Fuites de gas secessionista

L¡¯actual deterioraci¨® conceptual i social de l'independentisme t¨¦ a veure amb factors m¨²ltiples i un dels fonamentals ¨¦s la desvinculaci¨® de les classes mitjanes. Un altre factor, m¨¦s o menys important, ¨¦s la insubstancialitat intel¡¤lectual dels seus formuladors m¨¦s visibles, alguns dels quals estan fent marxa enrere, tot i que, evidentment, obvien la seva responsabilitat i atribueixen la crisi secessionista a errors pol¨ªtics que en el passat van mer¨¨ixer la seva adhesi¨® total. Aquestes coses passen a les millors fam¨ªlies. En saltar d'un tren a un altre, el propagandisme acostuma a prescindir del pudor. Sense cap concepci¨® rigorosa, a cop d'improvisacions des dels temps d¡¯Artur Mas, l'argumentaci¨® independentista va anar passant a mans dels friquis o dels arribistes que donaven cops de colze per estar a la primera fila del que veien a punt de convertir-se en realitat. Va passar amb la commemoraci¨® oficialista del 1714 i va anar degenerant fins a les tesis que Cervantes era catal¨¤, que els catalans havien descobert Am¨¨rica o que la immensa majoria dels catalans desitjaven viure en una Catalunya independent.

En aquest front argumental, l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, est¨¤ ocupant un espai fix. Descon¨¨ixer o no recon¨¨ixer el que ¨¦s un Estat o quines s¨®n les normes de la Uni¨® Europea ¨¦s un aval esc¨¤s tant per presidir una instituci¨® auton¨°mica que representa te¨°ricament tots els ciutadans com per ser la m¨¦s alta representaci¨® de l¡¯Estat a Catalunya. Seria conseq¨¹ent que Carles Puigdemont renunci¨¦s a aquesta condici¨® i que el que queda del seu partit hagu¨¦s decidit no presentar-se a les eleccions legislatives. Si la independ¨¨ncia ¨¦s a tocar i amb el suport d'una immensa majoria de catalans, com s'explica que Puigdemont vulgui crear un Estat independent i simult¨¤niament representar el que ja considera obsolet i antidemocr¨¤tic? I mentrestant, ERC ¨Cper un proc¨¦s potser explicable per¨° de mecanismes confusos¨C segueix atraient m¨¦s vots per l'ambival¨¨ncia d'un Oriol Junqueras que va a buscar pactes econ¨°mics a Madrid i aqu¨ª mant¨¦ el silenci d'una tomba, a l'espera d'atreure alhora els vots del pujolisme i de la CUP.

En aquesta descomposici¨® del mapa pol¨ªtic catal¨¤, Puigdemont ser¨¤ un precursor o un futur boc expiatori? En el prec¨ªs moment en qu¨¨ el nou Govern central aconsegueix que Espanya no sigui multada a causa del d¨¨ficit i segueixi rebent fons estructurals de la Uni¨® Europea, apareix Puigdemont i diu que Espanya ¡°no nom¨¦s ha desconnectat de Catalunya, sin¨® tamb¨¦ d'Europa¡±. ?s un notori error d'apreciaci¨®, precisament en el moment en qu¨¨ Espanya reafirma les seves posicions a Brussel¡¤les i mant¨¦ la seva relaci¨® positiva amb l'Alemanya d¡¯Angela Merkel. Tanta absurditat ¨¦s un indici m¨¦s de la deterioraci¨® general de la causa independentista. Vegeu la ranera de TV3 i la seva baixa audi¨¨ncia. I canviar d'opini¨® es concreta dient ¡°em vaig equivocar¡± i no ¡°jo ja ho deia¡±. Reconstruir els espais del pluralisme de Catalunya no ser¨¤ f¨¤cil.

La coalici¨® de l'activisme medi¨¤tic proindependentista est¨¤ esquerdant-se de forma tangible i, al mateix temps, penosa. Diguem que el c¨¤sting ha estat funest, comen?ant pel conseller Ra¨¹l Romeva, si es tracta d'Europa, i per les directrius de l'entorn digital secessionista com a punta de llan?a medi¨¤tica. El sondeig m¨¦s recent de l'Institut de Ci¨¨ncies Socials de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona d¨®na el perfil d'una Catalunya molt diferent de la que creu que presideix Carles Puigdemont. Les restes de Converg¨¨ncia ¨Cdeslligada d¡¯ERC¨C passarien a ser el tercer partit m¨¦s votat, amb un 12,5%.

Els ciutadans de Catalunya que votarien en contra de la independ¨¨ncia passen d'un 27,3% a un 33,8%. La fragmentaci¨® general ¨¦s evident: 45% a favor d'un acord amb Espanya, mentre que el 37,8% es mant¨¦ en l'exig¨¨ncia de la secessi¨®. Com a complement, el 39,7% d¨®na per fet l'acord amb Espanya, mentre que un 16,5% creu necessari independitzar-se. Una altra dada molt indicativa: un 28,3% opina que en un moment o altre s¡¯abandonar¨¤ el proc¨¦s. Aquest ¨¦s un altre tret del deteriorament independentista. En realitat, ¨¦s el que en privat la majoria de nacionalistes de vell encuny desitjaria: desenganxar el seu vag¨® del comboi d'un proc¨¦s que va arrencar sense prou suports, amb un combustible de qualitat millorable i amb uns arguments intel¡¤lectualment inconsistents i pintorescs. El problema ¨¦s com es pot fer.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor