L¡¯Audi¨¨ncia de Gij¨®n ordena una vista per decidir sobre el ¡®cas Anonymous¡¯

La secci¨® vuitena de l¡¯Audi¨¨ncia Provincial de Gij¨®n ha ordenat la celebraci¨® d¡¯una vista per decidir sobre el cas conegut com cas Anonymous. Es tracta de l¡¯absoluci¨® de la suposada c¨²pula a Espanya dels ciberactivistes, segons la va batejar la policia: Rodrigo T., Yuri D. i Jos¨¦ Mar¨ªa Z. Els advocats de les defenses i el ministeri fiscal estan citats el divendres de la setmana que ve, 25 de novembre, per decidir sobre el recurs que ha presentat el ministeri p¨²blic.

La titular del jutjat penal n¨²mero 3 de la ciutat asturiana va absoldre tots els acusats de col¡¤lapsar el web de la Junta Electoral Central, dos dies abans de les eleccions municipals de maig del 2011. Va considerar que no es podia tenir en compte el contingut dels ordinadors intervinguts, perqu¨¨ es va trencar la cadena de cust¨°dia i no es va garantir el precintat. Tamb¨¦ va al¡¤legar que no resultaven suficients les declaracions dels investigadors, que va titllar de ¡°vagues¡±.

Per tot aix¨°, va adduir, declarava innocents els tres jutjats. S¡¯acusava Rodrigo T. de posar a la disposici¨® de Yuri D. i Jos¨¦ Mar¨ªa Z. un servidor des del qual aquests van redirigir les sol¡¤licituds d¡¯acc¨¦s a la p¨¤gina web de la Junta Electoral Central fins a col¡¤lapsar-la.

El fiscal va rec¨®rrer el passat 19 d¡¯agost aquesta decisi¨®. Va assegurar que no existeixen protocols clars sobre com dur a terme l¡¯abocament de dades dels ordinadors i el precinte d¡¯aquests. Per aix¨°, sol¡¤licita que la mateixa jutgessa torni a dictar sent¨¨ncia tenint en compte les proves contra els acusats.

El cas Anonymous va tenir un gran impacte en la comunitat d¡¯activistes, sobretot per les penes elevades que demanava la Fiscalia, de m¨¦s de cinc anys de pres¨®. En concret, els acusava de formar part d¡¯un grup criminal i d¡¯un delicte de danys continuats. La Junta Electoral, que va ser l¡¯afectada per la campanya, va reportar un perjudici de 700 euros, que ¡°no eren tals perqu¨¨ la feina la va realitzar un treballador en n¨°mina¡± al qual no se li va pagar de m¨¦s per solucionar-ho, segons la sent¨¨ncia. En una hora, el web va tornar a funcionar.

Un altre element pol¨¨mic va ser la immersi¨® d¡¯un agent a les xarxes, fent-se passar per un activista m¨¦s. El policia va assegurar que ho va fer per monitorar les converses, i l¡¯advocat de la defensa de Jos¨¦ Mar¨ªa Z. el va acusar d¡¯inducci¨® al delicte per oferir, va dir, al seu client una xarxa d¡¯ordinadors fantasma (botnet). La jutgessa va considerar que no es tractava d¡¯un policia encobert que indu¨ªs al delicte, per¨° s¨ª que va criticar la falta de concreci¨® de la seva declaraci¨®: ¡°L¡¯agent, despr¨¦s d¡¯un interrogatori detallat, va respondre la majoria de preguntes que li van ser formulades amb un ¡°no ho s¨¦¡± i ¡°no me¡¯n recordo¡±.

Tampoc va tenir en compte la declaraci¨® autoinculpat¨°ria de Jos¨¦ Mar¨ªa Z., una vegada detingut. ¡°Ha de tractar-se d¡¯una declaraci¨® volunt¨¤ria i espont¨¤nia, sense vicis ni situacions suggestives, que puguin alterar aquesta voluntarietat¡±, afirma la sent¨¨ncia, per la qual cosa d¨®na prioritat al que va explicar durant el judici, en el qual es va retractar.