol consell de ministres, sense importar-li qui el dirigeixi. En pocs mesos, Ciutadans ha passat de ser un partit panxacontent calculador a ser-ne un d¡¯oportunista cobdici¨®s, de tenir una actitud moderada a un comportament ¨¤vid de poder, de tenir anhels altruistes d¡¯oposici¨® responsable a lluitar sense descans per ocupar algun espai de la rebotiga governamental. Molts pensen que Ciutadans hauria d¡¯abandonar l¡¯actual discurs carregat de moralitat regeneracionista i reprendre les primeres propostes renovadores que va fer.

Ciutadans es va presentar a les primeres eleccions generals del 20-D amb el lema ¡°amb il¡¤lusi¨®¡±, per¨° l¡¯esperan?a taronja s¡¯ha anat perdent a base de batzegades ideol¨°giques. L¡¯error de Ciutadans va ser abandonar la voluntat de ser partit frontissa i mostrar comportaments arribistes que poden incapacitar-lo com a partit opositor i que ja li han ocasionat la deserci¨® de votants, el descens d¡¯expectatives electorals i els ¨²ltims fiascos de Gal¨ªcia i el Pa¨ªs Basc.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.