Reus va ajudar 774 ve?ns que no podien pagar la llum el 2015

La tr¨¤gica defunci¨® en un incendi dom¨¨stic d¡¯una dona de 81 anys que s¡¯havia d¡¯il¡¤luminar amb espelmes perqu¨¨ li havien tallat la llum ha posat la ciutat de Reus en el focus de l¡¯actualitat. El municipi, habituat a treure pit perqu¨¨ ¨¦s un robust pol d¡¯activitat econ¨°mica gr¨¤cies al seu potent teixit industrial i comercial, ha quedat assenyalat perqu¨¨ no ha estat capa? d¡¯activar els mecanismes d¡¯auxili social per ajudar una senyora gran que no podia pagar els rebuts de la llum. El cas il¡¤lustra la dualitat d¡¯una ciutat que va il¡¤luminar la m¨¤xima ¡°Reus, Par¨ªs, Londres¡± per¨° que ara acumula un deute municipal superior als 220 milions d¡¯euros i registra una taxa d¡¯atur de m¨¦s del 17%.

El Consistori no ha dubtat a atribuir tota la responsabilitat de la mort a Gas Natural, a qui acusa d¡¯haver tallat el subministrament el¨¨ctric de la dona sense haver-ho consultat pr¨¨viament amb els serveis socials municipals. La companyia, que ha susp¨¨s tots els talls de llum a la ciutat fins que no es revisin els casos un a un, al¡¤lega que des del 2014 ha at¨¨s 150 clients de Reus que estan en situaci¨® de ¡°vulnerabilitat¡±, per¨° que el Consistori mai va incloure la dona de 81 anys en les llistes de persones amb depend¨¨ncies. L¡¯alcalde, Carles Pellicer, insisteix que denunciar¨¤ l¡¯empresa davant la Fiscalia.

Molt a prop de la pla?a del Mercadal, seu de l¡¯Ajuntament, vivia la Rosa, l¡¯¨¤via que va morir v¨ªctima del foc. Residia al carrer Santa Anna, un passad¨ªs ombr¨ªvol que est¨¤ ple de bars i restaurants. Damunt dels locals moderns, hi ha pisos antics que acumulen tants metres quadrats com mancances. L¡¯Ajuntament de Reus, amb poc m¨¦s de 100.000 habitants al seu c¨¤rrec, va prestar el 2015 ajudes socials a 1.398 ve?ns que no podien pagar el rebut de l¡¯aigua i va tramitar 182 expedients d¡¯assist¨¨ncia per al gas. En el cas de la llum, la subvencions van beneficiar 774 ve?ns. En total, el Consistori va gastar 304.000 euros en ajudes. Fonts municipals informen que, per auxiliar les fam¨ªlies que es troben en ¡°necessitat socioecon¨°mica¡±, la regidoria de Benestar Social convoca cada any una subvenci¨® per contribuir a evitar la pobresa energ¨¨tica durant el per¨ªode hivernal.

Paral¡¤lelament, la ciutat es complau de tenir un muscul¨®s teixit comercial i un potent conglomerat industrial. Batejada com la capital comercial del sud de Catalunya, l¡¯¨²ltima aposta en aquest camp, el complex Fira de Reus, va generar una inversi¨® de 110 milions d¡¯euros. Ind¨²stries de primer nivell mundial operen des de Reus. La multinacional Borges, amb 675 milions d¡¯euros de facturaci¨®, t¨¦ a Reus m¨¦s de 300 treballadors i processa a les seves plantes 20.000 tones anuals d¡¯ametlla, que equivalen a un 9% del consum anual europeu. La fruita seca ha donat projecci¨® internacional a la ciutat. Al municipi es troba la seu del consell mundial del sector, l¡¯International Nut and Dried Fruit Council. Industrias Rodr¨ªguez, fabricador, entre d¡¯altres, de la marca de dol?os Virginias, ¨¦s un altre pes pesant de l¡¯agroalimentaci¨®, que suma gaireb¨¦ 50 milions d¡¯euros en vendes, dels quals m¨¦s de la meitat es deriven dels torrons. M¨¦s enll¨¤ del sector agroalimentari, la ciutat allotja el cl¨²ster TIC Catalunya Sud. Empreses com T-systems o Ticnova, matriu de la cadena de botigues Beep i PcBox, tenen la seu al pol¨ªgon tecnol¨°gic reusenc. Segons dades de l¡¯Ajuntament, m¨¦s de 40 empreses formen part del cl¨²ster i el sector tecnol¨°gic d¨®na feina a 1.300 persones a la ciutat.

Reus mai ha amagat la seva ambici¨®. Poques coses il¡¤lustren tan ben com l¡¯Hospital Sant Joan aquest car¨¤cter devastador i desmesurat. L¡¯equipament colossal va tenir un cost de 170 milions d¡¯euros (el del nou hospital de Tarragona que projecta el departament de Salut ¨¦s de 48 milions). L¡¯Ajuntament va al¡¤legar en el seu moment que les mides del complex sanitari es devien al fet que donaria cobertura a tot el territori que va des de Montblanc fins a Horta de Sant Joan. La Rosa vivia nom¨¦s a uns metres de l¡¯Ajuntament, i tots els mecanismes per parar-li atenci¨® van fallar.