La fot¨°grafa truncada pel nazisme

El nazisme no nom¨¦s va acabar amb la vida de milers de persones. Tamb¨¦ amb la carrera professional de joves amb talent que podrien haver continuat les seves activitats art¨ªstiques si el r¨¨gim i la guerra no les hagu¨¦s truncat de forma brusca. ?s el que li va passar a Marianne Breslauer (Berl¨ªn, 1909-Zuric, 2001), una jove de l'alta burgesia d'origen jueu amb formaci¨® fotogr¨¤fica i gran sensibilitat per capturar instants amb la seva c¨¤mera. L'ascens del nazisme la va obligar a exiliar-se i refugiar-se amb la seva fam¨ªlia a Su?ssa; una experi¨¨ncia traum¨¤tica que li va fer abandonar la c¨¤mera per sempre despr¨¦s de produir amb prou feines mig miler d'instant¨¤nies. Reivindicada al seu pa¨ªs natal i al d'adopci¨® a partir de 1980, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) li dedica la primera exposici¨® individual a Espanya, amb 127 de les imatges, la majoria in¨¨dites, del viatge que Breslauer va fer durant dues setmanes a la primavera de 1933 per Catalunya, Navarra, el Pa¨ªs Basc i Andorra en companyia de la seva amiga, la periodista i escriptora su?ssa Annemarie Schwarzenbach (1908-1942), una altra figura enigm¨¤tica d'aquells temps. Gaireb¨¦ cap d'aquestes imatges va poder publicar-se a causa del r¨¨gim nacionalsocialista per la condici¨® de jueva de Breslauer, despr¨¦s de negar-se ella a fer-ho sota un pseud¨°nim, ja que es va prohibir imprimir obres dels "no aris".

En la primavera de 1933 les dues dones es van embarcar en l'aventura, atretes per la fama de la "festa" de Hemingway, per¨° obeint l'enc¨¤rrec d'una ag¨¨ncia. Des de Montpeller i a bord d'un enorme Mercedes Mannheim blanc van rec¨®rrer localitats com Girona, Barcelona, Sant Cugat, el monestir de Montserrat, Puigcerd¨¤, Andorra, Osca, Pamplona, Sant Sebasti¨¤ i Loyola. Del viatge nom¨¦s es coneixen 96 imatges, m¨¦s una desena que es podrien haver extraviat perqu¨¨ es van publicar en revistes su?sses anys despr¨¦s. Pocs monuments, com la catedral de Girona o la fa?ana de Montserrat, molts personatges com nens jugant al carrer, gitanos malgirbats, gu¨¤rdies civils, camperols i pastors, joves a la platja i petits detalls com el de Barcelona, on nom¨¦s va fotografiar les oques del claustre durant la seva visita a la catedral. De totes, la seva preferida era la fotografia d'una nena de Girona amb el rostre ser¨¨ i somrient i amb uniforme de col¡¤legi de monges i que l'artista va utilitzar diversos anys per felicitar el Nadal. "Estaria b¨¦ que alg¨² reconegu¨¦s en aquesta nena algun familiar seu. O potser encara sigui viva, qui sap", explica Mercedes Valdivieso, comiss¨¤ria de l'exposici¨®.

Hi ha pocs fot¨°grafs que s'autofotografi?n amb les seves c¨¤meres i nus. Ella demostra la seva seguretat com a dona i fot¨°grafa

La mostra, oberta fins al 29 de gener, presenta, a m¨¦s, una selecci¨® de les imatges realitzades durant els onze anys en els quals Breslauer es va dedicar a la fotografia, entre 1927 i 1938, exemple, segons els experts, de la Nova Fotografia, caracteritzada per l'antipictorialisme, en la qual es repassen els seus primers treballs a l'escola de fotografia, retrats d'amics i companys, i hi abunden pl¨¤nols picats, jocs de llums, ombres i imatges com a seq¨¹¨¨ncies f¨ªlmiques. Entre elles, l'autoretrat que es va fer nua el 1933. "Hi ha pocs fot¨°grafs que s'autofotografi?n amb les seves c¨¤meres i nus. Ella hi demostra la seva seguretat com a dona i fot¨°grafa", remarca la comiss¨¤ria. Per¨° el que m¨¦s destaca, segons Valdivieso, ¨¦s la forma "po¨¨tica de tractar la vida quotidiana i els moments passatgers". Segons Valdivieso, les seves fotografies s¨®n fruit no d'una escenificaci¨® sin¨® de "anticipar-se al fam¨®s instant decisiu. "No ¨¦s decisiva la t¨¨cnica perfecta, ni tampoc que es tracti d'un tema extraordinari, sin¨® la for?a de la imatge, el secret de moment capturat", deia la pr¨°pia Breslauer. Com la imatge de Picasso, gaireb¨¦ irreconeixible, amb barret i gavardina realitzada el 1932.

Breslauer va ser fotografiada per altres artistes com Man Ray, al qual al seu torn ella va retratar el 1932 a Par¨ªs en un sof¨¤ amb la mirada malenconiosa. Despr¨¦s de con¨¨ixer-la, el surrealista va afirmar que sabia tant de fotografia que no hi havia res que ell pogu¨¦s ensenyar-li. Venint d'ell, era un gran afalac.