Junqueras enterra la Llei d¡¯Estabilitat Pressupost¨¤ria de Mas-Colell

El Govern de Junts pel S¨ª ha decidit enterrar la Llei d'Estabilitat Pressupost¨¤ria que el 2012 va aprovar el primer govern d¡¯Artur Mas amb la intenci¨® d¡¯aconseguir el suport de la CUP als Pressupostos de l'any que ve. Juntament amb la derogaci¨® de la norma, que estar¨¤ dins de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres que el vicepresident Oriol Junqueras portar¨¤ al Parlament el dia 29, tamb¨¦ s'inclour¨¤ la recuperaci¨® de la gesti¨® p¨²blica de l'empresa d'aig¨¹es ATLL en cas que el Tribunal Suprem ratifiqui l'anul¡¤laci¨® de la privatitzaci¨® i la prohibici¨® de nous concerts educatius.

L'anomenada llei d¡¯acompanyament, que despr¨¦s de la seva aprovaci¨® pel consell t¨¨cnic es va remetre dilluns al CTESC, ¨¦s l'expressi¨® de les dif¨ªcils negociacions entre Junts pel S¨ª i la CUP per poder tramitar els Pressupostos. Si b¨¦ el PDECat va aconseguir evitar una reforma de l¡¯IRPF que penalitz¨¦s les rendes m¨¦s altes i la creaci¨® d'un impost sobre la riquesa, la CUP ha aconseguit esmenar les l¨ªnies mestres de la pol¨ªtica econ¨°mica de l'expresident Artur Mas i l'exconseller Andreu Mas-Colell. Aquests van advocar pel fet que la Generalitat s'avanc¨¦s al Govern central en mat¨¨ria d'estabilitat pressupost¨¤ria i per la col¡¤laboraci¨® publicoprivada, que es va traduir en concessions com la de Tabasa o la d¡¯ATLL. La CUP tamb¨¦ ha aconseguit que l¡¯Executiu prohibeixi nous concerts educatius, un altre dels punts que creava malestar en l'antiga Converg¨¨ncia. Aquestes s¨®n algunes de les mesures que contindr¨¤ la nova llei d¡¯acompanyament.

Eliminaci¨® del d¨¨ficit zero. La Generalitat va decidir avan?ar-se a l¡¯Estat i fixar el 2018 com a data per limitar el seu d¨¨ficit estructural al 0,14% del producte interior brut (PIB), dos anys abans que el que van acordar el PP i el PSOE per al conjunt d'Espanya. La llei, que en cap moment al¡¤ludia a la reforma constitucional, tamb¨¦ fixava que el pagament d'interessos i capital a la banca tenia ¡°car¨¤cter prioritari¡± sobre qualsevol altra partida de despesa i creava un fons de reserva al qual havia d'anar el super¨¤vit fiscal que nom¨¦s podia fer-se servir per cancel¡¤lar deute o eludir nous pr¨¦stecs. La llei d¡¯acompanyament, en les seves disposicions addicionals, enterra la norma. La derogaci¨®, no obstant aix¨°, t¨¦ m¨¦s efectes simb¨°lics que reals, ja que Catalunya segueix estant lligada al Fons de Liquidat Auton¨°mic (FLA), que fixa totes les prioritats de pagament de la Generalitat perqu¨¨ no s'allunyi dels objectius de d¨¨ficit fixats pel Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera i obliga l¡¯administraci¨® catalana a presentar de forma peri¨°dica els seus plans d'ajust.

Gesti¨® p¨²blica d¡¯ATLL. La reversi¨® de la privatitzaci¨® d'aquesta companyia, defensada pels governs d¡¯Artur Mas, ha estat un altre dels punts controvertits en la coalici¨® de Junts pel S¨ª. La llei que acompanyar¨¤ els Pressupostos finalment recull que en cas que el Suprem avali la sent¨¨ncia del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) que anul¡¤lava el concurs amb qu¨¨ es va privatitzar l'empresa, el Govern prendr¨¤ les mesures necess¨¤ries per recuperar la gesti¨® directa del servei. L'avantprojecte no especifica quines, ja que Junts pel S¨ª i la CUP han decidit deixar-ho en mans del Parlament. Tampoc hi haur¨¤ una partida per fer front a una eventual indemnitzaci¨®, que podria vorejar els 325 milions d'euros, a m¨¦s d'una eventual reclamaci¨® de danys i perjudicis per Acciona, l'empresa adjudicat¨¤ria.

Escoles concertades. La pol¨ªtica educativa respecte als concerts escolars ha estat un altre dels fronts que ha tensat les negociacions entre Junts pel S¨ª i la CUP. Els anticapitalistes finalment han aconseguit que l'esborrany que s'ha enviat al CTESC reculli que l'any que ve no es tanqui cap l¨ªnia de P3 en cap escola p¨²blica i que es prohibeixi concertar noves l¨ªnies en centres ordinaris.

Transpar¨¨ncia. Dins d'un paquet de mesures per a la transpar¨¨ncia, es permetr¨¤ que la Sindicatura de Comptes pugui tenir acc¨¦s a la fiscalitzaci¨® de tots els ens p¨²blics, tamb¨¦ dels que tenen un pressupost de menys de 150 milions d'euros. A m¨¦s, es crea la figura de la den¨²ncia ciutadana a la sindicatura.

Pobresa energ¨¨tica. Tots els ingressos de l¡¯Ag¨¨ncia Catalana del Consum per sancions a companyies el¨¨ctriques hauran de destinar-se a atendre persones en situacions de pobresa energ¨¨tica.

M¨¦s qualificaci¨® per als mossos. S'eleva el nivell de formaci¨® exigit per accedir al cos de Mossos d'Esquadra, de manera que hauran d'acreditar que han fet batxillerat.