L¡¯Estat posar¨¤ fi als contractes p¨²blics sense publicitat

El Govern ultima la legislaci¨® per acabar amb el procediment negociat sense publicitat, precisament la f¨®rmula que usaven trames com la G¨¹rtel per trossejar contractes i evitar el control. I ho fa sota la pressi¨® de Brussel¡¤les, que a canvi d'anul¡¤lar la multa per incomplir el d¨¨ficit exigia que es dot¨¦s el m¨¦s aviat possible de major transpar¨¨ncia la contractaci¨® p¨²blica. Entre altres mesures, es publicitaran els modificats perqu¨¨ altres empreses puguin impugnar-los i es crear¨¤ un sistema de governan?a de la contractaci¨®. Aquest ser¨¤ un dels primers paquets que aprovar¨¤ el nou Executiu.

En l'actualitat, qualsevol contracte p¨²blic l'import del qual oscil¡¤li entre 18.000 i 100.000 euros es pot atorgar mitjan?ant el proc¨¦s negociat sense publicitat. Si es tracta d'obres, les quantitats pugen a una forqueta d'entre 50.000 i un mili¨® d'euros. Amb aquest proc¨¦s, l'adjudicador busca almenys tres empreses d'acreditada solv¨¨ncia i negocia directament amb elles les ofertes. No obstant aix¨°, aquesta licitaci¨® no inclou publicitat perqu¨¨ puguin acudir m¨¦s postors. I la rapidesa i facilitat per negociar directament ha provocat que aquest proc¨¦s proliferi en el sector p¨²blic. Moltes vegades per pura comoditat. Fins al punt que la UE considera que les administracions espanyoles estan abusant d'aquest model.

Compet¨¨ncia calcula que la contractaci¨® p¨²blica ascendeix al 18% del PIB. I casos com P¨²nica, G¨¹rtel o Acuamed han posat el focus sobre aquest ¨¤mbit. ¡°Entenc que ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ existeix la temptaci¨® d'usar-ho com un arma entre partits. I l'impuls d'Europa ¨¦s el que ¨¦s. Per¨° estem perdent una gran oportunitat: si es posa en pr¨¤ctica un bon sistema de governan?a de la contractaci¨®, pot ajudar molt en la regeneraci¨® p¨²blica¡±, explica un expert.

¡°L'Oficina de la Transpar¨¨ncia penja milions de dades brutes de contractes. Per¨° no hi ha ning¨² que tingui els recursos i la independ¨¨ncia per analitzar aquestes dades i identificar els problemes. Per exemple, si ¨¦s m¨¦s car contractar en uns ajuntaments o comunitats que en uns altres i per qu¨¨. O examinar com es fan els plecs, els documents en els quals es recullen les condicions t¨¨cniques i que moltes vegades comporten barreres d'entrada per a altres empreses¡±, explica una font de l'Administraci¨®. I afegeix: ¡°No pot ser que en l'era digital controlem la contractaci¨® p¨²blica amb mitjans del segle XIX. Si de deb¨° es constitu¨ªs un bon sistema de control tindr¨ªem un aut¨¨ntic carril obert contra la corrupci¨® que milloraria l'efici¨¨ncia de la despesa p¨²blica¡±.

Segons les xifres que fa servir la Comissi¨® Europea, Espanya figura com un dels pa?sos amb un percentatge m¨¦s baix de publicitat dels seus contractes p¨²blics. Alemanya, per exemple, tamb¨¦ apareix en el grup que encap?ala aquesta llista. Encara que moltes trames delictives s'hagin beneficiat d'aquest esquema, no nom¨¦s representa un problema de corrupci¨®. Segons el parer de les institucions europees, sobretot ¨¦s una q¨¹esti¨® d'efici¨¨ncia i qualitat de la despesa p¨²blica. La Comissi¨® pret¨¦n que la licitaci¨® se simplifiqui i s'obri a la compet¨¨ncia, de manera que empreses de qualsevol pa¨ªs europeu puguin competir per contractes arreu de la Uni¨®. D'aqu¨ª que insisteixi tant en les recomanacions que el 8 d'agost va formular el Consell Europeu per a Espanya a canvi de condonar la multa per incomplir l'objectiu de d¨¨ficit.

El Govern tenia pr¨¤cticament acabat el projecte de llei que trasllada la directiva europea. Per¨° com que estava en funcions aquest any no ha pogut tirar-lo endavant, incomplint el termini que vencia el passat 18 d'abril. En el Pla Pressupostari rem¨¨s el 15 d'octubre, l'Executiu ha prom¨¨s Brussel¡¤les que aprovar¨¤ al m¨¦s aviat possible suprimir la contractaci¨® negociada sense publicitat. I el PP ha presentat al Congr¨¦s una proposici¨® de llei per millorar la transpar¨¨ncia en la contractaci¨® p¨²blica. ¡°?s necessari crear els dispositius adequats per satisfer aquestes obligacions amb la m¨¤xima celeritat, sobre les quals l'Estat espanyol haur¨¤ de rendir comptes amb car¨¤cter imminent el proper 18 d'abril de 2017¡±, resa l'exposici¨® de motius. Tan aviat com es pugui ratificar al Parlament, comunitats i ajuntaments tamb¨¦ tindran vetat l'¨²s del contracte negociat sense publicitat, segons diu el Govern al Pla enviat a la Comissi¨®.

Impugnacions

Per¨° aquests plans no nom¨¦s eradiquen els contractes negociats sense publicitat. Tamb¨¦ obliguen al fet que es publicitin tots els modificats en l'obra p¨²blica, unes ampliacions del projecte que solien encarir-lo. La idea ¨¦s que es publiquin aquests modificats perqu¨¨ les empreses de la compet¨¨ncia puguin impugnar-los si els jutgen abusius. El text legal contempla, a m¨¦s, facilitats per a l'acc¨¦s a les pimes; penalitzar les empreses moroses; introduir est¨¤ndards socials i mediambientals; imposar aquesta mateixa norma de contractaci¨® a partits pol¨ªtics, sindicats i patronals, o limitar les baixes temer¨¤ries al 2,5% del preu mitj¨¤, cosa que els experts critiquen perqu¨¨ elimina la compet¨¨ncia a preu.

Entre aquestes iniciatives, destaca la creaci¨® d'un sistema de gesti¨® de la contractaci¨® p¨²blica. En la seva an¨¤lisi d'agost, la Comissi¨® posa ¨¨mfasi en la manca de controls ex ante i ex post. Amb independ¨¨ncia de la labor dels interventors i el Tribunal de Comptes, l'Executiu comunitari demana una mica m¨¦s: ¡°L'abs¨¨ncia d'un cos independent a c¨¤rrec d'assegurar-se l'efici¨¨ncia i el compliment legal en l'aprovisionament p¨²blic de tot el pa¨ªs dificulta la implementaci¨® adequada de les regles de contractaci¨® i pot crear oportunitats per al delicte¡±.

Davant aquestes reclamacions, el Govern de Rajoy ha brindat a un ¨°rgan ja existent la responsabilitat de supervisi¨®: la Junta Consultiva de Contractaci¨® Administrativa, un ¨°rgan de Patrimoni de l'Estat i, per tant, dependent d'Hisenda. Aquest s'encarregar¨¤ d'elaborar el Pla Nacional de Supervisi¨® i de coordinar-se amb la resta d'administracions. No obstant aix¨°, diversos experts lamenten que aquest sistema sigui poc ambici¨®s i es quedi per sota del que exigeix la directiva. ¡°Brussel¡¤les en realitat reclama una autoritat que tingui la independ¨¨ncia suficient i poders per poder actuar. Cosa que no passa si dep¨¨n del Ministeri¡± subratlla un dels experts consultats.