El nou espai dels Comuns

Xavier Dom¨¨nech tenia el dijous una dif¨ªcil missi¨®: presentar en societat les bases ideol¨°giques del ¡°nou subjecte¡± pol¨ªtic que, amb la denominaci¨® gen¨¨rica Els Comuns, pret¨¦n aglutinar les forces i moviments d¡¯esquerra a Catalunya amb el prop¨°sit de disputar l¡¯hegemonia pol¨ªtica al catalanisme conservador. Es notava a l¡¯ambient l¡¯efervesc¨¨ncia dels moments fundacionals. Per¨° els qui esperaven una recepta, una f¨®rmula acabada, hauran d¡¯esperar.

Dom¨¨nech va fer un relat en forma de reflexi¨® sobre els canvis que s¡¯estan produint i les raons per les quals aquesta nova for?a pol¨ªtica ¨¦s necess¨¤ria. Les concrecions vindran m¨¦s tard, a mesura que es materialitzi la conflu¨¨ncia, per¨° en la seva confer¨¨ncia va desgranar el marc ideol¨°gic de partida i va aclarir una cosa important: no es tracta en cap cas de sumar organitzacions ja existents, de fer una nova sopa de sigles. Tampoc de transformar-se en l¡¯espai 2.0 de cap de les forces pol¨ªtiques tradicionals. Es tracta d¡¯articular un espai nou en el qual puguin confluir persones procedents de diferents tradicions i sensibilitats.

Aquest plantejament pot semblar oner¨®s, i fins i tot injust, als qui des d¡¯Iniciativa, des d¡¯EUiA o, m¨¦s recentment, des de Podem o Proc¨¦s Constituent, creuen tenir una traject¨°ria de lluita, un capital pol¨ªtic o simplement una marca que defensar i aportar. Per¨°, ¨¦s la manera que el resultat de la conflu¨¨ncia sigui molt m¨¦s que la suma de les parts. Dom¨¨nech va fer especial recalcament en qu¨¨ no es tracta de transformar velles estructures, sin¨® de crear un nou instrument sense lligams, capa? d¡¯oferir alternatives a les m¨²ltiples crisis ¨Cinstitucional, social, ecol¨°gica, nacional¨C que se¡¯ns han tirat al damunt. ¡°Vivim un aut¨¨ntic canvi d¡¯¨¨poca¡±, va dir, i el desafiament que representa la globalitzaci¨® i les transformacions que s¡¯estan operant en el sistema econ¨°mic exigeixen una reformulaci¨® completa dels instruments pol¨ªtics.

La q¨¹esti¨® de les fam¨ªlies ideol¨°giques sempre ha estat problem¨¤tica per a l¡¯esquerra. Tamb¨¦ pot ser-ho per a la nova conflu¨¨ncia. ¡°Hem de mirar al futur amb les arrels del passat, per¨° sense quedar atrapats en el passat¡±. Era evident que amb aquesta formulaci¨® Dom¨¨nech tractava de conjurar un dels perills que sempre han afeblit els moviments progressistes: el purisme sectari que tantes vegades s¡¯ha tradu?t en aferrissats debats i doloroses escissions.

Superar les divisions

Encara que el nou espai es considera hereu ¡°de totes les forces emancipadores que han emp¨¨s el progr¨¦s social¡±, ara es tracta de superar les divisions ideol¨°giques i articular un nou corpus de pensament amb el qual afrontar els reptes d¡¯un futur que s¡¯albira amena?ador. Dom¨¨nech va situar el moment fundacional del nou subjecte pol¨ªtic a les places del 15-M. ¡°Si d¡¯algun lloc venim, ¨¦s del 15-M¡±, va insistir. All¨¤ van cristal¡¤litzar unes energies socials que q¨¹estionen no nom¨¦s el relat de la crisi, sin¨® l¡¯ordre econ¨°mic que augmenta la desigualtat fins a cotes que amenacen la perviv¨¨ncia mateixa de la democr¨¤cia.

La situaci¨® que es va tor?ar definitivament quan la socialdemocr¨¤cia es va deixar atrapar en el discurs neoliberal econ¨°mic i va assumir els seus postulats, la qual cosa va donar lloc, segons Dom¨¨nech, al ¡°socioliberalisme¡± actualment hegem¨°nic. Per¨° en el nou espai hi caben tots, els de les places i els genu?nament socialdem¨°crates. ¡°Entre un anticapitalista i un socialdem¨°crata no hi ha tantes difer¨¨ncies¡±, va sostenir, si del que discuteixen ¨¦s de com defensar els drets socials i econ¨°mics de la ciutadania. De com controlar el mercat i frenar la deriva antisocial del capitalisme especulatiu. De com construir una alternativa al model que mercantilitza les nostres vides i porta a una espiral especulativa que enriqueix uns pocs a costa de la majoria.

Ara es tracta de passar de la fase de resist¨¨ncies, a la fase de propostes alternatives, de construir ¡°una nova for?a per a un nou cicle a Catalunya¡±. I aix¨° exigeix q¨¹estionar la deriva antisocial del capitalisme i plantejar, des de la radicalitat democr¨¤tica, alternatives d¡¯una nova economia del b¨¦ com¨². ¡°Es tracta de reunir un gran corrent ciutad¨¤ capa? de derrotar l¡¯hegemonia neoliberal en el pla social, cultural i econ¨°mic, i que no ignori la q¨¹esti¨® identit¨¤ria¡±, va precisar. ¡°Perqu¨¨ Catalunya tampoc pot afrontar els reptes del futur sense un canvi pol¨ªtic radical¡±. Aquest canvi ¨¦s ¡°un nou catalanisme sobiranista, d¡¯esquerres i amb vocaci¨® de majoria¡± que partint de la tradici¨® del republicanisme, es proposi l¡¯emancipaci¨® social i nacional.

I sense citar-ho, es va desmarcar del sobiranisme convergent: ¡°La construcci¨® de l¡¯estat naci¨® no ens ha de desviar del debat principal, que no ¨¦s com desconnectem d¡¯Espanya sin¨® com ens reconnectem amb un m¨®n nou de m¨²ltiples sobiranies. No hem de pensar en una Catalunya naci¨® del segle XIX, sin¨® en una Catalunya naci¨® en xarxa¡±. Va criticar que el Proc¨¦s s¡¯hagi centrat exclusivament en la construcci¨® d¡¯un estat propi, ¨¦s a dir, en el vessant exclusivament institucional, sense plantejar el model de pa¨ªs al qual s¡¯aspira i sense tenir en compte les transformacions profundes que est¨¤ patint la societat catalana. ¡°Catalunya ¨¦s avui b¨¤sicament una societat mestissa, en profunda transformaci¨®. Hem de pensar en la Catalunya ciutat, que sofreix un proc¨¦s de segmentaci¨® social punyent¡±.

Aquestes s¨®n les bases sobre les quals en els propers mesos es construir¨¤ la nova for?a pol¨ªtica, el per¨ªmetre de la qual es vol tan ampli que hi c¨¤piga des de l¡¯anticapitalisme a la socialdemocr¨¤cia.