Indicis del desconcert

Ho diu Henry James en el pr¨°leg a una de les seves novel¡¤les: ¡°Si no f¨®ssim capa?os de quedar desconcertats, no hi hauria res a explicar sobre nosaltres mateixos¡±. En els catorze contes inclosos en el seu primer llibre, Anatomia de les dist¨¤ncies curtes, Marta Orriols (Barcelona, 1975) sembla seguir al peu de la lletra aquesta sent¨¨ncia: elabora amb ofici trames que se centren en l¡¯ordin¨¤ria normalitat de la vida quotidiana, relata la vida senzilla d¡¯una gent senzilla que es preocupa de la import¨¤ncia d¡¯unes coses tan senzilles com ¡°l¡¯amor, el sexe, la gana, la son¡±, les relacions que mantenen entre si els personatges estan exemptes de motius dram¨¤tics exacerbats (tot i que James Salter, a la citaci¨®, ja avisa que ¡°no hi havia gaires indicis de desacord entre ells, per¨° algun n¡¯hi devia haver¡±), mai no passa res que pugui considerar-se estrany, i, a pesar que desconeixen l¡¯exist¨¨ncia del sentit de l¡¯humor, tothom sembla conformar-se amb el confort i la tranquil¡¤litat dom¨¨stica i professional que la sort els ha concedit. Els personatges que crea Orriols s¨®n tan optimistes que fins i tot estan conven?uts de la seva capacitat per trobar-se a ells mateixos (¡°conscient que el m¨®n li havia regalat l¡¯oportunitat de recompondre el gui¨® de la seva vida, es deixa seduir pel ritme i la improvisaci¨® i per la seva tend¨¨ncia a l¡¯oblit¡±), per¨° en tot el llibre no hi ha ni un sol final feli?, a pesar dels di¨¤legs que s¡¯estableixen no hi ha cap s¨ªmptoma de comunicaci¨®, i el xoc amb la vida exterior els revela que el desconcert pot existir i afectar els ¨¤mbits particulars.

A Anatomia de les dist¨¤ncies curtes hi ha contes que giren al voltant de la sorpresa que ocasiona una trobada sexual inesperada, d¡¯altres se centren en l¡¯abs¨¨ncia de l¡¯amistat o de l¡¯amor, en la solitud f¨ªsica, en el tedi que uneix les parelles, i alguna vegada es reflexiona sobre les difer¨¨ncies de classe social.

Els contes d¡¯Orriols nom¨¦s fallen quan, en comptes d¡¯estar atenta al cor del relat, es deixa guiar per la recerca d¡¯un estil excessivament ret¨°ric i cau en la confusi¨®, per¨° no tindria cap sentit esmentar els contes d¡¯Anatomia de les dist¨¤ncies curtes que menys poden interessar al lector quan n¡¯hi ha d¡¯altres que s¨ª que li poden interessar molt m¨¦s, i que solen ser aquells en qu¨¨ l¡¯autora treballa amb m¨¦s fortuna els gestos i les mirades per fer avan?ar el relat, talment com si apliqu¨¦s al text el que deia Alfred Hitchcock, que en el cinema nom¨¦s cal rec¨®rrer al di¨¤leg quan la imatge no ¨¦s suficient per explicar-ho tot. Orriols mostra l¡¯estructura, la forma i les relacions dels diferents personatges gr¨¤cies a la minuciosa capacitat de fixar amb paraules la fugacitat i l¡¯imprevist de les circumst¨¤ncies quotidianes: ¡°M¨¦s enll¨¤, sobre la llibreria, fotografies de nadons i de viatges, all¨° que alguns reconeixen com a felicitat¡±, escriu a Kind of blue, i no deixa de ser significatiu que un dels personatges d¡¯?ngels i Dimonis ¡ªel llibreter¡ª col¡¤loqui la postal que rep del seu amic de la infantesa recolzada a la mateixa lleixa on hi ha Dublinesos, potser perqu¨¨ la intenci¨® de l¡¯autora tamb¨¦ pot ser reproduir la vida i els costums d¡¯una ciutat.

Ho deia Josep Maria de Sagarra en un article de 1924, que eren molts els joves que donaven el seu primer llibre i que s¡¯apagaven i es dedicaven a altres activitats, i que eren encara m¨¦s els que, a pesar de persistir en l¡¯escriptura, es desorientaven i s¡¯assecaven. En un dels contes d¡¯aquest recull, a la novena planta d¡¯un edifici intel¡¤ligent, en Marc s¡¯encanta amb les vistes sobre el port de Barcelona i recorda el que ha tingut d¡¯escalar fins a arribar al cim. Queden enrere les feines diverses que s¡¯ha vist obligat a fer durant la lluita pels ascensos, per¨° aviat haur¨¤ de reunir-se amb els caps i presentar un informe clau per aconseguir el lloc que creu que es mereix dins l¡¯organigrama de l¡¯empresa: ¡°A vegades no es creu aquesta imatge de si mateix. Nom¨¦s a vegades¡±. ?s una situaci¨® que es pot relacionar amb la que viu ara Orriols com a escriptora: el segon llibre ¨¦s el m¨¦s important perqu¨¨, en realitat, ¨¦s el primer que escriur¨¤ des de la condici¨® nova assolida amb la publicaci¨® d¡¯Anatomia de les dist¨¤ncies curtes, des de la condici¨® de ser ja una escriptora de veritat.

?