Tragedia i farsa

En les primeres l¨ªnies d¡¯El 18 Brumario de Luis Bonaparte, Karl Marx recordava que Hegel havia sostingut en alguna ocasi¨® que tots els grans fets de la hist¨°ria universal es repeteixen en algun moment, encara que ¨Cva precisar el barbut de Tr¨¨veris¨C s¡¯havia oblidat afegir que ¡°una vegada com a trag¨¨dia i una altra vegada com a farsa¡±. Marx no assumia, per descomptat, la creen?a popular en el car¨¤cter repetitiu de la hist¨°ria, que no pocs assenyats assagistes han sostingut fins als nostres dies sota les formulacions m¨¦s diverses. Certament, la hist¨°ria no es repeteix, ni tan sols com a farsa, aix¨ª que resulta una perfecta p¨¨rdua de temps buscar en un passat lluny¨¤, i suposadament id¨¨ntic al nostre present, solucions per als problemes que ens afligeixen.

Aix¨ª ocorre amb les cada vegada m¨¦s freq¨¹ents comparacions entre el nostre temps i els anys vint i trenta del segle passat que conclouen amb la idea que el triomf del feixisme est¨¤ una altra vegada molt a la vora perqu¨¨ les nostres circumst¨¤ncies i les de l¡¯¨¨poca d¡¯entreguerres s¨®n pr¨¤cticament les mateixes. El que porta a la lectura del triomf electoral de Donald Trump com a avantsala d¡¯aquesta repetici¨® hist¨°rica a la qual estar¨ªem abocats. Mussolini com a trag¨¨dia i Trump com a farsa?

L¡¯auge del nacionalisme populista d¡¯extrema dreta en molts pa?sos europeus, i ara tamb¨¦ als Estats Units, ¨¦s un fenomen certament inquietant i perill¨®s, per¨° dif¨ªcilment se li podr¨¤ fer front si s¡¯analitza com si fos el resultat de problemes similars als existents fa noranta anys. I ¨¦s que les circumst¨¤ncies que van propiciar l¡¯aparici¨®, ascens i triomf del feixisme poc tenen a veure amb les d¡¯aquests inicis del segle XXI. Llavors, com ara, una dur¨ªssima crisi econ¨°mica va arrasar mig planeta, va agreujar els conflictes socials, va afeblir les democr¨¤cies liberals i el nacionalisme agressiu i xen¨°fob va apar¨¨ixer com la recepta m¨¤gica per arreglar-ho tot. Per¨° aqu¨ª s¡¯acaben les semblances. El feixisme va ser un fenomen d¡¯¨¨poca vinculat a l¡¯impacte de la Gran Guerra, la revoluci¨® bolxevic i el creixent pes de la classe obrera organitzada, la pugna entre vells i nous projectes imperialistes, la desorientaci¨® i la por d¡¯unes classes mitjanes que, amb ra¨® o sense, se sentien abandonades a l¡¯atzar i a una profunda crisi cultural amb arrels en els anys finals del vuit-cents.

La hist¨°ria no es repeteix, ni tan sols com a farsa, aix¨ª que ¨¦s una? p¨¨rdua de temps buscar en un passat lluny¨¤, solucions per als problemes actuals

Poca cosa de tot all¨° est¨¤ present ara. Les tensions geopol¨ªtiques d¡¯avui responen a raons i afecten actors i zones del planeta molt diferents de les de la primera postguerra mundial. Les l¨ªnies de fractura actuals tenen a veure amb la immin¨¨ncia d¡¯una brutal crisi ecol¨°gica planet¨¤ria, els despla?aments per milions de migrants i refugiats econ¨°mics i pol¨ªtics, l¡¯auge dels fonamentalismes religiosos i ¨¨tnics o els efectes demolidors que la forma en qu¨¨ s¡¯est¨¤ aplicant la revoluci¨® tecnol¨°gica de les ¨²ltimes d¨¨cades est¨¤ tenint sobre els sistemes productius, les formes d¡¯organitzaci¨® del treball i el seu repartiment i, per tant, les condicions laborals de centenars de milions de treballadors.

Tot aix¨° ha potenciat la sensaci¨® de desorientaci¨® i desesperan?a de les classes mitjanes en tr¨¤nsit de deixar de ser-ho, mentre que les classes populars veuen com un sistema capitalista desbocat les va triturant enmig d¡¯una obscena ostentaci¨® de riquesa i poder per part d¡¯una ¨ªnfima minoria, que t¨¦ el suport d¡¯unes institucions pol¨ªtiques que, per aix¨° mateix, s¡¯enfronten a un descr¨¨dit galopant. No ¨¦s que el pacte social estigui trencat, ¨¦s que est¨¤ mort i enterrat.

Una gran part de l¡¯esquerra, ocupada en (necess¨¤ries) batalles culturals, ha descurat la lluita pels drets socials i econ¨°mics, i s¡¯ha mostrat incapa? de canalitzar el malestar de les classes subalternes i d¡¯organitzar la resposta en el nou marc de la lluita de classes en un m¨®n globalitzat. No ¨¦s que les bases obreres tradicionals de l¡¯esquerra s¡¯hagin passat a la reacci¨®. M¨¦s aviat han decidit quedar-se a casa desencantades amb les propostes que l¡¯esquerra els ofereix. La dreta, mentrestant, tanca files i pesca en els caladors de les classes mitjanes irritades i de sectors populars poc ideologitzats, per¨° conscients de la riuada que els ofega. En la desesperaci¨® i la r¨¤bia d¡¯aquests molts s¡¯incuba l¡¯ou de la nova serp.

Francisco Morente ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB