Cinc tend¨¨ncies tecnol¨°giques que canviaran el m¨®n m¨¦s que Trump

Per primera vegada, la confer¨¨ncia tecnol¨°gica WebSummit va sortir de Dubl¨ªn per aterrar a Lisboa i la mudan?a s'ha saldat amb un ¨¨xit rotund. Clausurada la tarda d'aquest dijous, el seu creador, Paddy Cosgrave, ha aconseguit atreure el doble de persones (53.000 inscrits) que a la seva p¨¤tria i en promet 70.000 per al proper any. De moment, ha esgotat les entrades posades a la venda per a la propera edici¨® a un preu ganga de 300 euros.

Durant les quatre jornades han pujat als diferents escenaris 663 oradors i, encara que bona part d'ells s¨®n pol¨ªtics i periodistes, de les seves intervencions i de la pres¨¨ncia de 200 start ups poden extreure's algunes de les tend¨¨ncies que han de marcar el futur d'aqu¨ª a deu anys.

¡°Connectivitat, intel¡¤lig¨¨ncia artificial i realitat virtual¡±, s¨®n les claus per dissenyar el futur en una d¨¨cada. ?s l'opini¨® de Mike Schroepfer, cap de tecnologia de Facebook,que va omplir el pavell¨® central de la fira, amb capacitat per 15.000 persones.

Connectivitat. No hi ha avan? possible sense connectivitat, abans es deia electricitat, ara internet. El 1996 nom¨¦s l'1% de la poblaci¨® mundial estava connectada a la xarxa; fa deu anys, el 17,6% de la humanitat; ara, el 46% dels seus 7.400 milions d'habitants, malgrat aix¨°, l'objectiu tant de Facebook com de Google ¨¦s portar la connectivitat al 100% dels racons de la Terra.

Drones de Facebook i globus de Google portaran internet al 54% de la poblaci¨® que encara no en t¨¦

Enfront de l'enviament de sat¨¨l¡¤lits, els dos grans aposten per sistemes m¨¦s barats i ecol¨°gics. Google, amb globus; Facebook, amb drones gegants. ?s el cas de l'Aquila, amb l'envergadura d'un Boeing, amb 42 metres d'ala a ala, per¨° amb amb prou feines 500 quilos de pes, 340 vegades menys que un avi¨®, i consum similar al d'un microones.

La primera prova realitzada aquest estiu a Arizona ha estat positiva, per¨° el model era cinc vegades inferior al real i, a m¨¦s, la seva operativitat es redueix a un parell de setmanes i l'objectiu ¨¦s de tres mesos. Des de 15.000 metres d'altura, Aquila envia connexi¨® a la superf¨ªcie amb rajos l¨¤ser. A cada territori seran les empreses locals els qui donin el servei i els continguts.

¡°La connectivitat significa desenvolupament¡±, segons John Chambers, president executiu de Cisco, empresa dedicada a les infraestructures de xarxa. ¡°Cada mes, diversos milions d'indis surten de la pobresa i s'integren en la classe mitjana gr¨¤cies als avan?os del m¨®n digital¡±, va explicar Chambers a la WebSummit.

Mentre la poblaci¨® internauta mundial va cr¨¦ixer l'¨²ltim any una mitjana del 9%, a l'?ndia ho va fer un 40%; sense aquest pa¨ªs de 1.300 milions d'habitants, els nous internautes nom¨¦s haurien crescut el 7%.

Artificial, per¨° intel¡¤lig¨¨ncia finalment. Una vegada connectats ordinadors i tel¨¨fons, cal fer-los cada vegada m¨¦s llestos. Innumerables aplicacions de la fira buscaven capital per a aquest camp. ?s el cas de Perfometric, que ¨¦s capa? de detectar i preveure el cansament d'un treballador en funci¨® dels errors, la pressi¨® o rapidesa amb el seu teclat. Una eina que pot prevenir fallades en els m¨¦s variats camps de l'activitat productiva.

Els robots aprenen a distingir entre una cara somrient i una cara emprenyada

Els robots, que circularan pels nostres carrers i hospitals, necessiten que els omplin el cap de dades per¨° tamb¨¦ que s¨¤piguen interpretar la veu que els parla i la cara que els mira per ser realment ¨²tils i, a m¨¦s, traduir r¨¤pidament a la seva llengua. Facebook i Google hi treballen a preu fet, doncs els va el negoci en aix¨°. Fa sis anys, el reconeixement de les ordres de veu a Google era del 70% ara ¨¦s del 90%.

No menys important ¨¦s la rapidesa de la traducci¨®. Facebook Live est¨¤ en aix¨°, per¨° tamb¨¦ altres aplicacions com Defined Crowd, centrada en la rapidesa dels di¨¤legs, imprescindible, per exemple, perqu¨¨ els robots ocupin tots els llocs dels call centers. L'hum¨¤ t¨¦ els mesos comptats en aquest sector d'ocupaci¨®.

Per¨° no ¨¦s menys important que els robots i els ordinadors interpretin la imatge que veuen, les nostres cares i, fonamental, la ra?a d'aquesta cara. Per a un europeu moure el cap cap amunt i cap avall ¨¦s un s¨ª, per¨° el mateix gest d'un pakistan¨¨s significa un no. Tampoc ¨¦s el mateix somriure que arrufar les celles. L'empresa Affectiva ha portat a l'ordinador la intel¡¤lig¨¨ncia emocional. Els seus algorismes distingeixen mig centenar de ganyotes en els rostres, amb diferenciaci¨® de sexes i de races. Ja ho apliquen les grans marques publicit¨¤ries per comprovar la resposta als seus anuncis, o Hollywood. La reacci¨® als seus tr¨¢ilers els permet modificar la pel¡¤l¨ªcula abans de la distribuci¨® definitiva.

El 2020, la meitat de totes les ordres al cercador seran per veu o per imatge

Hola, comunicaci¨® per v¨ªdeo, fins ara, veu, ad¨¦u, textos. Paral¡¤lelament al desenvolupament de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial avan?a la comunicaci¨® que no obliga a escriure. Ja ha comen?at amb les ordres als assistents virtuals de Google o Apple. Avui, una de cada cinc recerques amb un m¨°bil Android ¨¦s per la veu; en 2020 el 50% el seran per veu o per imatge. En dos anys, les ordres als assistents de veu han pujat als Estats Units del 30% al 65%.

Aconseguir¨¤ la seva maduresa la generaci¨® Z i els Millennials seran uns carrosses. Si aquests (nascuts a partir dels 80) es van adaptar a treballar alhora amb dues pantalles, la Z ha nascut aquest segle ja amb cinc sota el bra?, la seva comunicaci¨® ¨¦s via imatge; no seleccionen ni distribueixen continguts com els anteriors, sin¨® que els creen o col¡¤laboren en ells.

?s la generaci¨® Z la que est¨¤ aixecant Snapchat i passa del Facebook. Als Estats Units, Snapchat ha passat en un any de 2.000 milions de visionats de v¨ªdeos al dia a 10.000 milions, m¨¦s que Facebook. L'audi¨¨ncia dels premis musicals MTV va ser superior en Snapchat que en televisi¨®. La comunicaci¨® ser¨¤ amb imatges en directe, com fan ja Periscope i Facebook Live i la traducci¨® instant¨¤nia de les paraules.

El ¡®bitcoin¡¯ no ha desaparegut, ni molt menys.? La moneda virtual cotitza a l¡¯al?a i augmenta el seu mercat

La banca s¨®c jo. Square s'ha obstinat que els comer?os adoptin el seu sistema de pagaments sense pagar comissions als bancs. Una altra m¨¦s, perqu¨¨ ja funcionen aplicacions per transferir divises entre empreses, com TransferWise, per prestar-se diners entre persones o per finan?ar-se per q¨¹estaci¨® p¨²blica, ¨¦s l'economia col¡¤laborativa en aquest cas amb el crowfunding i el crowdlending. I no, ho sento, el bitcoin no ha mort; es cotitza a 717 d¨°lars i les transaccions segueixen augmentant. Com diu Peter Smidt, que ha fundat la plataforma de carteres de bitcoins Blockchain, m¨¦s va fluctuar la lliura amb el Brexit i ara el d¨°lar amb Trump. Al final, el bitcoin ¨¦s una moneda refugi per a molts inversors, de Vene?uela a l'Iran.

La propietat del cotxe est¨¤ en franca decad¨¨ncia i en deu anys ser¨¤ compartit o aut¨°mat

Ni taxistes ni Uberistes. ¡°El tradicional model de propietat s'est¨¤ trencant¡±, va anunciar el passat any Mary Barra, directora executiva de General Motors. ¡°Veurem m¨¦s canvis en els propers cinc anys que els que hem vist en els ¨²ltims 50¡±. Ja s'ha detectat que la generaci¨® Millennials no corre a treure's el perm¨ªs de conduir. Als Estats Units ha baixat aquest costum del 92% el 1982 al 77%. Fer autoestop torna a estar de moda, per¨° no cal posar-se amb un cartr¨® i una guitarra a la carretera, apuntin-se a Internet. L'¨¨xit de BlaBlacar ¨¦s absolut. A Uber, que va trencar amb el monopoli del taxi, el 20% de tots els seus serveis ja s¨®n per compartir vehicle (Uberpool), amb prou feines dos anys despr¨¦s d'oferir-lo. A l'?sia, el 50% de la poblaci¨® comparteix el cotxe.

Per¨° en deu anys fins i tot Uber haur¨¤ quedat obsolet per la implantaci¨® dels transports aut¨°mats i el¨¨ctrics, sense conductor o sistemes de transport ara en proves, siguin de Google, de Tesla o de la reciclada ind¨²stria de l'autom¨°bil. Precisament la WebSummit es va tancar amb els profetes Josh Giegel i Shervin Pishervan, creadors de l'Hyperloop, el sistema de transport terrestre al buit que enviar¨¤ paquets i persones a 1.000 quil¨°metres per hora. En un nou m¨®n on el temps es paga molt car, no es poden perdre dues hores de vida al dia conduint entre embussos.