El Suprem anul¡¤la una hipoteca t¨°xica de 8,5 milions d¡¯euros a una escola

El Tribunal Suprem ha declarat ¡°ferma¡± una sent¨¨ncia de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona que anul¡¤lava una hipoteca t¨°xica que es va contractar en una escola de la capital catalana per realitzar obres de rehabilitaci¨® en un edifici al qual volia traslladar les seves aules. L¡¯entitat que li va donar el cr¨¨dit, per un import de 8,5 milions d¡¯euros, tamb¨¦ haur¨¤ de retornar m¨¦s d¡¯1,16 milions al col¡¤legi pels pagaments que va haver d¡¯afrontar derivats d¡¯aquest contracte. El Suprem considera que la caixa ¡°va incomplir els seus deures legals d¡¯informaci¨®¡±, especialment de l¡¯¡°alt nivell de risc¡±, i afegeix que aix¨° ¡°invalida¡± el consentiment que en el seu moment va donar al client.

L¡¯escola, que ha demanat no fer p¨²blic el seu nom, va decidir al setembre del 2007 demanar un cr¨¨dit per finan?ar la compra i rehabilitaci¨® d¡¯un immoble en el qual instal¡¤lar-se. Per a aix¨°, va acudir a CatalunyaCaixa, que juntament amb l¡¯Institut Catal¨¤ de Finances (ICF), li va prestar 11,4 milions d¡¯euros per a l¡¯operaci¨®. L¡¯advocat del Col¡¤lectiu Ronda ?scar Serrano, que ha defensat el centre educatiu, explica que poc despr¨¦s l¡¯antiga caixa d¡¯estalvis li va oferir un swap o permuta sobre la seva part del pr¨¦stec, de 8,5 milions d¡¯euros. ¡°Es tracta d¡¯un producte molt complex, pel qual si l¡¯Eur¨ªbor puja per sobre del sostre fixat se li retorna una difer¨¨ncia, per¨° si baixa, aquest desfasament havia de ser assumit per l¡¯escola¡±, explica.

A la pr¨¤ctica, aquest producte es basa que el client aposti per si els tipus pujaran o baixaran. Si b¨¦ l¡¯Eur¨ªbor va arribar a m¨¤xims (per sobre del 4,8%) a l¡¯octubre del 2008, quatre mesos despr¨¦s de la contractaci¨® del producte, aquest de seguida es va desplomar, de manera que sis mesos despr¨¦s estava per sota de l¡¯1%. Segons Serrano, l¡¯entitat podia intuir-ho en les projeccions que manejava, per¨° no el client, que ¡°creia que contractava un producte que el protegia davant de noves pujades¡± perqu¨¨ aix¨ª l¡¯hi havien venut. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que el rebut de la hipoteca es va disparar, de manera que l¡¯escola va haver d¡¯afrontar rebuts trimestrals de m¨¦s de 100.000 euros. En nom¨¦s tres anys, la factura va acumular 850.000 euros, i quan l¡¯Audi¨¨ncia Provincial va dictar sent¨¨ncia aquesta ja arribava als 1,16 milions. ¡°L¡¯escola va haver de plantejar-se pujar les quotes dels pares, ja que la situaci¨® va arribar a ser molt traum¨¤tica¡±, assenyala Serrano, que afegeix que la hipoteca en realitat era un ¡°producte especulatiu pur¡±.

El Suprem avala la sent¨¨ncia de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona en inadmetre el recurs de cassaci¨® que va realitzar CatalunyaCaixa. En el seu moment, l¡¯Audi¨¨ncia va considerar que la informaci¨® que es va donar al client ¡°ometia tota refer¨¨ncia a les caracter¨ªstiques de l¡¯instrument¡±, especialment a l¡¯¡°alt risc econ¨°mic¡± i presentava nom¨¦s com una ¡°hip¨°tesi remota¡± la possibilitat que el swap pogu¨¦s generar liquidacions negatives, com va passar al cap de poc temps. El Suprem recorda que proporcionar tota la informaci¨® ¨¦s ¡°una obligaci¨® activa¡± i no ¡°de mera disponibilitat¡±, per la qual cosa no serveixen les al¡¤legacions de l¡¯entitat que el client va poder demanar aclariments. Tamb¨¦ rebutja l¡¯argument que l¡¯escola, en ser una empresa mercantil, podria haver-se assessorat, ja que ¡°la formaci¨® necess¨¤ria per con¨¨ixer la naturalesa, caracter¨ªstiques i riscos d¡¯un producte complex com ¨¦s el swap no ¨¦s la del simple empresari, sin¨® la del professional del mercat de valors o, almenys, la del client experimentat en aquest tipus de productes¡±.

Anul¡¤lat un altre ¡®swap¡¯ d¡¯un mili¨®

Serrano explica que aquesta pr¨¤ctica va ser estesa durant els anys de la fi de la bombolla immobili¨¤ria i financera i el principi de la recessi¨®. Precisament, el Col¡¤lectiu Ronda acaba d¡¯aconseguir que el Suprem anul¡¤li un altre contracte que un empresari del marbre del barri d¡¯Horta de Barcelona va subscriure amb Caixa Pened¨¨s el 2009 per un mili¨® d¡¯euros. Curiosament, aquest empresari havia signat amb anterioritat un swap amb la mateixa entitat per un valor molt inferior, 50.000 euros, que mai va arribar a activar-se perqu¨¨ no va passar el test d¡¯adequaci¨®.

En aquest cas, la permuta consistia a fixar una barrera del 5% durant tota la durada del contracte. Si l¡¯Eur¨ªbor a tres mesos la superava, l¡¯entitat li bonificava un 0,10% anual. Si baixava, s¡¯establia un complicat mecanisme pel qual l¡¯empresari havia d¡¯abonar la difer¨¨ncia entre un tipus s¨°l i l¡¯Eur¨ªbor. Com que aquest va baixar de forma cont¨ªnua, la factura va anar creixent. Si b¨¦ en primera inst¨¤ncia es va estimar la demanda de l¡¯empresari, l¡¯Audi¨¨ncia la va rebutjar. El Suprem, en canvi, acaba donant-li la ra¨® at¨¨s que ¡°no consta aportat a les interlocut¨°ries el test de conveni¨¨ncia ni el d¡¯idone?tat¡± ni que se li hagu¨¦s explicat el ¡°clar desequilibri¡± respecte als riscos que assumia l¡¯entitat i el client abans que aquest sign¨¦s el contracte. Per aix¨°, el Suprem anul¡¤la el contracte i obliga Caixa Pened¨¨s a retornar les quantitats abonades per l¡¯empresari fins avui.