Homs demanar¨¤ al Congr¨¦s que impedeixi al Suprem investigar-lo

Francesc Homs, diputat del Partit Dem¨°crata (l'antiga Converg¨¨ncia), es recolzar¨¤ en jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional per demanar aquest dijous al Congr¨¦s que freni la petici¨® del seu suplicatori. El Tribunal Suprem l'acusa de prevaricaci¨® per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014, no fent cas de la resoluci¨® del Constitucional que va suspendre el simulacre de refer¨¨ndum. Homs considera incoherent el procediment penal que podria acaba amb la seva inhabilitaci¨®.

El portaveu del Partit Dem¨°crata (PDECAT) al Congr¨¦s, Francesc Homs, demanar¨¤ aquest dijous a la Cambra que no tramiti la petici¨® de suplicatori del Tribunal Suprem contra la seva persona per participar en l'intent de consulta del 9 de novembre del 2014.

Homs compareix a porta tancada a la Comissi¨® de l'Estatut del Diputat i, segons va explicar a aquest diari, al¡¤legar¨¤ que la jurisprud¨¨ncia del Constitucional exigeix que l'argumentaci¨® sigui coherent. En aquest cas, segons la seva opini¨®, no ho ¨¦s. Assegura que almenys dues sent¨¨ncies del Constitucional ¡ªla 90/1985 i la 206/1992¡ª permeten que el Congr¨¦s rebutgi la petici¨® sense tramitar-la perqu¨¨ "es tracta de dirimir si hi ha voluntat pol¨ªtica d'alterar indegudament la composici¨® o funcionament de la Cambra". La concessi¨® del suplicatori ¨¦s indispensable perqu¨¨ el Suprem pugui procedir contra un diputat.

Despr¨¦s de la compareixen?a d'avui, la comissi¨®, que presideix el popular Leopoldo Barreda, presentar¨¤ un informe davant el ple que ser¨¤ votat. A m¨¦s dels sobiranistes catalans, enquadrats en el Grup Mixt, s'han pronunciat en contra i han anunciat el seu vot negatiu en el ple ERC i Unidos Podemos. La resta de grups t¨¦ suficient majoria per tirar-ho endavant.

Acusat de prevaricaci¨®

A m¨¦s de la compet¨¨ncia de la Cambra per no tramitar el suplicatori, Homs t¨¦ previst exposar avui el seu rebuig a l'acusaci¨® concreta de prevaricaci¨® que li imputa el Suprem per la consulta fict¨ªcia. Aix¨ª, argumenta que hi ha una evident contradicci¨® en la seva opini¨® respecte als suposats autors del delicte investigat. Per exemple, la llavors responsable d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha estat acusada per prestar instituts p¨²blics per a la consulta. No obstant aix¨°, d'ella depenien nom¨¦s 250 instituts, d'un total de 947 a tot Catalunya, sense que la Just¨ªcia hagi perseguit als alcaldes responsables de 685 edificis p¨²blics on es van instal¡¤lar les urnes.

Segons Homs, aquesta contradicci¨® ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia que "seria inabastable un procediment que inhabilit¨¦s a 685 alcaldes i escapc¨¦s aquests Ajuntaments" i per aquest motiu s'actua contra ell, que aleshores era conseller de la Generalitat. Un altre argument que utilitzar¨¤ avui Homs ¨¦s sobre el desenvolupament del procediment. En concret, el fet que al novembre del 2014 no va haver-hi actuaci¨® de la fiscalia i un jutge va rebutjar al gener del 2015 una den¨²ncia. Per¨° un any despr¨¦s la Fiscalia s¨ª que va actuar contra ell, el que el porta a preguntar-se qu¨¨ passa entre una data i una altra.

En aquest per¨ªode de temps es va con¨¨ixer una carta en la qual, segons la Just¨ªcia, es prova que ell va participar en l'organitzaci¨® de la consulta independentista. Segons Homs, aquest argument manca de sentit perqu¨¨ "era p¨²blic i notori" que com a conseller de la Generalitat va autoritzar publicitat institucional en favor de la consulta.