Qu¨¨ ¨¦s la immersi¨® ling¨¹¨ªstica?

Sembla una pregunta trampa, perqu¨¨ poc o molt tothom sap de qu¨¨ parlem quan parlem d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica, o al capdavall tothom en t¨¦ una opini¨® formada que blinda l¡¯expressi¨® m¨¦s enll¨¤ del que volen dir les paraules. No ¨¦s tot, per¨°, xerrameca? Entre els que pensen que es tracta d¡¯un model de conviv¨¨ncia que ¨¦s admirat a Europa i ho consideren un mecanisme de cohesi¨® social, i els que ho veuen com un dispositiu que adoctrina els alumnes, coarta la llibertat de les fam¨ªlies i aboca els nens al frac¨¤s escolar, ?vols dir que no ens estem deixant dur per la propaganda?

La immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s, ara com ara, el sistema d¡¯escolaritzaci¨® m¨¦s est¨¨s del m¨®n, amb difer¨¨ncia, cosa que li hauria de treure dramatisme, en tant que ni s¡¯erigeix en un model socialment extraordinari ni s¡¯ha de convertir en una possibilitat demonitzada. Si ens hagu¨¦ssim d¡¯arriscar a una definici¨®, potser valdria dir que es tracta de l¡¯escolaritzaci¨® obligat¨°ria en una llengua oficial diferent de la pr¨°pia, entenent aqu¨ª per pr¨°pia la llengua que parla un nen en el seu entorn familiar i social immediat. Aparquem de moment si aquesta llengua pr¨°pia ¨¦s tamb¨¦ oficial o no.

Vista aix¨ª, insisteixo, la immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s de llarg el sistema m¨¦s com¨² arreu del planeta, en tant que s¡¯aplica invariablement en tots els territoris on la llengua pr¨°pia parlada pels nens no t¨¦ el reconeixement oficial, i en cap cas ¡ªcap ni un¡ª aquesta circumst¨¤ncia ¨¦s avaluada en termes d¡¯adoctrinament, p¨¨rdua de llibertat de les fam¨ªlies o placenta del frac¨¤s escolar. Des del punt de vista t¨¨cnic, escolar, pedag¨°gic, els menors de parla alemanya d¡¯Als¨¤cia s¨®n immersos en una escola en franc¨¨s, com ho s¨®n tamb¨¦ els de moltes antigues col¨°nies tamb¨¦ franceses, per exemple Burkina Faso, on els nens poden ser parlants de gurunsi o mossi. Quan una llengua gran, hegem¨°nica, de prestigi, assumeix el paper de llengua escolar, el mecanisme pel qual els parlants de lleng¨¹es pr¨°pies diferents de l¡¯oficial s¨®n escolaritzats no ¨¦s mai q¨¹estionat i, en tot cas, s¡¯accepta amb evident naturalitat que una determinada llengua ¨¦s ¡°la llengua de l¡¯escola¡±. Ning¨² en diu immersi¨®, per¨° no deixa de ser-ho.

No cal anar tan lluny. A Espanya hi ha territoris on les lleng¨¹es pr¨°pies no tenen reconeguda l¡¯oficialitat i el mecanisme pel qual els nens s¨®n escolaritzats no genera ni ang¨²nies ni grandiloq¨¹¨¨ncies. ?Hi ha cap difer¨¨ncia t¨¨cnica, pedag¨°gica, entre l¡¯escolaritzaci¨® en catal¨¤ d¡¯un nen castellanoparlant a Catalunya i l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤ d¡¯un nen catalanoparlant a la Franja? S¡¯estableixen din¨¤miques diferents pel que fa a l¡¯acc¨¦s als continguts educatius? Hi ha en tots dos casos avantatges pel que fa a la conviv¨¨ncia, o b¨¦ hi ha adoctrinament totalitari? Hi ha m¨¦s exposici¨® al frac¨¤s escolar en un cas que en l¡¯altre? Hi ha m¨¦s frac¨¤s escolar en aquests casos en comparaci¨® amb els nens que s¨®n escolaritzats en la seva llengua pr¨°pia? Un cop servit el s¨ªmil, les preguntes es poden multiplicar.

A cap dels cr¨ªtics de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, per¨°, se li acudiria d¡¯acceptar que l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤ ¨¦s tamb¨¦, agradi o no, un proc¨¦s d¡¯immersi¨®, perqu¨¨ l¡¯argumentari contra l¡¯escola en catal¨¤ s¡¯esfondraria com un castell de naips i l¡¯¨¨tica obligaria a estendre la cr¨ªtica a l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤ de nens catalanoparlants. El que no s¡¯accepta no ¨¦s tant que a Catalunya s¡¯apliqui un sistema d¡¯escolaritzaci¨® absolutament habitual, sin¨® que aix¨° es faci en detriment d¡¯una llengua que ¨¦s oficial, hegem¨°nica i de la qual es q¨¹estioni la preponder¨¤ncia, en benefici d¡¯una altra que tamb¨¦ ¨¦s oficial per¨° compta amb el favor de les majories parlament¨¤ries que regulen el dret a l¡¯educaci¨®.

El problema, arribats fins aqu¨ª, ¨¦s de vocabulari, en tant que la demonitzaci¨® del model ha arrelat a partir de la terminologia. Dir-ne immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha acabat essent un llast pesad¨ªssim per a l¡¯elecci¨®, democr¨¤tica, que al seu moment va situar el catal¨¤ com ¡°la llengua de l¡¯escola¡± a Catalunya, tamb¨¦ per als seus partidaris i defensors. Carregat de propaganda, el concepte nom¨¦s serveix, ara com ara, i per als uns i els altres, per impartir doctrina.