Ai, ai, Ivan, on t¡¯has ficat!

Ai, ai Ivan, on t¡¯has ficat! Han estat moltes les vegades des que vaig con¨¨ixer Ivan Tubau el 1977 que he pensat aquesta frase. Aquesta vegada, endinsat ja Tubau en l¡¯embolic definitiu, ¨¦s, tristament, l¡¯¨²ltima. Personatge controvertit, i amb molta honra, cult¨ªssim, polifac¨¨tic, extravagant i fins i tot provocadorament estrafolari, contracultural (i contra tot), periodista, escriptor, actor, poeta, caricaturista, inveterat polemista, ¨¤crata, erot¨°man, murri, vividor, llenguallarg, amb un costat na?f, de perp¨¨tua sorpresa davant les conseq¨¹¨¨ncies dels garbulls i saraus que muntava, Ivan Tubau (Barcelona, 1937) ha estat un tipus tan genial i necessari com molest; alguns ¨Cels seus variats enemics¨C consideraran que afortunadament irrepetible.

Molts dels seus alumnes a la facultat de Periodisme de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), on amb enorme generositat va donar el millor de si mateix (i de vegades el m¨¦s pol¨ªticament incorrecte), el recordaran com un professor apassionat i apassionant que incitava cont¨ªnuament a creuar fronteres i trencar esquemes, a q¨¹estionar-se la realitat i a un mateix. A dinamitar les convencions i a pensar d¡¯una manera no lineal i desacomplexada: lliure. Diverses generacions de periodistes li deuen haver pogut rebentar els panys i encotillaments de les seves maneres d¡¯escriure.

De tota la carrera de Periodisme a la UAB recordo poques coses tan incentivadores i que em marquessin tant com les seves classes de redacci¨® period¨ªstica, que despr¨¦s van passar a denominar-se de periodisme cultural. Ens va explicar amb entusiasme l¡¯adveniment del nou periodisme ¨Cens va fer llegir Tom Wolfe, Hunter S. Thompson, Terry Southern... ¨C i va ser culpable, en el meu cas, que entr¨¦s al m¨®n de la boxa professional a fi d¡¯impressionar-lo amb un treball period¨ªstic gonzo a l¡¯altura dels seus ensenyaments. Aquell reportatge em va costar encaixar molts cops i patir una fissura de mand¨ªbula, per¨° recordo el dia en qu¨¨ li vaig presentar el text com un dels m¨¦s gratificants de la meva vida. Me¡¯l va fer llegir en veu alta davant de tota la classe i en acabar va sentenciar: ¡°No s¨¦ si mai ser¨¤s periodista, per¨° tens fusta d¡¯escriptor¡±. Que et diguin aix¨° als vint anys anima molt. Sempre l¡¯hi agrair¨¦.

Va ensenyar a la Facultat de Periodisme a dinamitar les convencions i a pensar d'una manera no lineal i desacomplexada: lliure

En els anys posteriors, cada vegada que me¡¯l trobava ¨Cquan jo ja era periodista¨C li recordava el seu judici i ell reia. Tamb¨¦ ens unia el fet que els dos hav¨ªem estudiat teatre. De fet, junts vam participar en l¡¯espectacle Petis moments de vida que va muntar Joan Oll¨¦ el 2013 per al centenari de l¡¯Institut del Teatre i que inclo?a exalumnes m¨¦s i menys notables. Jo sempre que el veia pensava en l¡¯important que ¨¦s tenir bons mestres en la vida i em costava encaixar el meu Ivan Tubau, aquest John Keating de l¡¯Aut¨°noma, en el personatge que s¡¯anava revestint de pol¨¨mica. El pujolisme, amant d¡¯una Catalunya monocolor i avorrida, sense marge per a la dissid¨¨ncia, la ironia, l¡¯exabrupte i la provocaci¨®, el va fer una de les seves b¨¨sties negres, com a Boadella. M¨¦s encara perqu¨¨ ell, antinacionalista visceral, tamb¨¦ va estar a la base del moviment que va conduir a la creaci¨® de Ciutadans.

Un dia, el 1993, ens vam despertar amb la sorpresa que l¡¯havien susp¨¨s per faltar a una alumna a classe (fent consideracions molt seves sobre el franc¨¨s i la llengua). El recordo en un debat sobre Olianna, l¡¯obra de Mamet que muntava llavors la Managuerra sobre, precisament, un cas d¡¯assetjament sexual universitari. All¨°, que va tenir molt de ca?a de bruixes i del qual va ser finalment exculpat, li va doldre molt m¨¦s del que va admetre p¨²blicament. I ¨¦s que en realitat era un home d¡¯una gran sensibilitat i d¡¯una fragilitat revestida de desvergonyiment.

De vegades resulta dif¨ªcil compaginar l¡¯enfant terrible, el soixante-huitard, el que lligava i es vanagloriava de les seves conquestes, el director de Playboy, amb l¡¯amant de la poesia de Benedetti i les can?ons de Brassens, el gran professor i l¡¯home que va escriure: : ¡°Es una bomba el coraz¨®n, y un d¨ªa/ estallar¨¢ en tus manos sin remedio¡±. Ai, Ivan...