Trampejant i posant trampes

Dimecres

Sloterdijk explica que el creixement vertical de l¡¯home dep¨¨n d¡¯una doble pr¨¤ctica: ascetisme i acrob¨¤cia.

La lli?¨® ¨¦s suggeridora: davant la golafreria bul¨ªmica i la por a caure de cara, que s¨®n els trets caracter¨ªstics d¡¯un m¨®n desorientat, cal entrenar-se. Al mal dels temps hi sobreviur¨¤ qui hagi perfeccionat l¡¯agilitat de l¡¯equilibrista i l¡¯art de renunciar.

Dijous

Segons Emerson, que esperava de l¡¯intel¡¤lectual totes les coses heroiques i inc¨°modes, les concentracions i les ren¨²ncies que constitueixen la vida noble, Shakespeare ¨¦s l¡¯¨²nica persona de tota la hist¨°ria que ens resulta veritablement coneguda. ¡°Les dol?ors i els terrors de la destinaci¨® humana es reflecteixen en el seu esperit amb la mateixa veritat¡±.

Divendres

Els enigmes de la trag¨¨dia romanen. Per m¨¦s que la producci¨® industrial i fals¨¤ria de ficcions, discursos, relats, doctrines i il¡¤lusions s¡¯acceleri en el tram final del nostre cicle hist¨°ric. En aquest ep¨ªleg, en el qual la societat malviu narcotitzada per les imatges il¡¤lus¨°ries que produeix la ind¨²stria de l¡¯entreteniment, la cultura ¨¦s la maquin¨¤ria ansiol¨ªtica d¡¯una poblaci¨® angoixada.

Dissabte

?s probable que ning¨² entengui res, per¨° Piglia insisteix en la necessitat d¡¯escriure una hist¨°ria invisible de les maneres de llegir. L¡¯autor argent¨ª trastorna la persuasi¨® contempor¨¤nia, la despla?a, la inverteix i la nega en un gest subversiu que hem de desxifrar. Piglia recorda la misteriosa intensitat que reconeixem en els lectors aliens al soroll del m¨®n. Llegeixen. Res els altera. Cap altre assumpte els importa. La noia que llegeix el seu llibre al tren i que aixeca el cap tot just un instant abans d¡¯arribar a la seva destinaci¨®. Aquesta imatge conserva intacta la seva emoci¨®.

Diumenge

Els successos de la vida quotidiana, els somnis i les lectures configuren la nostra mem¨°ria. Ning¨² arriba a estar segur d¡¯on procedeixen els seus records. Com s¡¯han nodrit, alterat o embullat. El parentiu entre el que hem viscut, somiat o llegit ¨¦s d¡¯una considerable vaguetat i aquesta confusi¨®, cal recon¨¨ixer-ho, ¨¦s la nostra veritable p¨¤tria, el nostre origen. Ignorar que la personalitat, aix¨° que pomposament anomenem identitat, procedeix dels tres mons, donar¨¤ a la nostra exist¨¨ncia una dimensi¨® m¨¦s maldestra. El lector que s¡¯ha entrenat en la pr¨¤ctica asc¨¨tica i acrob¨¤tica ho sap. La lectura ¨¦s un exercici de discerniment. L¡¯art de llegir s¡¯utilitzar¨¤ per desxifrar els embolics de la vida i el laber¨ªntic garbuix dels somnis.

Dilluns

La ironia ¨¦s la consci¨¨ncia l¨²cida d¡¯una dificultat insalvable. Aquesta ¨¦s una certesa, d¡¯altra banda, antiqu¨ªssima. Per sobre de les decepcions pr¨°pies de cada generaci¨®, tot ha succe?t amb previsible regularitat i tot acaba convertit en un tour de force entre el sublim i el vulgar. No importa quines siguin les doctrines que aquestes formidables forces adopten per fer-se entendre.

Dimarts

D¡¯una manera o una altra, els extrems del nostre ventall pol¨ªtic s¨®n sempre els mateixos: dissid¨¨ncia i credulitat. Els ciutadans d¨°cils consumeixen les mercaderies ofertes com a convicci¨®: les celebren com si a ells mateixos se¡¯ls hagu¨¦s ocorregut. Les seves emocions coincideixen amb les dels seus l¨ªders i de vegades fins i tot adopten el seu aspecte. No trigarem a veure proliferar pentinats que imiten el tup¨¨ de Trump.

En la m¨¦s allunyada ant¨ªpoda, resisteixen els dissidents. Una resolta disposici¨® d¡¯¨¤nim els distingeix: una fero? displic¨¨ncia. No creuen en res ni en ning¨². No donen res per sabut i els sembla rid¨ªcula la facilitat amb qu¨¨ els seus contemporanis es presten a sostenir uns entabanadors, estafadors i falsificadors que nom¨¦s produeixen enrogiment.