Tolerar l¡¯ocupaci¨®

La realitat, de vegades, supera la ficci¨®. Als okupes tradicionals que, per necessitat, s'instal¡¤laven en habitatges aliens, els han sorgit uns competidors que han convertit l'ocupaci¨® en un aut¨¨ntic negoci a costa dels propietaris dels habitatges, aprofitant la falta de resposta policial, la lentitud de la just¨ªcia i un activisme judicial que volent protegir els ocupants per necessitat, acaba protegint qui ocupa per obtenir una compensaci¨®. Examinem el fenomen, tal com s'ha descrit als mitjans de comunicaci¨®.

Els ocupants canvien el pany de l'habitatge aprofitant l'abs¨¨ncia dels propietaris. Llevat que els enxampi in fraganti, la policia diu que no pot actuar contra els usurpadors fins que no es demostri que en s¨®n. Aix¨° s'ha de dirimir als jutjats, per la qual cosa aconsellen als propietaris que negoci?n amb els delinq¨¹ents, que, amb el cobrament previ d'una quantitat substanciosa, es retiren de l'immoble i aix¨ª successivament. Els propietaris accedeixen a negociar perqu¨¨ els jutges, davant aquesta situaci¨®, no actuen directament per posar fi a l'ocupaci¨® de manera r¨¤pida i contundent, la qual cosa permet una situaci¨® de fet obtinguda mitjan?ant la comissi¨® d'un delicte, concretament, el d'usurpaci¨®, previst a l'article 245 del Codi Penal.

Aquest article castiga qui ocupi, sense autoritzaci¨® deguda, un habitatge ali¨¨ que no estigui habitat o s¡¯hi mantingui contra la voluntat del seu titular. Aquest redactat va ser introdu?t a la reforma del 1995 amb l'oposici¨® de certs sectors pol¨ªtics i socials que advocaven per no penalitzar conductes que podien ser solucionades per altres vies menys repressives com la civil o l'administrativa. La pretensi¨® del legislador, contestada tamb¨¦ per part de la doctrina, va ser la defensa del dret de propietat reflectida a l'article 33 de la Constituci¨®.

El problema ¨¦s que l'actitud contr¨¤ria a l'aplicaci¨® d'aquesta normativa ha arribat a tribunals determinats acompanyada del denominat activisme judicial, segons el qual el paper del jutge no ha de limitar-se a la interpretaci¨® del Dret, amb tota la flexibilitat i humanitat necess¨¤ries, sin¨® que abasta la salvaguarda de la moral i l'¨¨tica per aconseguir un canvi legal, pol¨ªtic o social. Aquest protagonisme dels jutges no est¨¤ perm¨¨s per l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent i aix¨ª ha de ser, almenys, mentre no canvi? l'actual sistema judicial.

Per¨°, aliena a aquesta controv¨¨rsia jur¨ªdica, el que interessa la ciutadania ¨¦s si el seu dret com a propietari d'un habitatge que no utilitza com a resid¨¨ncia habitual i ha estat ocupat sense viol¨¨ncia o intimidaci¨®, est¨¤ o no protegit per l'article 245.2. Per dilucidar-ho, l'exemple de les segones resid¨¨ncies ve com l¡¯anell al dit i la resposta ofereix certa complexitat.

L'aplicaci¨® d¡¯aquest article exigeix que concorrin aquests requisits: 1)L¡¯ocupaci¨® ha de ser sense viol¨¨ncia o intimidaci¨®, d'un habitatge que no estigui habitat per cap persona i realitzada amb certa vocaci¨® de perman¨¨ncia. Si hi interv¨¦ viol¨¨ncia o intimidaci¨® seria aplicable l'article 245.1 del Codi Penal i en el cas de ser habitatge habitual seria aplicable la figura de la violaci¨® de domicili. 2) La pertorbaci¨® possess¨°ria ha de mer¨¨ixer la qualificaci¨® d'ocupaci¨®. 3)L¡¯autor de l'ocupaci¨® ha de mancar de t¨ªtol jur¨ªdic que legitimi la seva possessi¨®. 4) Ha de constar la voluntat contr¨¤ria del titular de l'immoble a tolerar l'ocupaci¨® i, 5) L¡¯autor ha de ser coneixedor que es tracta d'un habitatge ali¨¨ i de la falta de consentiment del titular.

Per contra no s¨®n constitutius d'aquest delicte les ocupacions transit¨°ries o ocasionals, com les meres entrades per dormir, la d'edificis abandonats i en estat de ru?na o quan intervingui qualsevol tipus de relaci¨® contractual o de precari entre l'ocupant i el titular.

Si es produeixen els requisits esmentats, la policia i els jutges han de procedir conforme als principis de legalitat i de seguretat jur¨ªdica. La necessitat econ¨°mica dels ocupants no pot ser solucionada mitjan?ant una resposta relaxada dels qui s¨®n els encarregats de protegir els drets dels ciutadans. Una cosa diferent ¨¦s que les persones necessitades gaudeixin de les ajudes socials oportunes per fer front a la seva situaci¨®. Permetre les ocupacions suposa carregar els efectes d'un sistema econ¨°mic sobre les exclusives esquenes d'unes persones, els propietaris del b¨¦ ocupat, amb freq¨¹¨¨ncia no sobrades de mitjans. Els mals socials ha de ser resolts per l¡¯Estat i la societat. En altres paraules, que cadasc¨² carregui el mort.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.