L¡¯educaci¨® i les rev¨¤lides

Sembla que, per donar peixet al Partit Socialista, Mariano Rajoy va prometre ajornar ¡ªverb molt m¨¦s bonic que l¡¯h¨°rrid posposar¡ª la implementaci¨® de les famoses rev¨¤lides de final d¡¯ESO i final de batxillerat previstes en la no menys famosa LOMCE, ordida pel ministre Jos¨¦ Ignacio Wert.

Aquestes rev¨¤lides s¡¯havien fet durant molts anys al nostre sistema educatiu, un cop abolit l¡¯anomenat ¡°examen d¡¯Estat¡±, i havien donat uns resultats molt respectables. Com encara ¨¦s tradici¨® en el sistema educatiu d¡¯Alemanya o It¨¤lia, per exemple, els alumnes no solament han de fer menys ex¨¤mens que nosaltres al llarg de l¡¯any escolar o acad¨¨mic, sin¨® que han d¡¯arribar al final de cada cicle d¡¯estudis demostrant que saben tot all¨° que els han ensenyat durant un per¨ªode extens. Aix¨° s¨ª: aquestes proves s¨®n llargues, els tribunals s¨®n equ¨¤nimes, hi ha tot d¡¯ex¨¤mens orals, i ning¨² no pret¨¦n humiliar o enfonsar un estudiant: es tracta de veure si, fent un capm¨¤s, un estudiant pot accedir a una categoria pedag¨°gica superior, o si ser¨¤ millor que es dediqui a un ofici, avui garantia de feines for?a ben pagades.

Aqu¨ª, com ja hem dit i succeeix d¡¯en?¨¤ del catastr¨°fic Pla Bolonya per a l¡¯ensenyament superior, els estudiants fan ex¨¤mens cada dos o tres mesos, o cada quinze dies segons el lloc, de manera que nom¨¦s cal que estiguin una mica atents a classe, sense haver d¡¯estudiar mai, per reeixir en aquestes proves tan menudes: tant, que acaben resultant una avaluaci¨® solament de la frescor de la mem¨°ria dels estudiants. Despr¨¦s, al final del curs i en especial al final de la carrera, resulta que ja no recorden ni saben quasi res, per¨° obtenen un t¨ªtol.

Aix¨ª ho pensava tamb¨¦ el president Pujol, home de gran arteria, que una vegada, ja fa anys, em va cridar al seu despatx del passeig de Gr¨¤cia per comentar un llibre sobre la universitat que jo acabava de publicar i ell havia llegit, subratllat i tot. Li vaig dir, entre altres coses ¡ªera quan ell no tenia cap pressa¡ª, que em semblava que l¡¯ESO la regalaven, i el batxillerat, tamb¨¦. Em basava en la coneixen?a particular de molta gent jove, que s¨®n batxillers sense saber quasi res, potser llevat d¡¯alguna cosa que els agradava per casualitat: a uns el llat¨ª (?!), a d¡¯altres les ci¨¨ncies naturals. El president em va tallar de seguida i va fer, amb vehem¨¨ncia: ¡°I les carreres, tamb¨¦ les regalen!¡±. Vaig opinar que les de lletres ¡ªque jo conec prou b¨¦¡ª potser s¨ª; per¨° ning¨² no regala el t¨ªtol d¡¯enginyer de telecomunicacions, ni el d¡¯enginyer aeron¨¤utic, com sap molt b¨¦ un fillol escadusser que tinc, ventur¨®s, que fa les dues carreres simult¨¤niament.

L¡¯oposici¨® que hi ha hagut a aquestes rev¨¤lides no prov¨¦ de les escoles d¡¯alt est¨¤nding del pa¨ªs. Prov¨¦ dels professors de l¡¯escola p¨²blica que, en veient que ni els mitjans, ni la paci¨¨ncia dels docents, ni el comportament dels nens i nois a les aules, no els permetran mai assegurar l¡¯¨¨xit dels alumnes. Llavors blasmen les rev¨¤lides i lloen unes avaluacions continuades molt caritatives, que acaben sent, com ja s¡¯ha dit, el pitjor sistema per calibrar la maduresa intel¡¤lectual i els coneixements robustos d¡¯un estudiant. M¨¦s encara: si les escoles regalen els t¨ªtols d¡¯ESO i de batxillerat, i ho fan amb unes notes que corren generosament cap al ¡°notable¡± ¡ªsumant-hi el fet que la Selectivitat fa mitjana amb les notes de l¡¯escola¡ª, aix¨° ¨¦s perqu¨¨ les universitats no es poden quedar desertes, ni els professors de secund¨¤ria sense feina, i perqu¨¨ no tothom t¨¦ els mitjans per enviar els fills als jesu?tes o al Liceu Franc¨¨s: ¨¦s un cercle aviciat que, de moment, no t¨¦ soluci¨®, menys encara despr¨¦s de la promesa del president Rajoy. Si hi havia una sola cosa bona en aquella llei, aix¨° eren les dues rev¨¤lides previstes. La conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯actual procediment ha estat que, tant a les facultats de ci¨¨ncies com a les de lletres, s¡¯ha de fer tot un curs, o m¨¦s ¡ªen diuen ¡°Curs zero¡±, com si es tract¨¦s de la zona devastada on van quedar les restes de les torres bessones de Nova York¡ª, dedicat a ensenyar als alumnes all¨° que haurien hagut d¡¯aprendre en les etapes anteriors d¡¯estudi.

Es pot preveure, naturalment, que si aquestes rev¨¤lides es consolidessin, el grau de frac¨¤s escolar seria monumental, tant com ho ¨¦s ara la ignor¨¤ncia dels pobres estudiants de les escoles p¨²bliques, malgrat, ja ho he dit, la paci¨¨ncia i la professionalitat dels seus mestres i professors. Estava b¨¦ all¨° que deia aquell catedr¨¤tic de la Facultat de Dret, que aprovava sempre tothom: ¡°Jo els aprovo; si ¨¦s el cas, ja els suspendr¨¤ la vida¡±. Ara hi ha una quantitat esborronadora d¡¯estudiants d¡¯ESO i de batxillerat que han nascut suspesos ¡ªtothom hi neix, perqu¨¨ no hi ha saviesa innata¡ª, i suspesos quedaran per a tota la vida.