Superlluna (gaireb¨¦) a la vista

Cap planeta del Sistema Solar mant¨¦ una relaci¨® relativa tan important amb un sat¨¨l¡¤lit com ho fa la Terra amb la Lluna. Tal vegada els humans tractem de retornar-li el cor que va perdre quan es va separar violentament del nostre m¨®n. El poder d'atracci¨® ¨¦s enorme, fascinant. Ella, juntament amb el Sol, exerceix el seu sobre la Terra: les marees. El pr¨°xim 14 de novembre, fixarem de nou els nostres ulls a la Lluna que, per la seva brillantor i proximitat, anomenem ¡°Superlluna¡±. Un terme, per cert, que respon, des de fa tan sol uns cinc anys, als centenars de noms que venim donant al nostre exclusiu sat¨¨l¡¤lit des que vam ser capa?os d'observar-lo. La Lluna, despr¨¦s de tot, ¨¦s de la fam¨ªlia.

Durant les Superllunes, el di¨¤metre de la Lluna plena pot augmentar fins a en un 14% i la seva lluentor, al voltant d'un 30%, respecte a una Lluna plena en l'apogeu

Durant les Superllunes, el di¨¤metre de la Lluna plena pot augmentar fins en un 14%, i la seva lluentor, al voltant d'un 30%, respecte a una Luna plena en l'apogeu (m¨¤xima dist¨¤ncia a la Terra). La pregunta ¨¦s: Podem percebre el canvi de grand¨¤ria a simple vista? La resposta ¨¦s que ser¨¤ molt dif¨ªcil apreciar-lo, encara que la Lluna ser¨¤ m¨¦s brillant.

Per respondre, hem de calcular el canvi angular aparent (grand¨¤ria aparent que t¨¦ la Luna al cel si l'observem a simple vista) en la Luna plena. En el millor dels casos, la difer¨¨ncia de grand¨¤ria en el cel de la Luna plena en l'apogeu i en el perigoni (Superlluna) ¨¦s de quatre minuts d'arc.

Com a refer¨¨ncia, podem prendre la grand¨¤ria que ocupa (al el cel) el nostre dit menovell quan l'observem amb el bra? est¨¨s (veure figura 1), que ¨¦s de seixanta minuts d'arc (un grau). De mitjana, la Lluna plena t¨¦ una grand¨¤ria angular (grand¨¤ria al cel) de 30 minuts d'arc (la meitat del dit menovell!).

El 14 de novembre del 2016, la Luna plena es produir¨¤ a les 13h52m UT

La Lluna gira al voltant de la Terra amb un per¨ªode d'aproximadament 28 dies, encara que la seva ¨°rbita no ¨¦s circular -es tracta d'un el¡¤lipse-, per aquest motiu la distancia Lluna-Terra no ¨¦s sempre la mateixa. A m¨¦s, els par¨¤metres orbitals de la Lluna varien amb el temps, arran de principalment les influ¨¨ncies gravitat¨°ries de el Sol i els planetes. Per aquesta ¨²ltima ra¨®, sempre que es parli d'alguna caracter¨ªstica de l'¨°rbita lunar caldr¨¤ referir-se a un determinat per¨ªode de temps.

Si prenem el per¨ªode de 5.000 anys, des del -1999 fins al 3000, la dist¨¤ncia del perigeu lunar (m¨ªnima distancia Terra-Lluna) ha variat entre 356.355 i 370.399 km, mentre que l'apogeu lunar (m¨¤xima distancia Terra-Lluna), entre 404.042 i 406.725 km (Five Millennium Catalog of Solar Eclipses, Espenak and Meeus, 2009).

Prop del perigeu

Per definici¨®, es produir¨¤ una Superlluna si la Lluna plena passa prop del perigeu lunar (normalment a menys de dos dies). Matem¨¤ticament, podem definir la dist¨¤ncia relativa de la Lluna plena per a una ¨°rbita determinada (R Dfm) com:

La Superlluna m¨¦s gran del segle XXI es produir¨¤ el 6 de desembre de l'any 2052, amb el nostre sat¨¨l¡¤lit a una dist¨¤ncia de 356,429 km

RDfm = (Da-Dfm) / (Da-Dp), on Da ¨¦s la dist¨¤ncia Lluna-Terra en l'apogeu lunar; Dp, la distancia Lluna-Terra en el perigeu lunar; i Dfm, dist¨¤ncia?Lluna-Terra en el moment de la Lluna plena.

Si la Lluna plena passa en el moment del perigeu, llavors RDfm ¨¦s igual a 1 , mentre que si la Lluna plena transcorre en l'apogeu, RDfm ¨¦s igual a 0 . Per definici¨®, tindrem una Superlluna si RDfm ¨¦s igual o m¨¦s gran que 0,9.

Si b¨¦ ¨¦s cert que durant les Superllunes l'atracci¨® gravitat¨°ria lunar ¨¦s m¨¦s gran, l'¨²nic efecte sobre el nostre planeta l'observarem en marees m¨¦s vives. L'increment gravitatori segueix sent massa feble per causar pertorbacions geol¨°giques (terratr¨¨mols, tsunamis...).

Freq¨¹¨¨ncia

Si fem els c¨¤lculs, podem adonar-nos que no ¨¦s estrany que la Luna plena succeeixi prop del perigeu. De fet, sol haver-hi de 3 a 5 Superllunas en un any (de les 12-13 possibles, vegeu la taula d'astropixels.com). Durant l'any 2015 vam tenir cinc Superllunes, mentre que l'any 2016 se'n produiran 4 (setembre, octubre, novembre i desembre).

La difer¨¨ncia de grand¨¤ries m¨¦s a simple vista de les Llunes plenes en 5.000 anys ¨¦s de 4 minuts d'arc, la quinzena part de la grand¨¤ria angular del nostre dit menovell

El 14 de novembre del 2016, la Lluna plena es produir¨¤ a les 13h52m UT (Temps Universal). Ser¨¤ la Lluna plena m¨¦s gran en 86 anys (1948-2034) i estar¨¤ situada molt prop del perigeU (dist¨¤ncia Terra-Lluna plena ser¨¤ de 356.523 km, mentre que en el perigeu lunar ser¨¤ de 356.512km). La Superlluna m¨¦s gran del segle XXI ser¨¤ el 6 de desembre de l'any 2052, amb el nostre sat¨¨l¡¤lit a una dist¨¤ncia de 356,429 km.

En la situaci¨® m¨¦s favorable, una Superlluna tindr¨¤ un di¨¤metre de 4 minuts d'arc major que una Lluna plena en l'apogeu, ¨¦s a dir, l'increment de di¨¤metre angular de la Superlluna ¨¦s de nom¨¦s la quinzena part de la grand¨¤ria angular del nostre dit menovell. Realment molt dif¨ªcil distingir-ho a simple vista (vegeu figura 2).

Tamb¨¦ podem comparar la variaci¨® de grand¨¤ries de les Superllunes anuals m¨¦s grans entre els anys 2001 i 2038. La difer¨¨ncia m¨¤xima es produeix entre la Superlluna de l'any 2017 i la del 2016 i ¨¦s de tan sol 8 segons d'arc. ?s impossible percebre aquesta variaci¨® a simple vista, com es mostra a la figura 1.

Miquel Serra-Ricart ¨¦s astr¨°nom de l'Institut d'Astrof¨ªsica de Can¨¤ries (IAC), doctor en Ci¨¨ncies F¨ªsiques i Administrador de l'Observatori del Teide. Forma part del Grup d'investigaci¨® del Sistema Solar de l'IAC dirigit per Javier Licandro.

Isabel Paz Men¨¦ndez Periodista. Actualment s'encarrega de la comunicaci¨® del canal del cel sky-live.tv .