El Suprem anul¡¤la el c¨¤non digital aprovat pel PP

El final del pol¨¨mic c¨¤non digital que va aprovar el PP ja estava escrit. Quan el Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea (TJUE) va sentenciar al juny que violava les normatives comunit¨¤ries, el seu dest¨ª es va tancar en un atzucac. Aix¨ª doncs, nom¨¦s faltava l'ep¨ªleg, ¨¦s a dir, que el Suprem recoll¨ªs la decisi¨® del Tribunal de Luxemburg. I aix¨ª ho ha fet. La sala contenciosa administrativa del Suprem ha declarat nul i inaplicable el Reial decret 1657/2012, que regulava el naixement del nou sistema: en lloc de l'antic c¨¤non digital, el Govern de Rajoy va establir una compensaci¨® per les c¨°pies privades amb c¨¤rrec als Pressupostos Generals de l'Estat i que paguessin, per tant, tots els espanyols.

Per aix¨°, i sobretot pel notable descens en els seus ingressos ¡ªde 115 milions el 2011 amb el c¨¤non a cinc en els anys seg¨¹ents, amb la nova compensaci¨®¡ª, tres entitats de gesti¨® (Egeda, Vegap i Dama) van rec¨®rrer el 2013 contra el decret davant del Suprem. Abans de decidir, el tribunal va traslladar el dubte al TJUE, que?va assegurar que no encaixava en les lleis europees precisament ¡°en la mesura que no pot garantir que el cost de la compensaci¨® equitativa nom¨¦s sigui sufragat, en ¨²ltim terme, pels usuaris de c¨°pies privades¡±.

De tornada a Espanya, el Suprem ha estimat parcialment els recursos i ha declarat ¡°inaplicable¡± la normativa, que ha anul¡¤lat ¨ªntegrament. En una sent¨¨ncia de 13 fulls, l'alt tribunal adverteix que el Govern espanyol ¡°no ha ofert cap argument que permeti excloure que de la sent¨¨ncia del TJUE es despr¨¨n inexorablement la incompatibilitat¡± amb la norma espanyola, per la qual cosa ¡°l'¨²nica conclusi¨®¡± que pot extreure la sala ¨¦s que ¡°en aplicaci¨® del principi de primacia del dret de la Uni¨® Europea¡± els preceptes del reial decret ¡°s'han de considerar inaplicables¡± en aquest cas.

¡°A aix¨° s'ha d'afegir que el Reial decret 1657/2012 ¨¦s un reglament executiu, que t¨¦ com a finalitat desenvolupar aquests preceptes legals pel que fa al procediment per al pagament de la compensaci¨® equitativa per c¨°pia privada amb c¨¤rrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Aix¨ª doncs, ¨¦s evident que el Reial decret 1657/2012 no t¨¦ fonament legal efectiu i, en conseq¨¹¨¨ncia, ¨¦s nul¡±, afegeixen els jutges en la sent¨¨ncia, de la qual ha estat ponent el president de la sala contenciosa administrativa, Luis D¨ªez-Picazo.

El Suprem ha anul¡¤lat el reial decret en el conjunt, per la qual cosa no ha entrat a valorar aspectes concrets que havien estat impugnats per les entitats que van presentar els recursos. La resoluci¨®, que va avan?ar?El Espa?ol, suposa una garrotada per al Govern del PP i l'anterior secretari d'Estat de Cultura, Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle, impulsor de la normativa. D'altra banda, el nou Executiu de Rajoy ara est¨¤ obligat a aprovar un altre model de compensaci¨® als autors. De fet, la necessitat d'aquesta reforma ja apareixia en 150 mesures per millorar Espanya, el pacte d'investidura que el PP va signar a l'agost amb Ciutadans per obtenir el seu suport.

Compensaci¨® als autors

La c¨°pia privada ¨¦s una excepci¨® dins del dret d'autor. D'una banda, les lleis prohibeixen la reproducci¨® de m¨²sica, cinema, literatura i altres formes art¨ªstiques si no estan autoritzades pels seus creadors. D'altra banda, s'accepten com a legals totes les reproduccions que les persones f¨ªsiques realitzin per al seu ¨²s privat, sense finalitats comercials. A condici¨®, aix¨° s¨ª, que es fixi una compensaci¨® per als autors.

El c¨¤non digital que existia des del 1992 i el Govern de Zapatero va actualitzar per a l'era d'Internet el 2006 optava per gravar la compra per part de persones f¨ªsiques de CD, DVD, lectors d'mp3, fotocopiadores o altres instruments que poguessin servir per fer c¨°pies privades, per recuperar el suposat perjudici que suposaven per als creadors. L'Executiu de Rajoy va decidir suprimir aquest model i apostar per retribuir els autors a posteriori, "a exercici ven?ut", a trav¨¦s d'una partida en els Pressupostos Generals de l'Estat i segons la disponibilitat econ¨°mica de les arques p¨²bliques. A Europa, nom¨¦s Finl¨¤ndia, Est¨°nia i Noruega fan el mateix, mentre que la majoria de pa?sos aplica el model de c¨¤non digital tradicional, a priori.

El Tribunal de Luxemburg no es va oposar en principi al fet que el pagament fos amb c¨¤rrec als Pressupostos Generals de l'Estat, per¨° s¨ª que va rebutjar que no afect¨¦s nom¨¦s els qui efectivament adquireixin aparells per a la c¨°pia privada, sin¨® indiscriminadament a cada espanyol i a les empreses. Pel que fa a l'antic model, el TJUE tolera que s'estableixi pr¨¨viament un c¨¤non per a la compensaci¨®, sobretot a causa de la dificultat d'identificar clarament les persones f¨ªsiques concretes que fan les c¨°pies. Accepta tamb¨¦ que les empreses que venen aquests aparells acabin carregant aquest pagament a l'usuari, a trav¨¦s del preu final.?