Els Estats Units temen la par¨¤lisi total despr¨¦s de la campanya m¨¦s crispada

La campanya entre Trump i Clinton ¡ªtots dos, al contrari que Obama, pol¨ªtics amb una alta taxa d'impopularitat¡ª ha estat de terra cremada. El republic¨¤ va amena?ar la dem¨°crata amb empresonar-la si arribava a la Casa Blanca i va indicar que no reconeixeria el resultat electoral si perdia. Tamb¨¦ va amena?ar, ell i altres republicans, amb iniciar un proc¨¦s d'impeachment o destituci¨® en cas de vict¨°ria de Clinton. El retorn, en el tram final de la campanya, del cas dels correus electr¨°nics que ella va utilitzar quan era secret¨¤ria d'Estat, es va interpretar com un mal auguri. Una presid¨¨ncia de Clinton seria un malson d'esc¨¤ndols reals i ficticis, amb l'ombra d'investigacions sense resultat per¨° sense fi.

Clinton ¡ªamb Obama, com la majoria de la premsa i els principals socis internacionals dels EUA¡ª va alertar de la veta autorit¨¤ria del seu rival. Un resultat que port¨¦s Trump a la presid¨¨ncia, deia, no seria una elecci¨® m¨¦s. Posaria en perill alguns dels fonaments de la rep¨²blica. Tornar de seguida a la normalitat despr¨¦s d'un any i mig en una muntanya russa, a punt de caure pel precipici, sembla improbable.

La polaritzaci¨® no ¨¦s nova. El polit¨°leg Francis Fukuyama, que va teoritzar sobre la fi de la hist¨°ria, ha encunyat el terme vetocr¨¤cia per designar una deriva perniciosa del sistema d'equilibri de poders als EUA. Aquest sistema, amb un Congr¨¦s i un Tribunal Suprem forts destinats a contrarestar qualsevol ambici¨® absolutista del president, ¨¦s la base de la democr¨¤cia nord-americana. Cap poder val m¨¦s que un altre, tots es vigilen entre si. Per¨° el sistema "s'ha convertit en massa por¨®s, massa democr¨¤tic per al seu propi b¨¦, donant massa actors als mitjans per impedir els ajustos en les pol¨ªtiques p¨²bliques", ha escrit Fukuyama. A la vetocr¨¤cia tots veten tothom: tots tenen poder per destruir per¨° no per crear.

En els anys d'Obama, la polaritzaci¨® s'ha accelerat. El president va arribar a la Casa Blanca el 2009 i va prometre unir el pa¨ªs i acabar amb les divisions partidistes a Washington, demostrar, com deia, que "no hi ha una Am¨¨rica liberal [progressista, als EUA] i una Am¨¨rica conservadora" i "no hi ha una Am¨¨rica negra i una Am¨¨rica blanca i una Am¨¨rica llatina i una Am¨¨rica asi¨¤tica", sin¨® que "el que hi ha s¨®n els Estats Units d'Am¨¨rica".

El sistema s'ha convertit en massa por¨®s, massa democr¨¤tic per al seu propi b¨¦ Francis Fukuyama, polit¨°leg

De seguida Obama va descobrir que el Washington real i l'ideal orbitaven per gal¨¤xies llunyanes. En el Washington ideal el b¨¦ com¨² dissimulava les arestes m¨¦s sect¨¤ries. En el real, Obama va veure com el Partit Republic¨¤ li girava l'esquena, nom¨¦s arrencar el seu mandat, en les seves dues iniciatives centrals, el pla d'est¨ªmul fiscal per sortir de la Gran Recessi¨® i la reforma sanit¨¤ria. Quan els republicans van recuperar el control de la Cambra de Representants el 2011, qualsevol possibilitat de legislaci¨® ambiciosa va quedar avortada. Els EUA van entrar en un bloqueig permanent, esquitxats de disputes fiscals que van apropar els EUA al precipici de la suspensi¨® de pagaments.

Despr¨¦s de cada elecci¨®, legislativa o presidencial, es renovava l'esperan?a en la fi de la par¨¤lisi. I cada vegada els fets desmenteixen l'esperan?a.

La pol¨ªtica nord-americana entra avui en una fase desconeguda, una nova dimensi¨®, potencialment m¨¦s virulenta, de la vetocr¨¤cia. Les ferides ¡ªcada b¨¤ndol considera l'altre candidat una criminal, o un incompetent¡ª no seran f¨¤cils de sanar.

La primera prova ser¨¤ el nomenament d'un jutge del Tribunal Suprem per substituir al mort Antonin Scalia. El substitut nomenat pel dem¨°crata Obama, Merrick Garland, fa mesos que espera que el Senat el confirmi, per¨° els republicans ho impedeixen. El president tamb¨¦ vol aprofitar aquests mesos de transici¨®, fins que el 20 de gener juri el c¨¤rrec el seu successor, per clausurar la pres¨® de Guant¨¢namo, una dels assumptes pendents dels seus vuit anys a la Casa Blanca, o intentar una improbable ratificaci¨® del TPP, el tractat de lliure comer? amb pa?sos de la conca del Pac¨ªfic.

M¨¦s complicat ser¨¤ tancar les fractures socials que la campanya ha exposat. Les ofenses de Trump a les minories i les dones. El racisme i la misog¨ªnia que persisteixen en aquest pa¨ªs. La realitat d'una classe treballadora blanca ignorada pels pol¨ªtics en les ¨²ltimes d¨¨cades i que ha trobat en Trump un portaveu. Els EUA trigaran a digerir l'elecci¨® del 8 de novembre.