Les coses encara s¨®n blanques i negres

A l'avinguda Sussex, a Newark (Nova Jersey), s'observen pocs signes de vida, si hom hi passeja un divendres, un diumenge o un dilluns. Ni locals oberts, ni gent al carrer ni a les cases humils, un silenci aclaparador. Nom¨¦s l'interrompen l'entrada dels nens de dos col¡¤legis de la zona i les activitats de l'esgl¨¦sia baptista de Nova Esperan?a, all¨¤ on un dia va comen?ar a cantar Whitney Houston. Es troba en un barri poc recomanable per a alguns, en transici¨® per a uns altres, i ¨¦s una de les zones de major concentraci¨® de poblaci¨® negra de la ciutat, una de les m¨¦s segregades dels Estats Units.

John Abeigon, d'origen gallec, president del sindicat de professors, mostra durant una passejada per la zona que ell ¨¦s dels menys optimistes. ¡°Aqu¨ª molta gent se'n va, fam¨ªlies que van arribar fa molts anys, al cap d'un temps, quan poden marxen. V¨¦nen a Newark a treballar i se'n van a les seves cases dels suburbis¡±, explica. Abeigon va cr¨¦ixer en un barri d'espanyols i portuguesos, als anys noranta es va traslladar a Mapplewood, una zona residencial propera a Newark, i fa cinc anys va tornar a la ciutat, a una casa modesta en el ve?nat hist¨°ric de Forest Hills.

Mig segle despr¨¦s que acabessin les lleis de segregaci¨® racial, blancs i negres segueixen sense viure junts del tot. El juny de 2017, EUA celebra mig segle de la sent¨¨ncia que va permetre els americans casar-se amb alg¨² d'una altra ra?a, per¨° de totes les noces de 2013, nom¨¦s el 12% van ser interracials (l'estad¨ªstica, de l'Institut Pew, no separa els llatins dels blancs). I va ser un r¨¨cord hist¨°ric. Les dades del cens, analitzades per la Brookings Institution, tamb¨¦ reflecteixen aven?os m¨ªnims entre 2010 i 2014. Nova York, Newark, Jersey City, Chicago o Milwaukee figuren en els primers llocs. Si abans era la llei la que separava les races, ara ho fan els diners. ¡°La ra?a dominant ¨¦s la verda¡±, el verd dels d¨°lars, lamenta Abeigon.

A Newark, nom¨¦s l'11,6% de la poblaci¨® ¨¦s blanca (dades de 2010); el 86% s¨®n negres i llatins. A Maplewood, per exemple, els blancs representen el 53% i els afroamericans i llatins el 42%. Si a Newark la renda familiar mitjana era d'una mica m¨¦s de 34.000 d¨°lars el 2014 (uns 30.970 euros), a Maplewood superava els 116.000 d¨°lars, m¨¦s del triple. Si a la primera el 28% no t¨¦ asseguran?a m¨¨dica, a la segona s¨®n menys del 10%. S¨®n bretxes comparables a les d'altres suburbis per l'estil, com Bloomfield o Montclair.

"Els que es queden a les ciutats s¨®n els afroamericans i els llatins, que tenen els sous m¨¦s baixos, i quan es perden els contribuents blancs, es produeix aquest deteriorament dels serveis¡±, explica un activista de Nova Jersey

¡°Els que es queden a les ciutats s¨®n els afroamericans i els llatins, que tenen els sous m¨¦s baixos, i quan es perden els contribuents blancs, que m¨¦s contribu?en al pagament d'impostos, es produeix aquesta deterioraci¨® dels serveis, perqu¨¨ depenen en bona part dels recursos locals¡±, explica, per la seva banda, Christian Estevez, membre d'una entitat anomenada Latino Action Network.

L'any passat, poc despr¨¦s que esclat¨¦s l'esc¨¤ndol de les aig¨¹es contaminades de Flint (Michigan), es va saber que l'aigua de les escoles p¨²bliques de Newark contenia plom pel mal estat de les canonades i els escassos recursos per arreglar-les.

Com m¨¦s humil ¨¦s el barri, pitjors serveis, pitjor salut i m¨¦s crim, i aix¨° en ¨¤rees com Nova Jersey significa parlar de ra?a, ja que la pobresa castiga molt m¨¦s els afroamericans i llatins que els blancs. I amb la Gran Recessi¨®, la bretxa ha crescut al conjunt del pa¨ªs: el patrimoni net mitj¨¤ d'una fam¨ªlia blanca el 2013 eren 141.900 d¨°lars, el d'una de negra 11.000 i el d'una d'hispana 13.700, segons les dades del Pew Research. Les coses, a Estats Units, s¨ª que s¨®n blanques o negres.

¡®Apartheid¡¯ escolar

El 2013, un informe de la Universitat Rutgers, de Newark, va sacsejar Nova Jersey en abordar la segregaci¨® de les escoles d'aquest Estat i parlar directament d'¡°apartheid¡±. Aquell estudi va identificar 17 escoles x¨¤rter (operades de forma privada per¨° amb fons p¨²blics) amb menys d'un 1% d'estudiants blancs i la majoria estaven a Newark. Nou no tenien un sol blanc i quatre en tenien entre el 0,3% i 2,5%. Per contra, en 14 d'elles els negres suposen entre el 84% i el 100% dels estudiants.

¡°Quan parlem de segregaci¨®, parlem de separaci¨® i desigualtat, ambdues basades en la ra?a i en la pobresa, i aquests dos aspectes s'alimenten entre si¡±, explica Deborah Smith Gregory, una mestra jubilada i responsable per Newark de la NAACP, una associaci¨® en defensa de la gent de color. ¡°Darrere d'aquesta desigualtat sempre va haver-hi un motiu econ¨°mic. Se'ns va portar a aquest pa¨ªs com a for?a de treball i els EUA es van convertir en la primera pot¨¨ncia econ¨°mica amb el suport de la m¨¤ d'obra esclava dels negres¡±, afegeix.

En llocs com Ferguson (Missouri), hi ha hagut un ¨¨xode de blancs en els ¨²ltims anys

Amb la fi legal de la segregaci¨®, alguns barris van anar perdent vida. ¡°La integraci¨® ha fet que molta gent a la qual li ha anat b¨¦ marxi, molts professionals i molts negocis. Jo m'he volgut quedar per¨° molta gent ha marxat. En l'¨¨poca de la segregaci¨®, les comunitats negres eren m¨¦s vibrants; ¨°bviament no estic defensant la segregaci¨®, per¨° ¨¦s un fenomen que ha passat¡±, reflexiona Smith.

En algunes ciutats, l'¨¨xode dels blancs ha estat massiu. A Ferguson, Missouri, s¨ªmbol ja de les protestes del moviment Black Lives Matter (Las vides negres importen) despr¨¦s de la mort d'un jove desarmat per la policia el 2014, la poblaci¨® blanca va caure de 16.454 a 6.206 entre 1990 i 2010, segons dades censals recollides per The Atlantic. La segregaci¨® racial ¨¦s, tamb¨¦, una de les majors causes de la disparitat en la salut dels nord-americans.

Una forma de bloquejar l'entrada dels pobres a determinats barris, es queixa Estevez, est¨¤ en mans dels Governs locals, ja que, sost¨¦, amb els planejaments urbans poden fer prevaler un tipus de construcci¨® per a fam¨ªlies d'alt poder adquisitiu, vetar els apartaments i aix¨ª reduir l'habitatge assequible al m¨ªnim.

Els EUA s¨®n a punt d'acomiadar-se del primer president negre de la seva hist¨°ria, Barack Obama, tot un s¨ªmbol de progr¨¦s, per¨° quan baixes al carrer, a all¨° que reflecteix l'estad¨ªstica, Am¨¨rica segueix fracturada.