Els senyors de Cardona reposen a Berl¨ªn

Els retaules no s¨®n les ¨²niques obres medievals que es trossegen per aconseguir que tinguin m¨¦s valor quan passen al mercat de l'art. Tamb¨¦ els monuments funeraris de pedra s'han venut a trossos invocant proced¨¨ncies incertes amb la finalitat que pugin de preu. ?s el que li va passar a un sepulcre monumental del segle XIV originari de la petita localitat de Tor¨¤ de Riubreg¨®s, a la comarca lleidatana de la Segarra, que ha acabat emigrant a llocs tan dispars com el Bode Museum de Berl¨ªn (Alemanya) i el Walters Art Museum de Baltimore (Estats Units), tal com ha reconstru?t Francesca Espa?ol, professora d'Art Medieval de la Universitat de Barcelona.

El treball ha estat llarg. A finals dels anys vuitanta la investigadora va identificar un relleu g¨°tic que s'exhibia en el museu americ¨¤ despr¨¦s de ser adquirit com a franc¨¨s el 1909, amb el frontal d'altar que algun desconegut havia fotografiat el 1900 a l'esgl¨¦sia de Sant Gil de Tor¨¤. ¡°El museu de Baltimore afirmava que la pe?a provenia del departament de Gers, a la Fran?a meridional; una estrat¨¨gia per incrementar el preu de la pe?a, ja que una realitzaci¨® medieval sempre resultava m¨¦s atractiva si ¨¦s d'origen franc¨¨s¡±, explica l'experta. L'actitud i iconografia de les figures, un bisbe a la part central envoltat d'homes i dones en actitud de lament i oraci¨®, va portar Espa?ol a considerar que aquella pe?a, que a m¨¦s mesurava 166 cent¨ªmetres de llarg per 60 d'ample, pertanyia a un sepulcre ¡°d'una innegable originalitat tem¨¤tica¡± del qual no havia sobreviscut cap element m¨¦s. I aix¨ª ho va publicar; i va explicar que el monument g¨°tic, nom¨¦s podia haver pertangut ¡°als membres d'una branca secund¨¤ria de la fam¨ªlia Cardona, senyors de Tor¨¤ de Riubreg¨®s a la baixa Edat Mitjana¡±.

Ara, Espa?ol tanca la reconstrucci¨® virtual d'aquest monument perdut despr¨¦s de localitzar un element fonamental del mateix al Bode Museum de Berl¨ªn: Les dues figures jacents de Ramon de Cardona i Margarida de Bellera, en el qual les escultures, perfectament conservades, apareixen identificades com d'origen espanyol, sense m¨¦s. La pista fins a aquestes peces l'hi va donar una fotografia que conserva el Museu del Louvre. ¡°El departament d'escultura del museu de Par¨ªs conserva les fotografies de totes les peces ofertes en compra, tamb¨¦ les rebutjades. En una d'elles apareixia la figura d'un cavaller armat i amb la inscripci¨® al revers: ¡®Duc de Cardona¡±, explica.

La fotografia li va permetre identificar la imatge de l'home amb la pe?a del museu alemany i la seva parella jacents i reconstruir el seu periple des de Tor¨¤. ¡°Despr¨¦s d'oferir-se al Louvre, les figures van ser adquirides pel filantrop alemany James Simon que el 1921 les va donar als Museus de Berl¨ªn, on segueixen¡±. I des d'ara amb nova identitat.

El cavaller vesteix amb cota de malla amb perpunt superior, gamberes i esperons. Va armat amb espases curta i llarga. Als seus peus descansa un lle¨®. La dama, com el cavaller, t¨¦ els ulls semioberts i els bra?os creuats sobre el pit. Ella vesteix una t¨²nica i una altra pe?a m¨¦s fina que la cobreix del cap a la cintura. Als seus peus hi ha un gos faldiller. ¡°Les dues figures porten diademes de flors que els relaciona amb el llinatge vescomtal¡±, prossegueix Espa?ol. Les fonts corroboren la seva identitat. En un document de Tor¨¤ s'esmenta un sepulcre amb una tapa ¡°en la qual es reprodueixen les est¨¤tues jacents dels senyors de Cardona de Tor¨¤, vestits i coronats¡±.

I qui s¨®n els protagonistes d'aquesta hist¨°ria? ¡°L'important va ser Ramon de Cardona, ja que pertanyia a aquesta famosa fam¨ªlia, per¨° sabem que Margarida de Bellera, despr¨¦s de morir el seu marit, se'n va anar a viure a Barcelona on va realitzar una gran labor com a promotora d'art¡±, explica Espa?ol: va donar 20.000 sous per ajudar a realitzar la cust¨°dia de la catedral de Barcelona i el 1371 va encarregar a Pere Moragues, el millor escultor del moment, un mausoleu per enterrar-se a Santa Caterina. ¡°Al final, Margarida es va enterrar a Barcelona, lluny del seu marit i el sepulcre de Tor¨¤ va servir, nom¨¦s, per recordar-la¡±.

Seguint el periple d'un sepulcre medieval desconegut, descobert en una col¡¤lecci¨® estrangera, ¨¦s el t¨ªtol de la confer¨¨ncia que Espa?ol pronunciar¨¤ aquest dilluns a l'IEC, on donar¨¤ a con¨¨ixer tots els detalls del seu descobriment.