Viatge a la fotografia de dos n¨°mades

¡°Si jo no vull parlar¡±. Per a una classe magistral, potser no ¨¦s el comen?ament esperat. No obstant aix¨°, en el cas de la fot¨°grafa Cristina Garc¨ªa Rodero (Puertollano, 1949) sobren les paraules. Amb un World Press Photo (1993), premi Nacional de Fotografia el 1996, membre de l'Acad¨¨mia de Belles Arts des del 2009, any en qu¨¨ va ingressar a l'ag¨¨ncia Magnum ¡ª¨²nic fot¨°graf espanyol a aconseguir-ho¡ª, prefereix "ensenyar fotos", diu als que han acudit aquest dissabte a l'espai Laboral Ciudad de la Cultura de Gij¨®n. La ciutat asturiana acull la XIII edici¨® dels Encuentros Fotogr¨¢ficos, que reuneixen figures espanyoles de la imatge, joves talents i aficionats. En aquesta classe, Garc¨ªa Rodero ¨¦s ¡°parella de fet¡± de Samuel Aranda, com diu el fotoperiodista (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, 1979), que tamb¨¦ t¨¦ un World Press Photo (2011) i un premi Ortega (2016).

Garc¨ªa Rodero va centrar la seva intervenci¨®, il¡¤lustrada amb quatre audiovisuals, en els seus treballs sobre les festes populars espanyoles, del que va sortir l'imprescindible llibre Espanya oculta (1989), i Hait¨ª. Ella va explicar com des dels seus inicis va compatibilitzar la seva carrera com a docent amb la seva passi¨® per la fotografia. "No vaig tenir formaci¨®, tot ha estat posar-hi energia". Una for?a que la va portar a rec¨®rrer ¡°per les carreteres assassines¡±, durant 15 anys, els pobles espanyols a la recerca de festes, ritus, processons¡­ ¡°Era una Espanya que estava cridada a desapar¨¨ixer¡±.

La seva pres¨¨ncia no passava inadvertida en aquells llocs oblidats, la prenien per venedora perqu¨¨ portava una bossa gran... "O per puta, perqu¨¨ em ficava als bars i parlava amb els homes¡±, recorda. ¡°No existia la idea de reportera, el nostre treball era menyspreat perqu¨¨ les festes s'associaven a Franco, i despr¨¦s amb les autonomies es van convertir en les arrels¡±. Aix¨ª va recordar la primera vegada que no va tenir on dormir. ¡°Va ser en un poble de C¨°rdova, Puente Genil. Em vaig estendre al terra a l'estaci¨® d'autobusos i em vaig tapar amb un mapa de carreteres¡±. Hait¨ª va ser el seu objectiu entre 1997-2004, a la recerca de la famosa trencada, escenari de rituals en els quals els fidels obstaculitzen en tr¨¤nsit entre crits i balls.

Aranda va explicar com va arribar a la imatge a trav¨¦s de la seva implicaci¨® des de jove en q¨¹estions socials, ¡°fent fotos viscerals¡±. Grafiter, expulsat del col¡¤legi i de l'institut, va comen?ar retratant gitanos al degradat barri barcelon¨ª de Can Tunis. El conflicte palest¨ª-israeli¨¤ va ser el seu primer gran repte. ¡°Vaig voler comprendre-ho i vaig anar a viure a la Franja de Gaza el 2003¡±. All¨¤ va comprovar ¡°la falta de control que hi ha sobre el teu treball quan et contracten ag¨¨ncies". Testimoni dels conflictes de l'Iraq, l'Afganistan, el L¨ªban¡­ fins a la primavera ¨¤rab per The New York Times a partir de 2011. Aquest diari li d¨®na ¡°mitjans i llibertat¡±, encara que reconeix que la relaci¨® amb els seus editors gr¨¤fics ¡°¨¦s com amb una parella, de vegades bonica, i unes altres t'encabrones¡±. Amb un ofici ¡°del qual no pot desconnectar¡±, li sembla ¡°una falta de respecte" parlar de si afecta mentalment, "quan est¨¤s fent fotos a gent que pateix molt¡±.

Interrogat sobre si serveix d'alguna cosa la seva professi¨®, Aranda es va mostrar orgull¨®s de ¡°petits triomfs que ajuden a canviar coses¡±, com la instant¨¤nia sobre l'ebola que va provocar que l'ambaixada dels EUA a Sierra Leone envi¨¦s ajuda en 48 hores. Potser per aix¨° mant¨¦ la seva passi¨®, perqu¨¨, com diu Garc¨ªa Rodero: ¡°Per fotografiar necessito emoci¨®, si no la tinc, no disparo¡±.