La q¨¹esti¨® anglesa i el PSC

L¡¯enfonsament de Converg¨¨ncia procedeix de causes diferents de la declinaci¨® del PSC, per¨° totes dues regressions han generat un buit pol¨ªtic i una ¨¤mplia confusi¨® de l¡¯electorat. Tot bipartidisme sol ser m¨¦s o menys imperfecte, per¨° en el cas de Catalunya ni es veu la possibilitat de reconstruir-lo a curt termini, amb un profit notori d¡¯ERC i el populisme d¡¯Ada Colau, amb C¡¯s en una fase de dubte estrat¨¨gic i un PPC necessitat d¡¯una cirurgia tan dr¨¤stica que probablement s¡¯anir¨¤ endinsant m¨¦s en la irrellev¨¤ncia. Si hi ha un pol¨ªtic a Catalunya amb una pronunciada capacitat estrat¨¨gica, aquest ¨¦s Miquel Iceta. Tot i aix¨ª, costa entendre els seus ¨²ltims moviments a l¡¯escaquer, des del suport sense alternatives a Pedro S¨¢nchez a l¡¯aproximaci¨® a Ada Colau. A tot aix¨° se suma la crisi general de la socialdemocr¨¤cia i l¡¯estat de convalesc¨¨ncia prolongada del PSOE.

Durant d¨¨cades, els resultats hegem¨°nics del PSC a les eleccions generals confirmaven que la unificaci¨® del socialisme catal¨¤ havia estat un encert hist¨°ric, en paral¡¤lel i de manera complement¨¤ria a com Felipe Gonz¨¢lez va unir una turbamulta de formacions socialistes comen?ant per la de Tierno Galv¨¢n. El detonador que va portar a la fase actual deu haver estat el maragallisme i els seus pactes per al tripartit? Qui sap si la idea d¡¯un segon estatut va ser un factor positiu per al PSC. Ara, en un moment en qu¨¨ els te¨°rics m¨¦s intensos del vot racional reconeixen que la decisi¨® del votant sovint implica un factor emocional, les onades successives d¡¯emocionalisme que van atordir el judici pol¨ªtic d¡¯Artur Mas potser explicaran la incertesa estrat¨¨gica del PSC. Sent partit germ¨¤ del PSOE, es decanta per les tesis d¡¯un Pedro S¨¢nchez derrotat, precisament per temptejar els partits independentistes i joguinejar amb un Podem que el va trair, institucionalment parlant. De la m¨¤ de Pedro S¨¢nchez, el centreesquerra hauria desaparegut a tot Espanya.

Per als diputats socialistes que finalment es van abstenir en la investidura de Mariano Rajoy, el ¡°no¡± d¡¯un PSC irreductible reintrodueix velles friccions. Torna la vella pregunta sobre la asimetria que representa que el PSC gaudeixi d¡¯autonomia en el seu territori alhora que pesa en les decisions del PSOE per a tot Espanya. En una altra dimensi¨®, ¨¦s comparable a la c¨¨lebre q¨¹esti¨® anglesa o q¨¹esti¨® de West Lothian. La va plantejar el diputat laborista per aquella circumscripci¨® escocesa, el laborista Tam Dalyell. Si Esc¨°cia o Gal¡¤les arribaven a una situaci¨® d¡¯autonomia o devoluci¨®, per quina ra¨® els seus diputats a Londres havien de tenir dret a votar sobre assumptes anglesos quan els diputats anglesos no tindrien veu en les decisions escoceses o de Gal¡¤les?

Aix¨ª, per exemple, els diputats de Catalunya a les Corts contribueixen a legislar sobre el sistema educatiu espanyol mentre que els altres diputats no poden incidir en les q¨¹estions educatives que reglamenti el parlament auton¨°mic a Catalunya. Els nivells de compet¨¨ncies no sempre es respecten i els abundants contenciosos indiquen que la q¨¹esti¨® encara s¡¯ha de resoldre.

El que ara plantegen els sectors del PSOE m¨¦s irritats amb el PSC ¨¦s que els seus socis catalans formin part del Comit¨¨ Federal del PSOE i no acatin les seves decisions, com va passar amb l¡¯abstenci¨® en la investidura de Rajoy. Tangencialment s¡¯addueix que el PSC es va abstenir en la investidura d¡¯Artur Mas, sense haver-ho fet ara amb la de Rajoy. Iceta, h¨¤bilment, respon que abans de la investidura de Mas s¡¯havia pactat un document que despr¨¦s no va ser respectat per¨°, reconeixent la possibilitat que aquella abstenci¨® fos un error, diu que aix¨° no justifica que el PSOE ara hagi com¨¨s el mateix error.

Tenint en compte que fa temps que perd vots, quina ser¨¤ l¡¯estrat¨¨gia del PSC en unes eleccions auton¨°miques que poden ser d¡¯aqu¨ª a uns mesos? Potser l¡¯agermanament PSOE-PSC ha esgotat les bateries. Potser Iceta t¨¦ al cap una filigrana t¨¤ctica per recuperar terreny, adherint-se a aquest intens glissement ¨¤ gauche que sembla imparable a Catalunya. Per als socialistes, unes terceres eleccions generals haurien estat una greu ensopegada. ?s possible que Iceta hagi aconseguit la f¨®rmula per evitar el deca?ment d¡¯un PSC quan a Carles Puigdemont no li quedi m¨¦s remei que convocar eleccions auton¨°miques mal que li pesi i per mandat de la CUP. ?s possible, per¨° el cert ¨¦s que el centreesquerra est¨¤ desapareixent a Catalunya.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.