La burgesia

A la vida hi ha poques coses m¨¦s persistents, m¨¦s dif¨ªcils de corregir, que un bon t¨°pic. Em refereixo a una idea, a una construcci¨® mental que potser un dia va ser veritat, o mig veritat; per¨° que, convertida en dogma de fe ¨Cen una cosa que no necessita demostraci¨® ¨C, ¨¦s capa? de travessar intacta canvis de generaci¨® o d'¨¨poca, i seguir sent per a molts una clau explicativa de la realitat.

Entre els t¨°pics politicosocials m¨¦s tena?os de la hist¨°ria contempor¨¤nia d'Espanya hi ha el que identifica catalanisme (despr¨¦s, nacionalisme catal¨¤) amb burgesia. Va ser una sinon¨ªmia falsa durant la fase formativa del catalanisme, abans del 1900 (mentre els catalanistes redactaven les Bases de Manresa, els ¡°propietaris dels mitjans de producci¨®¡±, segons la definici¨® can¨°nica, feien fortuna a Cuba), que es va convertir en certa ¨Calmenys, hegem¨°nicament¨C durant el primer quart del segle XX, per deixar de ser-ho els anys republicans. L'aut¨¨ntica burgesia catalana no es va deixar seduir mai per Maci¨¤ ni ¨Cmenys encara¨C per Companys.

El xarampi¨® esquerr¨¤ de la sortida del franquisme i el paper que comen?ava a tenir Jordi Pujol van realimentar la ja vella equaci¨® nacionalisme=burgesia, expressada sovint en termes ¡°marxistes-lerrouxistes¡±, com deia amb sarcasme Pep Termes. Despr¨¦s, ¨¦s indubtable que, en els seus anys daurats, la Converg¨¨ncia i Uni¨® de Pujol i de Duran ¨Csent molt¨ªssim m¨¦s que una for?a burgesa¨C va defensar els interessos de l'empresariat catal¨¤, sobretot davant el poder central, i va gaudir del seu suport. Si de tot all¨° cal deduir, com va fer Julio Anguita el 1994, que aquesta burgesia vagament catalanista era ¡°la pitjor burgesia d'Espanya¡±, aix¨° ja ¨¦s opinable.

De qualsevol manera, aquell panorama se situa a anys llum de l'actual. Per aix¨° sorpr¨¨n que, amb 44 anys menys, l'avui hereu d¡¯Anguita, Alberto Garz¨®n, segueixi invocant un t¨°pic tan ranci. Per expressar el seu leg¨ªtim disgust en la pol¨¨mica intervenci¨® parlament¨¤ria del republic¨¤ Gabriel Rufi¨¢n en el debat d'investidura, al l¨ªder d¡¯IU no se li va acudir res m¨¦s que retreure a ERC ¡°la hipocresia¡± de cultivar l'esquerranisme a Madrid mentre que ¡°a Catalunya va de bracet de la burgesia¡±.

L'antiga Converg¨¨ncia, l'actual PDECat, ¨¦s o representa avui la burgesia? Si aquest no fos un article seri¨®s, em sentiria temptat d'exclamar: ¡°Qu¨¨ m¨¦s voldrien Artur Mas, Carles Puigdemont, Neus Munt¨¦, Marta Pascal, David Bonveh¨ª i companyia...!¡± Si Alberto Garz¨®n creu aix¨°, ¨¦s urgent que els seus coreligionaris d¡¯EUiA li organitzin un intensiu d'immersi¨® en la realitat catalana, en la seva premsa i en la seva societat civil, per corregir-li aquest error tan maj¨²scul.

Quan el faci ¨Cl'intensiu¨C, Garz¨®n descobrir¨¤, per exemple, que, el dia 2, Esperanza Aguirre va compar¨¨ixer en un dels m¨¤xims reductes de la genu?na elit social catalana, el C¨ªrculo Ecuestre. I que, acollida amb fervor, es va veure desbordada en espanyolisme per molts dels socis presents, nost¨¤lgics de Vidal-Quadras i partidaris de resoldre el ¡°desafiament secessionista¡± amb unes quantes companyies de la Gu¨¤rdia Civil. I b¨¦, segons les an¨¤lisis de classe del marxista Garz¨®n, aquests cavallers de l¡¯Ecuestre, qu¨¨ eren? Proletaris, white collars, lumpen, mesocr¨¤cia empobrida...?

Per¨° no cal buscar exemples extrems. Si el coordinador federal d¡¯IU est¨¤ tan segur de la identitat entre l'actual espai postconvergent i la burgesia, seria tan amable d'indicar-nos quina entitat o f¨°rum empresarial, quina gran patronal ha manifestat, al llarg dels ¨²ltims cinc anys, el seu suport a les propostes sobiranistes o independentistes de CDC-PDECat? Des que el partit d¡¯Artur Mas va iniciar la seva ¡°deriva independentista¡±, la llista de grans empresaris o gestors empresarials catalans que, malgrat l'habitual circumspecci¨® pol¨ªtica d'aquest m¨®n, s'han manifestat rotundament en contra d'aquesta aposta (els Palatchi, Bonet, Gallardo, Malet, Gay de Montell¨¤, Garc¨ªa-Nieto, etc¨¨tera) ¨¦s not¨°ria. On s¨®n els seus equivalents independentistes?

Durant moltes d¨¨cades del segle passat, el discurs dominant a Espanya desqualificava les demandes del catalanisme amb al¡¤lusions despectives o amena?adores a l¡¯¡°aranzel¡± i al ¡°viatjant de draps catal¨¤¡±. ?s trist que, el 2016, representants d'una esquerra il¡¤lustrada liquidin el litigi parlant de ¡°la burgesia¡±. I no vull ni pensar qu¨¨ dirien els G¨¹ell, els Girona o els Arn¨²s si veiessin erigit en presumpte l¨ªder pol¨ªtic de la seva classe el fill periodista d'un pastisser d'Amer.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.