Un pa¨ªs de tres ter?os

S¡¯ha convertit en un ritual, potser a causa de la transcend¨¨ncia que atorguem invariablement a la llengua. Es repeteix cada any, nom¨¦s de forma comparable al que passa amb la presentaci¨® dels pressupostos, quan els titulars de les depend¨¨ncies implicades posen amb llapis de mem¨°ria i dossiers per fer-nos saber que compleixen amb les seves obligacions. Aquesta setmana, doncs, s¡¯ha presentat formalment l¡¯Informe de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica 2015.

Destaca sempre, en aquests casos, un parell de coses. La primera ¨¦s la profusi¨® de dades, exhaustives i extenuants, tant que desistiries d¡¯avan?ar m¨¦s enll¨¤ de la tercera plana quan et diuen que s¨®n 70.946 els inscrits en els cursos del Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica en 159 localitats, o quan m¨¦s avall t¡¯assabentes que s¡¯ha obert un compte de Twitter (de manera estupenda en diuen ¡°llan?ament d¡¯un nou canal¡±) de Cinema en Catal¨¤ que t¨¦ 1.416 seguidors (avui ja en s¨®n 2.534). I la segona cosa a destacar, i aquesta ¨¦s m¨¦s greu: la falta d¡¯un pla.

El catal¨¤ ¨¦s vist com una llengua de prestigi com a eina de relaci¨®

El m¨¦s interessant de l¡¯informe, a banda de la curiositat de cadasc¨² per les dades, ¨¦s la consolidaci¨® d¡¯una tend¨¨ncia que, per constant, ha deixat de ser tend¨¨ncia i ¨¦s un fet estructural. I ¨¦s la divisi¨® (ho poso en cursiva perqu¨¨ no crec que la societat catalana estigui dividida en el sentit ple de la paraula) en tres ter?os poblacionals, amb una certa aritm¨¨tica aproximada, susceptible de retocs d¡¯un any a l¡¯altre: un 35,3% de poblaci¨® nascuda fora de Catalunya, i per tant majorit¨¤riament no catalanoparlant; un 33,7% de poblaci¨® catalana i amb el catal¨¤ com a llengua inicial; i finalment, un 31% de poblaci¨® nascuda a Catalunya que t¨¦ el castell¨¤ com a llengua primera. Malauradament, en aquestes dades sempre s¡¯obvia un sector de la poblaci¨® que, per b¨¦ que no ¨¦s estrictament resident a Catalunya, t¨¦ una incid¨¨ncia cada cop m¨¦s gran en l¡¯equilibri socioling¨¹¨ªstic, com ¨¦s el turisme, l¡¯empremta del qual ¨¦s notable en el sector serveis i en l¡¯espai p¨²blic.

La segmentaci¨® ling¨¹¨ªstica en tres ter?os de la poblaci¨® ¨¦s doncs un fenomen decisiu que t¨¦ dues cares: la primera, la consolidaci¨® del catal¨¤ com a llengua estancada (com a primera llengua), ja que sembla haver topat amb un sostre de vidre al 35%; i la segona, el fet que, prenent nom¨¦s la poblaci¨® nascuda a Catalunya, el catal¨¤ sigui efectivament majoritari, amb un 52% com a llengua inicial i un 56,6% com a llengua d¡¯identificaci¨®. El catal¨¤, doncs, ¨¦s llengua majorit¨¤ria dels nascuts a Catalunya per¨° ¨¦s minorit¨¤ria en el seu conjunt.

Poc importa, en aquest punt, la profusi¨® de dades sobre si s¡¯han fet tants deved¨¦s en catal¨¤, o si la premsa digital ¨¦s m¨¦s catalana que no. Importa la falta d¡¯unes l¨ªnies mestres que marquin un cam¨ª, que plantegin objectius a mitj¨¤ i llarg termini, que busquin estrat¨¨gies que facin que els tres ter?os s¡¯imbriquin i es dilueixin. En part, ja ho tenim: amb dades de l¡¯any 2013, sabem que sap parlar catal¨¤ un 80,4% de la poblaci¨®, un percentatge que, per for?a, inclou tots els nascuts a Catalunya (alguna excepci¨® hi deu haver, per¨° deuen ser poques) i una generosa poblaci¨® forana. ?s aquest el territori en el qual s¡¯ha d¡¯incidir, el del coneixement de la llengua per part de la gent vinguda, antesala de l¡¯¨²s, la identificaci¨® i la transmissi¨®.

Si el coneixement de catal¨¤ ¨¦s tan superior al percentatge irrisori com a llengua primera ¨¦s perqu¨¨, per fortuna, el catal¨¤ ¨¦s vist com una llengua de prestigi, entenent per prestigi no pas una connotaci¨® socialment elevada, sin¨® la percepci¨® de la seva import¨¤ncia com a eina de relaci¨®. Per¨° aqu¨ª els mitjans esmer?ats no estan a l¡¯altura, amb un generos¨ªssim malbaratament de recursos (catalanitzar la just¨ªcia, per exemple) davant l¡¯¨¨pica del voluntariat, s¨ªmbol de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica dels ¨²ltims anys per a l¡¯acollida de la poblaci¨® nouvinguda, un projecte que ens ha de fer enorgullir pels voluntaris per¨° avergonyir pels pol¨ªtics: no es podr¨¤ trencar el pa¨ªs dels tres ter?os sense un pla i sense mitjans.