El dret a la ciutat

L¡¯esdevingut a Reus ¨¦s una mostra m¨¦s de la gangrena que afligeix moltes ciutats. Seguim llepant-nos les ferides del que va ser la gran bombolla immobili¨¤ria i la construcci¨® d¡¯infraestructures que avui contemplem en molts casos com a exemple de l¡¯in¨²til i grandiloq¨¹ent. I mentrestant, la degradaci¨® de les condicions de subsist¨¨ncia de sectors importants de la poblaci¨® va agreujant-se. Aquest no ¨¦s un pecat local. Seguim veient imatges i rebent not¨ªcies de grans operacions immobili¨¤ries i de la construcci¨® d¡¯edificis futuristes fora de tota escala i sentit com¨² en llocs com el golf P¨¨rsic i simult¨¤niament veiem com la urbanitzaci¨® creixent de la poblaci¨® a tot el m¨®n va gaireb¨¦ sempre acompanyada de greus problemes de subsist¨¨ncia, mobilitat i contaminaci¨®.

En aquest context, la pres¨¨ncia de David Harvey a Barcelona aquests dies ens permet revisitar el concepte ja antic de dret a la ciutat, que va acabar esmentant-se de biaix en la Declaraci¨® Final d¡¯Habitat III a Quito. A finals dels seixanta, Henri Lefebvre va usar el terme per denunciar l¡¯erosi¨® del projecte col¡¤lectiu que una ciutat representa quan es van reduint les possibilitats de desenvolupar una vida digna. Avui, reneix amb for?a aquesta expressi¨®, en conflicte directe amb els grans fons d¡¯inversi¨®, les seves inversions immobili¨¤ries i la despreocupaci¨® amb la qual tracten els efectes col¡¤laterals que aix¨° genera.

L¡¯an¨¤lisi de Harvey coincideix amb el de Saskia Sassen. Hi ha grans quantitats de diners al m¨®n que troben dificultats per aconseguir mantenir taxes d¡¯inter¨¨s positives i sous milionaris dels gestors d¡¯aquests fons. No hi ha inter¨¨s en all¨° que es produeix, sin¨® en les rendibilitats generades. I una de les ¨¤rees m¨¦s rendibles avui dia ¨¦s el mercat immobiliari. Per diverses raons. D¡¯una banda constitueix un dip¨°sit de riquesa i benestar futur. Per una altra, permet rendibilitzar la inversi¨® si s¡¯aconsegueixen nivells adequats en els preus de lloguer o venda. I com afirmava Harvey, si a aix¨° li afegeixes turisme, l¡¯operaci¨® es converteix en molt m¨¦s atractiva, en situar l¡¯¨¨mfasi en un objecte de consum que va m¨¦s enll¨¤ de les necessitats b¨¤siques, que ¨¦s constantment renovable i que genera rendibilitats altes en tot l¡¯entorn que envolta l¡¯experi¨¨ncia tur¨ªstica.

En aquest escenari, Trump, per als fons d¡¯inversi¨® globals, ¨¦s m¨¦s una esperan?a que un perill. Al marge de les fanfarroneries preocupants i amenaces de la campanya, des del punt de vista econ¨°mic el que promet ¨¦s gastar diners p¨²blics en operacions de regeneraci¨® d¡¯infraestructures i en grans operacions immobili¨¤ries, endeutant l¡¯Estat i generant llocs de treball i creixement econ¨°mic. Seguint el deixant de la Xina que va combatre la desocupaci¨® generada per la crisi del 2007 i del 2008 amb la construcci¨® de ciutats enormes, encara avui buides, i amb un augment gegant¨ª de la xarxa de carreteres i l¨ªnies d¡¯alta velocitat. Per¨°, com va passar all¨¤, els efectes en la poblaci¨® nord-americana i en el context global poden ser temibles, tant per la degradaci¨® ambiental com pels despla?aments i expulsions que aix¨° generar¨¤.

No ¨¦s cap bogeria relacionar el cas de la dona morta a Reus amb la presid¨¨ncia de Trump. Hi ha una revoluci¨® urbana en marxa que construeix ciutat des de la perspectiva inversora i les exig¨¨ncies de la rendibilitat, barrejant cada vegada m¨¦s ind¨²stria de la construcci¨®, grans companyies de serveis, corporacions tecnol¨°giques, institucions financeres i fons d¡¯inversi¨®. En operacions i iniciatives publicoprivades, que en molts casos drenen i extreuen beneficis per als inversors privats, deixant els riscos i les seq¨¹eles negatives en mans p¨²bliques.

Reivindicar avui el dret a la ciutat t¨¦ a veure amb aix¨°. Amb la capacitat de generar un moviment democratitzador de base que lluiti per ciutats habitables, per ciutats pensades per a les necessitats de la gent, des d¡¯experi¨¨ncies comunit¨¤ries de protagonisme c¨ªvic i amb distribuci¨® m¨¦s justa de costos i beneficis. Que permeti avan?ar a poder assegurar condicions dignes de vida per a qualsevol resident a la ciutat, en temes clau com s¨®n els serveis b¨¤sics, l¡¯habitatge, l¡¯energia, l¡¯aigua, el sanejament, el transport. Reconstruir relacions, sostenir solidaritats, enfortir la identitat local i el sentit de projecte col¡¤lectiu. La ciutat en la qual vivim marca el que som i el que podem ser.