Daniel Blake i la burocr¨¤cia

La nova pel¡¤l¨ªcula de Ken Loach que va mer¨¨ixer la Palma d¡¯Or a Canes i el gran premi del p¨²blic al festival de Sant Sebasti¨¤ arrenca amb una conversa entre Daniel Blake, el fuster protagonista del film, i una ¡°experta en pol¨ªtica sanit¨¤ria¡±. L¡¯experta en q¨¹esti¨® treballa per a una companyia privada, contractada per l¡¯administraci¨®, que t¨¦ com a objectiu avaluar el grau d¡¯incapacitat del fuster despr¨¦s d¡¯un infart que el va afectar de ple a la feina. Els metges que el van atendre diuen que, en el seu estat, no pot seguir treballant, per¨° sembla que amb aix¨° no n¡¯hi ha prou a l¡¯hora d¡¯aconseguir una ajuda econ¨°mica per incapacitat i l¡¯administraci¨® vol tenir una opini¨® externa que avali l¡¯informe m¨¨dic. El desacord entre l¡¯experta i un Daniel que no ent¨¦n l¡¯argot ni les preguntes que se li formulen acaba en un dictamen que no li permet accedir a l¡¯ajuda esmentada.

Aix¨ª comen?a el film, amb les perip¨¨cies d¡¯un Blake, sol al seu petit apartament a Newcastle, que tota la vida ha treballat i que no hi ent¨¦n ni de papers, ni d¡¯informes propis de la jungla burocr¨¤tica en qu¨¨ es veu immers. Una situaci¨® que el porta a barallar-se amb n¨²meros de tel¨¨fon que nom¨¦s insisteixen que esperi fins a ser at¨¨s, mentre sona una melodia musical inacabable, o que l¡¯obliguen a un coneixement de l¡¯acc¨¦s digital a formularis i reclamacions que ell tampoc controla. La seva experi¨¨ncia personal ¨¦s una altra, personal i directa. Fa favors, ajuda i busca reciprocitat. Mentre espera que li revisin una decisi¨® clarament absurda, no t¨¦ altre remei que demanar una ajuda per a aturats, per¨° la l¨°gica del workfare (que parteix de la hip¨°tesi que no pots rebre ajudes si no ets emprenedor i actiu en la teva cerca d¡¯ocupaci¨®) el condueix a una situaci¨® sense sentit: ha de buscar feina per ser ajudat, per¨° si l¡¯aconsegueix no la pot acceptar, ja que la seva salut no li ho permet.

La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ molts m¨¦s matisos i presenta girs que no cal revelar aqu¨ª. La veritat ¨¦s que una vegada m¨¦s Loach ens acosta a la complexitat de l¡¯evoluci¨® dels estats de benestar a Europa, des de viv¨¨ncies, sentiments i emocions que van molt m¨¦s enll¨¤ de les assenyades an¨¤lisis de les pol¨ªtiques socials en aquest inici de segle. Persones amb m¨¦s de 45 o 50 anys acostumades a espais laborals en els quals el col¡¤leguisme i la continu?tat laboral oferia tot un m¨®n de relacions, complicitats i orgull de treball ben fet, que ara semblen no tenir lloc en un m¨®n que exigeix altres habilitats i moltes menys fidelitats. La capacitat de fer b¨¦ el necessari no genera valor, sin¨® que es busca desentendre¡¯s i que aix¨° permeti anar canviant constantment seguint les perip¨¨cies de llocs de treball ef¨ªmers i de baixa qualitat.

Es pot criticar a Loach el to nost¨¤lgic en relaci¨® amb un escenari laboral que no tornar¨¤. Per¨°, m¨¦s enll¨¤, el fet que destaca ¨¦s la clara posici¨® reactiva i defensiva d¡¯uns serveis p¨²blics molt sensibles al relat de classes altes i mitjanes sobre l¡¯ab¨²s que les ajudes socials han generat. Predomina la desconfian?a en relaci¨® amb els demandants d¡¯ajuda, i s¡¯acaba dirigint-los als bancs d¡¯aliments, com a soluci¨® caritativa davant la falta de sortida digna per a massa gent a la recerca de llocs de treball escassos. La selva burocr¨¤tica ¨¦s el reflex d¡¯aquesta desconfian?a i d¡¯aquesta incapacitat. Els treballadors socials que es compadeixen (¨¦s a dir, que comparteixen la passi¨®, el problema dels qui atenen) amb prou feines tenen espais on buscar flexibilitat i adaptaci¨® a les circumst¨¤ncies. Ja que els procediments, les rutines i els protocols acaben encotillant i asfixiant per igual a servidors i ciutadans.

El que explica I, Daniel Blake ¨¦s reflex de la deriva conservadora de Thatcher i del nou laborisme de Blair, i no ¨¦s generalitzable a qualsevol servei social. Per¨° la for?a de la seva hist¨°ria ¨¦s que ens obliga a pensar cap a on ens dirigim. A qu¨¨ li donem import¨¤ncia. Enfrontar-se a l¡¯escenari actual no ¨¦s tasca que puguin fer els Blake sols encara que siguin heroics. Si renunciem a les din¨¤miques de solidaritat, de reciprocitat, d¡¯ajuda m¨²tua i no aconseguim que aquestes pr¨¤ctiques socials les puguem compartir i incrustar en les pr¨¤ctiques habituals dels serveis socials de les institucions, no aconseguirem preservar el que ha costat generacions aconseguir. No ¨¦s una cosa que competeixi nom¨¦s les institucions, encara que h¨¤gim de recordar responsabilitats i compromisos. ?s una tasca social i col¡¤lectiva.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la UB.