La com¨¨dia perfecta

En les ¨°peres de Wolfgang Amadeus Mozart el teatre es troba en la m¨²sica. I en el cas de Le nozze di Figaro, el seu primer t¨ªtol amb Lorenzo da Ponte com a inspirat llibretista, la clau de l'¨¨xit rau en l'equilibri, l'eleg¨¤ncia i el sentit teatral del director d'orquestra. Amb les idees ben clares, Josep Pons assegura la flu?desa en una ¨¤gil lectura que treu bon partit del fi olfacte teatral de Llu¨ªs Pasqual, director esc¨¨nic del muntatge, coprodu?t amb la Welsh National Opera, que el Liceu presenta per tercera vegada des de la seva estrena el 2008. Les veus van tenir alts i baixos, en un bon treball d'equip, per¨° sense interpretacions memorables.

Mozart, medicina ideal per millorar la qualitat d'una orquestra, no enganya, ja que deixa al descobert errors i mancances de forma immisericordiosa. I l'orquestra del Liceu va superar amb bona nota el repte; el so ¨¦s m¨¦s clar, les cordes toquen amb m¨¦s agilitat i reflexos, les fustes aprofiten el joc sempre dialogant de Mozart per recrear detalls cambr¨ªstics, metalls i percussi¨® s¨®n m¨¦s precisos. Els avan?os s¨®n inq¨¹estionables, per¨° encara queden serrells en una plantilla que es va renovant amb comptagotes.

Pons la va encertar en una versi¨® amb nervi, claredat en les textures i un treball a consci¨¨ncia en els recitatius, per¨°, i aix¨° ¨¦s un problema end¨¨mic al Liceu, es t¨¦ la sensaci¨® que encara falta un assaig general m¨¦s abans de l'estrena per evitar els desquadraments en les entrades d'alguns cantants i del cor.

En la seva tercera marxa al Liceu ¡ªes va programar per segona vegada el 2012¡ª el muntatge de Llu¨ªs Pasqual ha guanyat frescor i respira les ess¨¨ncies mozartianes amb m¨¦s naturalitat gr¨¤cies a una direcci¨® d'actors m¨¦s ben calibrada que permet gaudir amb senzillesa del delici¨®s joc teatral; prevalen les emocions i l'erotisme de les trames amoroses, amb un canvi d'¨¨poca ¡ªtrasllada l'acci¨® als anys trenta del segle passat¡ª que aporta un lleuger toc de com¨¨dia de sal¨®, amb l'elegant escenografia de Paco Azor¨ªn, il¡¤luminada amb suaus matisos per Albert Faura.

Les dones porten la veu cantant en la partitura, i en la funci¨®: la soprano Anett Fritsch va substituir in extremis?Olga Mykytenko en el paper de la Comtessa amb un cant de gran noblesa. La bonica veu de la soprano Mojca Erdmann, gaireb¨¦ inaudible a l'inici, va anar guanyant cos fins a mostrar el seu encant l¨ªric, per¨° es va embolicar molt com a actriu. I la mezzosoprano Anna Bonitatibus, que va comen?ar molt b¨¦, es va complicar la vida en les ornamentacions d'un Voi che sapete que va sonar amb rigidesa. Molt c¨°moda va estar la Marcellina de la mezzosoprano Maria Riccarda Wesseling i amb encant la Barbarina de la soprano Roc¨ªo Mart¨ªnez.

Costat mascul¨ª

Pel costat mascul¨ª, el bar¨ªton Guyla Orendt, debutant al Liceu, va perfilar un Comte c¨ªnic, d¨¨spota i faldiller amb bona pres¨¨ncia esc¨¨nica i bona veu, de volum limitat. Va repetir la seva efica? caracteritzaci¨® de Figaro el baix-bar¨ªton Kyle Ketelsen, m¨¦s convincent com a actor que en els rics matisos vocals que demana el personatge.

El rotund Bartolo del baix-bar¨ªton Valeriano Lanchas i el c¨°mic i molt ben cantat Basilio del tenor Jos¨¦ Manuel Zapata, destaquen en un repartiment completat amb solv¨¨ncia pel tenor Vicen? Esteve Madrid (Don Curzio) i amb molt d'histrionisme pel bar¨ªton Roberto Accurso (Antonio).