¡°Cal rescatar Gaud¨ª del seu ¨¨xit¡±

Despr¨¦s de tres anys, l¡¯arquitecte i historiador de l¡¯art Juan Jos¨¦ Lahuerta (Barcelona, 1954) ha deixat de ser cap de col¡¤leccions del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) i s¡¯ha incorporat a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona de la Universitat Polit¨¨cnica (ETSAB). ¡°Enyorava la tarima, els estudiants, les classes i escriure¡±, explica aquest elegant professor amb aspecte de savi que llueix ulleres retro com quevedos. El 2 de novembre ser¨¤, oficialment, director de la C¨¤tedra Gaud¨ª.

En aquests anys Lahuerta ha fet un tomb al MNAC, tot presentant l¡¯art modern fugint de les explicacions on les avantguardes s¨®n les protagonistes i mostrant la complexitat del moment. Tot i l¡¯¨¨xit, que ha portat a augmentar en un 15% el nombre de visitants, Lahuerta creu que Barcelona no ha ent¨¨s encara que el MNAC ¨¦s el seu museu. ¡°Fer una exposici¨® amb 50 picassos ¨¦s f¨¤cil, si tens diners. El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s articular un discurs que serveixi per comprendre qu¨¨ ha estat l¡¯art modern i la posici¨® que han tingut els artistes en la societat i la burgesia que necessitava s¨ªmbols on recon¨¨ixer-se¡±. Lahuerta seguir¨¤ vinculat al MNAC com a assessor extern comissariant exposicions com Picasso rom¨¤nic, amb 40 obres del malagueny en di¨¤leg amb els absis rom¨¤nics, mentre que el 2017 hi haur¨¤ nova presentaci¨® de Renaixement i Barroc i es plantegen canvis en el rom¨¤nic i el g¨°tic. ¡°Cal anar cap a la col¡¤lecci¨® ¨²nica del MNAC¡±.

Per¨° ara se centrar¨¤ en Gaud¨ª, un vell conegut de Lahuerta, del qual ¨¦s un gran especialista (tamb¨¦ de Dal¨ª). El primer que vol ¨¦s integrar la c¨¤tedra, creada el 1956, a l¡¯ETSAB. ¡°Han tingut una vida al marge¡±. Tamb¨¦ establir un programa d¡¯investigaci¨® i inventariar el seu ric patrimoni, com les 40.000 plaques fotogr¨¤fiques del segle XIX i XX. Per¨° el seu projecte va m¨¦s enll¨¤ de Gaud¨ª: ¡°Amb el fons, un dels millors del m¨®n en la seva especialitat, la c¨¤tedra ha de ser un centre d¡¯estudis de l¡¯arquitectura del segle XIX i XX, no un centre vuitcentista que es passa la vida intentant saber de quin color portava els cal?otets Gaud¨ª el dia 2 de gener de 1893¡±.

Segons Lahuerta a Gaud¨ª l¡¯han perjudicat moltes coses, com ara el que la majoria dels seus treballs estiguin en mans privades. ¡°A Gaud¨ª cal rescatar-lo del seu propi ¨¨xit, hi ha d¡¯haver un control patrimonial dels seus edificis, exigir que la seva explotaci¨® reverteixi a la ciutat, cosa que no passa. La pressi¨® que pateixen edificis com la Pedrera i la Casa Batll¨® ¨¦s tal que els porta a desapar¨¨ixer en sentit f¨ªsic, perqu¨¨ s¡¯han fet reformes per adaptar-los a la multitud que el visita di¨¤riament i en el sentit profund: s¨®n edificis d¡¯habitatges que es van buidar per convertir-los en centres tur¨ªstics. Les reformes dels inquilins tenien dimensions dom¨¨stiques, ara s¨®n monumentals¡±.

L¡¯¨¨xit actual de Gaud¨ª radica que ¡°va crear edificis que tenen molt a veure amb l¡¯est¨¨tica de les multituds, la de la naturalesa petrificada del mar i les novel¡¤les de Jules Verne, i aquestes est¨¨tiques no han canviat¡±. I l¡¯enfronta a arquitectes com Le Corbusier, el qual tamb¨¦ coneix: ¡°Un elitista davant les obres del qual cal preguntar mil vegades qu¨¨ signifiquen i acabes derrotat¡±. No obstant aix¨°, Lahuerta creu que el que perdura i ven ¨¦s la cara amable de Gaud¨ª: ¡°S¡¯explica que ¨¦s un artista mediterrani de formes naturals, per¨° en realitat va ser un senyor reaccionari, ultramunt¨¤, cat¨°lic intransigent que treballava per a una burgesia de Barcelona, que ¨¦s la ciutat de les bombes i la viol¨¨ncia extrema, escenari de la lluita de classes per excel¡¤l¨¨ncia. De fet, la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s el temple expiatori de la ciutat i els pecats de la ciutat s¨®n la lluita de classes¡±.

A Gaud¨ª, explica, cal estudiar-lo perqu¨¨ guarda moltes respostes i admirar-lo, cosa que permet que tinguem ganes d¡¯estudiar-lo. No venerar-lo: ¡°No cal venerar a ning¨² perqu¨¨ crea una ceguesa que impedeix con¨¨ixer el que tens al davant¡±. Tamb¨¦ criticar-lo. ¡°Si estudies a alg¨² sense prejudicis, ja est¨¤s criticant d¡¯entrada. El problema ¨¦s que hi ha molts prejudicis, i a Gaud¨ª se li ha constru?t una crosta que cal trencar per con¨¨ixer-lo b¨¦ a ell i la seva obra¡±.

En el tema de la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s radical: ¡°Nom¨¦s ¨¦s de Gaud¨ª la fa?ana del Naixement, la resta ¨¦s una obra neogaudiniana que han fet altres. Hi ha dibuixos i pl¨¤nols que s¡¯han anat traient d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤; indicis, per¨° l¡¯obra de Gaud¨ª es transforma en el seu proc¨¦s, i el que han fet, que no han diferenciat de l¡¯original, ¨¦s un projecte congelat, m¨¦s o menys inventat. Jo hauria deixat les quatre torres i la porta gegant¡±.

En el seu ¨²ltim llibre, Fuego y Cenizas (Tenov), planteja un Gaud¨ª gens artesanal lligat a la industrialitzaci¨®. ¡°En els seus escrits de joventut defensa les possibilitats de la ind¨²stria. Gaud¨ª no t¨¦ nost¨¤lgia d¡¯all¨° medieval i creu que els artesans ja no s¨®n capa?os de fer bones obres. El problema ¨¦s com s¡¯ha explotat¡±, i explica que la reixa de la Casa Vicens est¨¤ formada per una estructura met¨¤l¡¤lica en xarxa a la qual se solda un full de margall¨® repetida.

Pel que fa a l¡¯expectaci¨® que genera l¡¯aparici¨® de noves imatges de Gaud¨ª, creu que ¨¦s ¡°per fetitxisme lligat a l¡¯explotaci¨® comercial, al Gaud¨ª mercaderia. Est¨¤ b¨¦ veure una nova foto seva, per¨° no ¨¦s transcendent ni decisiu. No es busca des del punt de vista de la investigaci¨®; es busca per l¡¯efecte¡±. Passa el mateix amb l¡¯aparici¨® de nous edificis: ¡°Com que hi ha una necessitat d¡¯explotaci¨® i el mercat de Gaud¨ª ¨¦s petit, cal seguir-lo explotant, caldr¨¤ seguir inventant. La investigaci¨® ha d¡¯anar baixant estrats profunds, no en focs artificials que ens diuen sempre el mateix¡±, remarca l¡¯investigador. ¡°No veig cap sentit a les coses que han sortit ¨²ltimament, perqu¨¨ no hi ha una explicaci¨® cient¨ªfica ni un objectiu de coneixement. Passa com amb els buscadors d¡¯or que, veien miques del metall on no n¡¯hi havia¡±. Lahuerta conclou dient que no t¨¦ previst col¡¤laborar des de la seva c¨¤tedra amb la recentment creada a la Universitat de Barcelona.