Montju?c recupera un cap¨ªtol fosc de la seva hist¨°ria

Un n¨²mero de la revista Lo Niu Guerrer del 1896 ¡ªuna publicaci¨® editada per l'entitat del mateix nom molt identificativa de la Barcelona a cavall dels segles XIX i XX¡ª informava del ritme d'aportacions de diners que s'havien recollit per ajudar les v¨ªctimes de Canvis Nous. Es van recaptar 3.062 pessetes que es van destinar als ferits d'aquell atemptat en la process¨® del dia del Corpus, el 7 de juny del 1896, en el qual van morir 12 persones i cinquanta m¨¦s van resultar ferides. Aquest atemptat es va sumar a la ja convulsa Barcelona amb un creixent moviment obrer llibertari que s'enfrontava a les pol¨ªtiques dels governs de la Restauraci¨® i que havia patit desenes d'episodis violents. Els m¨¦s sonats es van produir el 1893, el primer durant una desfilada militar a la Gran Via ¡ªdirigit contra el general Arsernio Mart¨ªnez Campos, que va quedar ferit¡ª i el segon, poques setmanes despr¨¦s, al Liceu, en el qual van morir 20 persones i 27 m¨¦s van resultar ferides pel llan?ament de dues bombes Orsini, tot i que una d'elles no va arribar a esclatar.

¡°A difer¨¨ncia dels atemptats de la Gran Via i el Liceu, en el cas de les bombes que van esclatar al pas de la process¨® del Corpus del 1896, l'autoria no es va saber mai i l'operaci¨® repressiva que es va engegar contra el moviment obrer i anarquista va derivar en la detenci¨® indiscriminada de gaireb¨¦ un miler de persones. No hi havia pistes, es van inventar un relat que va acabar amb un proc¨¦s sumar¨ªssim i una sent¨¨ncia condemnat¨°ria a mort de cinc persones, altres a penes d'entre 10 i 20 anys de pres¨® i desenes van ser desterrats¡±, explica l'historiador Antoni Dalmau, que ha comissariat l'exposici¨® El Proc¨¦s de Montju?c. Anarquisme i repressi¨® a la Barcelona de finals del segle XIX. La mostra, que ocupa dues de les sales del pati d'armes del castell de Montju?c, rescata un dels episodis de la trista mem¨°ria de la fortalesa. Probablement menys conegut que els bombardejos sobre la ciutat del general Espartero, l'afusellament del pedagog catal¨¤ Ferrer i Gu¨¤rdia ¡ªdespr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica¡ª o la captivitat de les v¨ªctimes del franquisme i l'afusellament de Companys.

¡°De l'atemptat del Corpus es van elaborar dues teories: que l'autor fos d'algun grup anarquista desconegut o que es tract¨¦s d'una provocaci¨® policial. Va ser estrany perqu¨¨ les bombes no van esclatar al pas de les autoritats que obrien la process¨® del Corpus cap a Santa Maria del Mar, sin¨® quan ja eren dins. Les v¨ªctimes mortals i els ferits eren gent del poble¡±, comenta Dalmau. Revistes de l'¨¨poca, llibres, fitxes dels detinguts, la seva correspond¨¨ncia amb la fam¨ªlia, la sent¨¨ncia del judici sumar¨ªssim i altres objectes disposats en vitrines formen part de l'exposici¨® que es podr¨¤ veure fins al 28 de febrer. La mostra segueix el projecte del castell d'enfocar episodis viscuts a la fortalesa. ¡°?s normal que es faci aqu¨ª, perqu¨¨ va ser al castell on van estar empresonats ¡ªen unes condicions infrahumanes¡ª centenars dels detinguts i va ser en un dels fossats de la fortalesa on van matar els cinc condemnats. De totes maneres no deixa de ser estrany perqu¨¨ bona part dels visitants que passen per aqu¨ª s¨®n estrangers i no s¨¦ quin inter¨¨s tindr¨¤ per a ells aquesta hist¨°ria¡±, apunta Dalmau davant del moviment de turistes que fan cara de no entendre res. Surten al cap de cinc minuts.

Campanya internacional

Entre el material que acumula El Proc¨¦s de Montju?c destaca un personatge: l'enginyer cubanocatal¨¤ Fernando Tarrida del M¨¢rmol, que tamb¨¦ va ser detingut en la repressi¨® arran de l'atemptat de Corpus i pres a Montju?c. Tarrida, que havia abra?at la causa anarquista malgrat ser de fam¨ªlia benestant, va aconseguir escapar-se ¡ª¡°era lliurepensador per¨° tamb¨¦ tenia influ¨¨ncies¡±, aclareix l'historiador¡ª i va ser un dels promotors d'una campanya internacional de den¨²ncia de l'arbitrarietat del proc¨¦s. En aquesta campanya tamb¨¦ s'hi va implicar Teresa Claramunt, una c¨¨lebre anarquista de Sabadell que tamb¨¦ va ser detinguda i despr¨¦s alliberada. Malgrat que la premsa internacional es va fer ress¨° dels fets, el proc¨¦s no es va arribar a revisar mai, ¡°en part per la falta de comprom¨ªs intel¡¤lectual i la feblesa de l'opini¨® p¨²blica d'aquella ¨¨poca¡±, considera Dalmau. Van haver de passar uns anys fins que el 1900 es van fer alguns indults parcials, es va obrir un sumari per les den¨²ncies de tortures ¡ªaix¨ª es va aconseguir que confessessin els cinc que van ser condemnats, per exemple¡ª, que van acabar sobreseient, i tamb¨¦ va ser llavors quan es va permetre que tornessin els exiliats, que van ser prop de 200.