L¡¯espantall populista

Diuen que vivim temps de populisme, per¨° qu¨¨ ¨¦s el populisme? D¡¯en?¨¤ que aquesta paraula es va fer servir per primera vegada, al segle XIX, per referir-se als populistes russos, sempre ha estat una categoria imprecisa. Avui m¨¦s que mai.

En la vor¨¤gine medi¨¤tica i en la dial¨¨ctica pol¨ªtica l¡¯¨²s m¨¦s generalitzat del terme populisme ¨¦s el desqualificador. Donant per fet que la paraula cont¨¦ una connotaci¨® negativa, vinculada a la demag¨°gia i als desafiaments a l¡¯ordre establert, es fa servir per etiquetar els moviments que pretenen penetrar en el limitat espai esbancat pels partits pol¨ªtics que s¡¯han anat repartint el poder en les democr¨¤cies occidentals en els ¨²ltims anys: conservadors, liberals i socialdem¨°crates.

En comptes d¡¯indagar en les causes del descontentament amb la pol¨ªtica institucional i intentar combatre-les, s¡¯assenyala els que intenten capitalitzar aquest malestar com a adversaris del sistema democr¨¤tic. Tot el que es mou fora del control dels qui manen ¨¦s populista, vingui d¡¯on vingui i pretengui el que pretengui, amb la qual cosa la paraula no descriu res, sin¨® que ¨¦s simplement un instrument de guerra pol¨ªtica. Primer, se¡¯ls assenyala com a populistes i despr¨¦s se¡¯ls exclou com a potencials actors de les majories parlament¨¤ries i de les aliances de govern.

Aquest ¨²s del populisme no t¨¦ valor explicatiu: ¨¦s pura desqualificaci¨®. Expressa una idea molt estreta de la democr¨¤cia, reduint l¡¯espai del que ¨¦s possible fins a l¨ªmits rid¨ªculs, al voltant d¡¯aquest lloc postpol¨ªtic anomenat centre. I posa de manifest la impot¨¨ncia i la submissi¨® d¡¯una pol¨ªtica que, incapa? de tornar a la ciutadania la paraula que se li ha anat traient, condemna per endavant qualsevol intent de donar veu al malestar. I aix¨ª es va fent petit el joc, fins a excloure¡¯n personatges nets i sense atributs precisos, com Pedro S¨¢nchez, per flirtejar amb el populisme. I es crea una amalgama que va de l¡¯extrema dreta a l¡¯esquerra social, passant pels sobiranismes. Tots al mateix sac de populistes perillosos per al sistema, encara que tinguin poc a veure els uns amb els altres, tret que s¨®n expressi¨® de la crisi d¡¯un model que fa temps que deriva discretament cap a la judicialitzaci¨® i l¡¯autoritarisme.

En realitat, hi ha tres accepcions generalment acceptades de la paraula populisme. Populisme com a demag¨°gia: fer promeses sabent que ¨¦s impossible que siguin complertes, per dir-ho a la manera de Taguieff. I en aquest sentit a Espanya n¡¯hi ha un exemple insuperable, que ¨¦s la campanya electoral de Rajoy el 2011, que en ple infern va prometre el cel i quan va arribar al poder va fer exactament el contrari del que havia dit. Populisme com a projecte de construcci¨® d¡¯un nou subjecte del canvi (a la manera de Laclau), entenent que la nova fractura social va m¨¦s enll¨¤ del conflicte de classes cl¨¤ssic. L¡¯oposici¨® elits/poble ¨¦s la nova l¨ªnia de confrontaci¨®. Des d¡¯aquestes posicions alguns partits, com Podem, reivindiquen l¡¯etiqueta populista amb la qual se¡¯ls vol rebutjar.

I, finalment, el populisme autoritari, que segons la descripci¨® de Jan Werner Muller suma a la dimensi¨® antielitista l¡¯aposta antipluralista, perqu¨¨ s¡¯autoafirma com a portador del monopoli de la representaci¨® del poble, que ¨¦s el que veiem en el discurs d¡¯extrema dreta, de Trump a Marine Le Pen, ¡°ja que no reconeix cap altre inter¨¨s general que el de la naci¨® aut¨¨ntica¡±. La paradoxa ¨¦s que la pretensi¨® d¡¯aquest populisme ¡ª¡°qui no s¡¯alinea amb els populistes s¡¯exclou del poble¡±¡ª ¨¦s sim¨¨trica a la pretensi¨® dels qui pretenen excloure del joc democr¨¤tic els qui han etiquetat pr¨¨viament com a populistes.

El periodista rus Peter Pomerantsev afirma que ¡°si el pecat dels intel¡¤lectuals en el passat va ser proposar visions ut¨°piques, al segle XXI ¨¦s negar tota possibilitat de canvi¡±. Pel que sembla, aqu¨ª i a Moscou passa el mateix: els cr¨ªtics impenitents d¡¯abans han descobert el millor dels mons possibles. I el defensen de tot el que es mou, desqualificant-lo amb l¡¯etiqueta ¡°populisme¡±. Posar tots els discrepants sota una sola i imprecisa categoria impedeix distingir uns moviments dels altres i recon¨¨ixer-los com a interlocutors. La democr¨¤cia es panseix quan es recorre a l¡¯espantall populista per excloure alguns partits de les opcions de govern o per transferir l¡¯¨²ltima paraula ¡ªla sobirania¡ª dels ciutadans als experts.