Camarasa: ¡°En aquest pa¨ªs hi ha un problema de conviv¨¨ncia perqu¨¨ Agatha Christie va guanyar Simenon¡±

Hi ha algunes expressions que un no ent¨¦n b¨¦, per¨° que ¨¦s conscient que es pot passar la vida sense elles. Mieloma m¨²ltiple amb cadenes de lambda lleugeres, un ver¨ª destructor que circula per la sang, n¡¯¨¦s una, una de present en el dia a dia de Paco Camarasa (Val¨¨ncia, 1950) des de fa setmanes. Per¨° el llibreter, comissari de BCNegra i fact¨°tum del m¨®n de la ficci¨® negrocriminal, rep EL PA?S ple d¡¯energia i optimisme, amb una barba creixent de savi i crosses al rest, al que va ser la llibreria Negra i Criminal, ara un acollidor refugi i lloc de treball vigilat per Brunetti, una gata salvatge dels Pirineus. Ens obre la porta Montse Clav¨¦, la seva companya, ¨¤ngel i guardiana de les ess¨¨ncies, i r¨¤pidament estem immersos a Sangre en los estantes (Destino), un diccionari personal, un anecdotari brutal sobre les ¨²ltimes quatre d¨¨cades del g¨¨nere negre, una aposta estranya i l¨²cida, un artefacte de vegades excessiu, ¨²nic.

¡°Aquest pa¨ªs t¨¦ un problema de conviv¨¨ncia perqu¨¨ Agatha Christie i Poirot van guanyar la batalla de la literatura popular a George Simenon i Maigret¡±, sentencia en els primers intercanvis, com si la novel¡¤la negra fos la vida, perqu¨¨ potser ho ¨¦s. ¡°Aquest llibre est¨¤ pensat des de fa anys, per¨° no s¡¯hauria escrit si no hagu¨¦s tancat la llibreria i si el meu editor no m¡¯hagu¨¦s posat una data¡±, explica tancant una mica m¨¦s els ulls, petits, i recordant aquells mesos de treball, entregat com si sab¨¦s que despr¨¦s la vida no el deixaria, orgull¨®s de passar a l¡¯altre banda del negoci, de deixar ¡°quelcom que sobrevisqui¡±. ¡°?s un llibre que nom¨¦s pot escriure un llibreter des d¡¯una llibreria com aquesta. No volia repetir el que ja s¡¯havia escrit, aix¨ª que llegia la Viquip¨¨dia per saber qu¨¨ era el que no volia posar.¡±

La conversa torrencial, no pot ser de cap altra manera amb Camarasa, passa dels seus grans amors (Simenon, de nou, a qui va llegir primer malament i amb prejudicis, o Jean Claude Izzo) als cl¨¤ssics (la sant¨ªssima trinitat formada per Raymond Chandler, Dashiell Hammett i Jim Thompson amb Ross Macdonald de convidat estrella, ¡°amb qui millor passa el temps¡±) i d¡¯aqu¨ª, a la literatura de l¡¯avorriment (Camilla Lackberg, Patricia Cornwell, gaireb¨¦ tot el domestic noir i d¡¯altres en els quals no s¡¯atura gaire) i a la dels bons, formada per una pl¨¨iade enorme i dispar que no ¨¦s possible detallar. I, com a colof¨®, un homenatge a V¨¢zquez Montalb¨¢n. ¡°Va crear Pepe Carvalho del no-res, sense tradici¨®, perqu¨¨ encara no havia llegit els nord-americans. Hi va haver una conversa a Ginebra entre Izzo, Montalb¨¢n i Camilleri. T¡¯imagines haver-hi estat? Si em concedissin un desig, nom¨¦s un desig...¡±, explica, gener¨®s i emocionat. ¡°Tamb¨¦ podr¨ªem tenir la Patricia Highsmith, per¨° segur que nom¨¦s ens grunyiria¡±, afegeix quan enumera escriptors negrocriminals a qui no va arribar a con¨¨ixer (no n¡¯hi ha tants).

No hi ha cap g¨¨nere m¨¦s enganxat a la realitat que el negre i criminal, ¡°que no ¨¦s polic¨ªac, que no ¨¦s d¡¯enigma,¡± insisteix a explicar sempre el llibreter. Per aix¨° s¡¯emociona quan recorda el primer Henning Mankell, tan l¨²cid a l¡¯hora de descriure els mals latents de la societat sueca, de mirar m¨¦s enll¨¤ i veure el racisme incipient; quan parla del Le Carr¨¦ de la Guerra Freda, o del seu fetitxe Izzo, que ¡°clava en la trilogia sobre Marsella, escrita fa 20 anys, la realitat que ara es veu cada dia a Fran?a, la del Front Nacional i companyia.¡±

Tamb¨¦ hi ha, clar, mals rotllos no explicats ¡ª¡°Paco Gonz¨¢lez Ledesma va escriure unes mem¨°ries de 500 p¨¤gines i no es va ficar amb ning¨². Jo segueixo el mestre¡±¡ª i un lament per Barcelona. ¡°De la ciutat de Carvalho no en queda res. Han guanyat les hordes de guiris i el turisme de masses¡±. Ja ¨¦s de nit a Barcelona. Dem¨¤, toca enfrontar-se al monstre, de nou. Aix¨° s¨ª, amb un llibre a la m¨¤. ¡°Estic rellegint Ed McBain mentre espero la di¨¤lisi¡±, explica amb una veu suau i un gest c¨°mplice.